Erotitzar les paraules, les converses, les imatges. Jeanette Winterson, escriptora britànica, autora de novel·les esplèndides com Frankissstein, Per què ser feliç quan podries ser normal? i La passió, ens delecta amb una novel·la ambiciosa, excelsa. Des de la pàgina 10 que el desig i la sexualitat impregnen les pàgines d'Escrit al cos, publicada per l'editorial Periscopi. La història de dos amants ens fa vibrar a cada pàgina. Winterson es lliura a un romanticisme de somieig sense concessions, la naturalitat amb què descriu cada trobada provoca tota mena d'emocions al lector.
Winterson es lliura a un romanticisme de somieig sense concessions, la naturalitat amb què descriu cada trobada provoca tota mena d'emocions al lector
Un mapa topogràfic de la passió
Quan ja has escoltat Jeannette Winterson parlar sobre els seus llibres i sobre temes d'interès general, de política, d'actualitat, ja vas predisposada a estimar tot el que publiqui; perquè Winterson és directa com cada verb que dona erotisme a les seves històries. Quan va fer la conferència en el marc de Feminismes! al CCCB, de la mà de també la seva traductora en català, Bel Olid; va regalar perles que apuntaven al cor de la bèstia, com quan va dir que odiava Airbnb o Amazon a boca de canó, sense embuts, sense eufemismes.
La capacitat de descripció i d'erotitzar el llenguatge, omplir-lo d'amor explicant qualsevol situació quotidiana, qualsevol gest, és el secret de l'autora britànica
La capacitat de descripció i d'erotitzar el llenguatge, omplir-lo d'amor explicant qualsevol situació quotidiana, qualsevol gest, és el secret de l'autora britànica. "M'he amagat aquestes paraules al folre de l'abric. Quan ningú mira les trec com si fossin joies robades", frase quaranta que subratllo en una novel·la, no un assaig o un llibre de poesia. Són pensaments poètics, amor a la paraula. Que meravellosa és la literatura i les històries d'amor quan les escriuen persones com ella. La història d'Escrit al cos no és un clixé d'amants que es troben a no-llocs, més aviat respon a un mapa topogràfic de la passió. No sabem qui és el narrador, un home, una dona, però sí qui és Louis, una dona pèl-roja, que té un marit a qui deixa pel seu nou amor, malalta, de càncer, de desig.
Que meravellosa és la literatura i les històries d'amor quan les escriuen persones com ella
Segons la meva opinió, Winterson aconsegueix explicar l'experiència de l'amor i de la malaltia sense convencionalismes i afronta el text amb diferents registres del llenguatge. Hi ha moments en què l'amant, narrador, és distant i explica una història sense elaborar en excés el paràgraf. En altres ocasions, però, trobem frases bellíssimes o atmosferes que només les grans escriptores poden arribar a dibuixar amb un verb àgil, rítmic, apassionat i en els casos que palpem la malaltia, ho fa d'una manera tan subtil que la degradació forma part del procés d'enamorament. S'ha criticat moltíssim l'autora per parlar de si mateixa a les novel·les, potser sí que sigui un amor adúlter, i autobiogràfic, o potser només que Winterson és experta a escriure sobre l'amor lesbià: ella mateixa va dir que estima escriure sobre dones. El fet que el narrador no tingui gènere provoca just el que vol, una inexactitud corpòria que ens centra en els sentits, els sentiments i la incertesa que provoca la leucèmia, la seva malaltia. Aquesta història també parla de l'elecció de fer-se càrrec de si mateixa, de decidir sobre els nostres cossos, malalts o no. Escrit al cos pot ser un llibre excel·lent per a l'entrada de l'estiu, per als primers rajos de sol. L'univers Winterson és dels que t'absorbeix i et quedes, tant que la meva pròxima lectura serà la seva primera novel·la, Fruita prohibida (encara només traduïda al castellà).