L'editorial Pagès, que ha publicat diverses obres reivindicant el llegat de l'escriptor Jesús Moncada, publica ara Jesús Moncada, mosaic de vida, de Marc Biosca, una biografia molt esperada, perquè Moncada va ser un escriptor extremadament discret, i el que se sap de la seva vida és més aviat escàs. L'autor de Camí de sirga era un home que va rebutjar les tribunes dels mitjans de comunicació (tot i que mai va anar sobrat de diners). També va declinar de participar en cap premi i fins i tot d'integrar-se a cap jurat. Va donar entrevistes i rodes de premsa amb comptagotes. I no va participar a les habituals trobades d'escriptors ni va integrar-se a la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Només els seus pròxims podien presumir de conèixer l'escriptor de Mequinensa.

Des de la discreció

Jesús Moncada (Mequinensa, la Franja, 1941 - Barcelona, 2005) va tenir una vida amb poques estridències. Després de passar un breu temps com a mestre al seu poble, va anar a Barcelona amb la intenció de dedicar-se a la pintura. Durant molt de temps va treballar en tasques editorials de correcció, traducció, revisió... A partir de 1971 va començar a publicar alguns contes, però el salt a la fama li va donar la publicació de la seva primera novel·la. Camí de sirga (1988). A partir d'aleshores veuria el seu valor literari reconegut i aniria acumulant premis. Amb el temps, va convertir-se en un dels autors catalans més traduïts. Va morir d'un càncer. Encara que la crítica l'ha reconegut com un dels autors catalans més brillants del segle XX, mai va tenir grans èxits de vendes.

L'home que venia de la Franja

La biografia de Marc Biosca ens explica el recorregut d'aquest escriptor catalanoparlant que venia de la Franja de Ponent. Un home que al poble usava de forma quotidiana el català (al que anomenaven xapurreat), però que no va tenir cap contacte amb el català literari fins molt més tard. Ell afirma que de petit sempre va llegir en castellà, fins que en un viatge a Lleida va entrar en una llibreria de vell i va comprar un munt de llibres en català. Els primers textos seus, sobretot poemes, els va escriure en castellà. Quan es va instal·lar a Barcelona als anys seixanta ja venia decidit a escriure en català. Però el català que parlava Moncada era molt diferent del que usava el món literari barceloní. Biosca explica que va ser Pere Calders, company de feina de Moncada a l'editorial Montaner i Simón, qui va animar-lo a escriure en el seu català natal, tan característic. Va fer-ho sense presses, però amb gran precisió. Moncada seria el gran difusor de la literatura catalana a la Franja; molta gent de la zona va començar a llegir en català a partir, justament, de la popularització de Moncada. I aquest escriptor, tan reaci als actes públics, va participar en una campanya a la Franja promovent la seva literatura entre els joves de la zona. Moncada, que s'havia format en castellà, havia estudiat a Saragossa i apreciava molt la literatura espanyola (tot i ser independentista), i per això sempre es va sentir dolgut del poc èxit que van tenir les seves traduccions al castellà. De forma molt tardana, el 2004, va obtenir el Premi d'Honor de les Lletres Aragoneses, un guardó que va apreciar especialment perquè el compensava dels anys d'oblit i de marginalització i permetia visibilitzar el paper del català a la Franja. També se sentia molt satisfet que les seves obres s'haguessin traduït a l'aragonès.

Un món negat per les aigües

Moncada va marxar de Mequinensa i va acabar creant-se un nou món a Gràcia (on acabarien vivint també els altres membres de la seva família). Però la clau de l'èxit de les obres de Moncada és com reflecteix l'univers de Mequinensa, un món que ell va explorar a través de la història oral i de la revisió de documents. El protagonista real de l'obra de Moncada és el seu poble natal, descrit a través de les diverses èpoques (i, per extensió, l'Ebre, ruta fluvial de les seves trames). Un univers mític, perquè el vell poble va quedar negat per la construcció del pantà. Molts dels llocs que cita a les seves novel·les, però també la seva pròpia casa són ara al fons del pantà. En canvi, la Franja com a tal és poc present a l'obra de Moncada, perquè es tracta d'un territori dispers, amb poc contactes d'una part d'aquest a l'altra (ell mateix desconeixia algun dels territoris aragonesos catalanoparlants).

Per lliure

Marc Biosca defineix molt bé Moncada en mencionar que era algú que anava "per lliure". Era un escriptor al marge de corrents i de grupuscles (confessava que llegia poques novetats de literatura catalana i que era aficionat a comprar a les llibreries de vell i al Mercat de Sant Antoni, majoritàriament traduccions de literatura universal). Els especialistes l'inclouen a la "generació dels setanta" només per quan comença a publicar, però en realitat té ben poc en comú, per exemple, amb un Ferran Torrent (tot i l'amistat que els unia). Sempre va intentar controlar la seva producció literària, tot rebutjant pressions dels editors. Explica Biosca que quan RBA va comprar l'editorial on publicava Moncada, La Magrana, el van pressionar perquè publiqués una novetat cada dos anys. Moncada va negar-s'hi. Volia fer els llibres al seu ritme i no sentir-se obligat. La clau de la perfecció de les seves obres era el treball que li dedicava: revisava els originals una i altra vegada i arribaven a l'editorial pràcticament sense necessitat de correciones.

Independentista

Jesús Moncada va passar pel PSAN, com el seu editor Carles-Jordi Guardiola, de La Magrana. No hi duraria gaire temps, però es mantindria en contacte amb molts dels seus antics companys de militància. En els agitats temps de la transició, en què molts intel·lectuals es van passar a partits polítics i fins i tot van aconseguir ocupar càrrecs públics ben remunerats, Moncada va rebutjar donar aquest pas. No volia distraccions en la seva vocació literària. De fet, els que el coneixien Moncada van explicar a Biosca que sempre tenia connectat el contestador automàtic i que tan sols responia si en aquell moment tenia ganes de parlar amb la persona que trucava.

Connexions

La gran aportació del llibre de Biosca és oferir connexions sobre la vida de Moncada. És molt rellevant, per exemple, la seva etapa d'adolescent, format en una escola de la família Labordeta. I molt interessant la seva relació estreta amb Pere Calders a l'editorial Montaner i Simón (a partir de la qual establiria amistat amb Tísner i altres personatges retornats de l'exili). També ajuda a entendre el personatge l'explicació dels seus problemes econòmics i de la realització de feines com a "negre" editorial (i el tracte privilegiat que li va donar durant algun temps La Magrana). I és molt clarificador entendre la relació de Moncada amb el món de l'art (un aspecte que ja havia treballat Pagès Editors en un llibre anterior de Mercè Biosca sobre els seus dibuixos). Jesús Moncada, mosaic de vida ens ofereix també detalls curiosos de la vida de l'autor, per exemple, la seva afició per traduir novel·la eròtica.

L'incògnita Moncada

Fins ara en sabíem ben poc sobre Moncada. Ara, gràcies al llibre de  Marc Biosca, en sabem molt més sobre l'entorn de Moncada: l'estreta relació amb la seva família, la influència dels seus companys de feina a Montaner i Simón, la vida de jove al seu poble, la seva formació acadèmica... Tenim peces que ens ajuden a contextualitzar l'autor. I, malgrat tot, ens queda la sensació que Moncada continua essent un enigma. Què pensava i què sentia el de Mequinensa? Quines eren les seves il·lusions? Quin paper van jugar els seus amors? Era realment un home centrat només en escriure les seves obres literàries o amagava grans secrets al fons del seu cor? No sembla que hagi deixat documentació que ens ajudi a entendre millor els seus pensaments íntims. Per conèixer millor Moncada, sens dubte un dels grans escriptors catalans del segle XX, haurem de  llegir o rellegir Camí de sirga, Històries de la mà esquerra, El cafè de la granota o qualsevol de les seves obres. Sempre és un plaer.