El Born CCM presenta, des de fa alguns dies, Joan Brossa. Poeta de la revolta, una exposició que recorda el Brossa més compromés, el lluitador catalanista i antifranquista, i també el qui desafiava contínuament al poder amb un llenguatge innovador i provocatiu. És una exposició de petit format amb molta poesia (no podia ser altrament), però sense ni un pèl d'elitisme; és pensada per a un públic ben ampli. Aquesta obra, emmarcada en l'Any Brossa, ha estat comissariada per Judith Barnés i Manuel Guerrero Brullet i es podrà veure fins al 2 de febrer. L'accés és lliure.
Un radical
El Joan Brossa que deixa veure l'exposició a través de les seves obres és un home fermament compromés amb els valors de la catalanitat i de la democràcia. Però, a més a més, ens trobem amb un home terriblement crític, que qüestiona permanentment totes les formes de poder: la religió, l'exèrcit, el capital, la moral... Celebra els moments d'insurrecció, com la vaga dels tramvies, i ret homenatge als que defensen la llibertat: a Puig Antich, però també a un anònim home que reparteix fulls clandestins... Però Brossa va més enllà de la denúncia victimista. Usa l'humor i una tremenda capacitat de sàtira per desmuntar el franquisme i tota opressió. I ho fa, també, enfrontant-se a les formes del llenguatge totalitari. Per a ell no hi havia contradicció entre la seva visió com a poeta i la seva vocació d'activista. Brossa va arribar a escriure que "Si no podia escriure, als moments d'eufòria / seria guerriller, als de passivitat prestidigitador. / Ésser poeta inclou totes dues coses".
Joan Brossa, El convidat, 1986-1990. Col·lecció Museu d'Art Modern de Ceret. Foto: Autor desconegut.
Contundència
Si Joan Brossa fos viu, potser avui tindria problemes per publicar els seus poemes, ja que amb diferents pretextos (com els delictes d'odi o l'apologia del terrorisme) sembla que retorna la censura. El dia de la mort de Franco, al llit, escrivia el poema Final! en què desitjava que el dictador hagués acabat els seus dies torturat i "penjat d'un arbre al fons d'algun camí": "t'esqueia una altra mort amb violència", recorda, i acaba amb un brindis provocatiu "Alcem la copa!". Abans, el dia de l'atemptat contra Carrero Blanco, havia escrit el poema "Llaor":
"A Espanya ha estat creada aquest hivern / una obra mestra de l'art conceptual: / fer volar el cotxe del cap del govern / amb ell a dins ...................................................."
Joan Brossa, Merda, 1969 (1986). Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. Fons Joan Brossa. Dipòsit Mercè Centellas. Llegat Pepa Llopis. Foto: Martí Gasull.
La gent no s'adona del poder que té
Sens dubte, la poesia de Brossa sobreviu al seu temps i és, encara avui, un cant a la revolta. Al seu poemari Askatasuna s'hi incloïa un poema que el 2017 es va fer viral:
La gent no s'adona del poder que té:
Amb una vaga general d'una setmana
N'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
Paralitzar l'Estat i demostrar que
Les lleis que imposen no són necessàries.
Joan Brossa, Prohibit el pas, 1988. Mosel & Tschechow Galerie. Foto: Wilfried Petzi.
Joan Brossa, a la contra durant el franquisme
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) va començar a escriure els seus primers poemes experimentals després de la guerra civil. El 1948 va ser un dels fundadors de la revista Dau al Set (al costat d'artistes com Antoni Tàpies o Modest Cuixart). En les seves obres buscaria la cooperació de nombrosos artistes: Tàpies, Miró, Joan Ponç... Va interessar-se per les expressions culturals populars, com la màgia, les titelles o les cartes. Va tenir el seu moment de màxima popularitat després de la mort de Franco i als anys noranta, essent un artista ja reconegut, va exposar ben sovint i va convertir-se en l'autor d'icòniques obres d'art públic.
Joan Brossa, País, 1986 (1988). Galeria Joan Prats. Foto: Martí Gasull.
Poesia, que és el que ha de ser
Aquesta exposició aposta per aproximar-se a un poeta i artista, i ho fa per mitjà, tant dels seus poemes escrits, com dels seus poemes visuals. Ho fa des de la modèstia: està lluny de la gran exposició sobre Brossa que es va inaugurar al MACBA al 2017. Però Joan Brossa. Poeta de la revolta és una mostra molt clara, molt didàctica amb uns objectius molt ben circumscrits que acompleix perfectament. Fa un breu perfil històric de l'artista, però es centra, sobretot, en reproduir la seva poesia: amb reproduccions dels seus poemes escrits, amb fotografies dels seus poemes visuals, i amb un vídeo en què l'actriu Sílvia Bel recita el seu poema "Batalla del Segre". Un conjunt que permet fer-se una idea de les postures polítiques del poeta. Això es completa amb un mapa de Barcelona on es localitzen els escenaris de la ciutat on Brossa va deixar la seva petjada: el Velòdrom d'Horta, la seu de PenguinRandomHouse, al Passeig de Gràcia amb Gran Via, a la Plaça Nova... Per al qui vulgui entendre millor al poeta, també incorpora una discreta, però exquisida col·lecció de llibres sobre ell. I el millor: al visitant se li ofereix, gratuïtament, una petita però excel·lent publicació que compila alguns dels millors poemes polítics de Brossa. Resulta tot un plaer poder retrobar-se, al Born, amb aquest poeta, poc present a les nostres llibreries a desgrat de l'homenatge institucional que suposa l'Any Brossa. Un home d'una sorprenent actualitat.
Foto de portada: Espanya 75, 1975. Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. Fons Joan Brossa. Dipòsit Ajuntament de Barcelona. Foto: Martí Gasull.