El músic Joan Dausà acaba de publicar el seu quart disc, Ho Tenim Tot, un treball que conté deu cançons, vuit en català i dues en castellà. En aquest nou àlbum, Dausà reflexiona sobre la profunditat de la vida i la importància d’estar-hi connectats, i dona un missatge d’esperança i positivitat. És un disc que va començar a coure’s durant els mesos de quarantena, en els quals es va tancar per escriure i compondre les cançons amb tranquil·litat, i ara presentarà en una gira, el tret de sortida de la qual, serà el 25 de novembre al Palau de la Música, un espai emblemàtic “que genera quelcom molt proper, molt solemne i alhora molt tendre”.

 

En aquest nou disc parles d'amor i de mort.

Sí, per mi són els dos grans temes universals, l'amor, en la cançó de La vida és més que això, és on faig la reflexió de què potser no estimem de veritat, potser realment estimem massa des de la necessitat i no des de l'espai i la llibertat i des de la connexió emocional real, i per altra banda parlo de la mort perquè la ignorem, fins que no arriba sembla que no existeixi; si l'entenguéssim com a part de la vida ni ens faria tant mal quan apareix i potser provocaria que visquéssim d'una altra manera.

Dius alguna cosa nova que no havies dit abans?

Amb aquest nou disc crec que parlo de més coses, és més vital, lluminós, potser en el moment de la pandèmia projectes el que voldries, i, per tant, reivindiques la connexió amb la vida, la connexió amb nosaltres mateixos. L'Ara som gegants, crec que era un disc conceptual, totes les cançons tenien un to molt semblant, en els últims discos m'havia centrat en el treball personal, en el treball social, en la superació personal i potser aquestes noves cançons, com No tocava a terra o Buenos Aires, porten colors diferents.

Se t’ha relacionat molt amb la melancolia, és un adjectiu amb el qual et sents còmode?

La melancolia és una paraula molt atractiva, perquè al final potser és un relaxament de les expectatives que et fa connectar més amb tu mateix, et recloses, és com la tardor.  

Aquest és el primer disc que compons sent pare, creus que t’ha despertat emocions noves?

El fet de ser pare és com una empenta, et fa adonar-te que la vida va passant, tens una altra responsabilitat i comences a ser crític amb tu mateix, amb com l'estàs encarant, com l'estàs vivint i, per tant, et tornes encara més reflexiu. Jo intento aprofitar més el temps que tinc, em sabria molt greu que seguissin passant els anys i m’adonés que no he estat realment connectat amb la vida.

El cantautor, Joan Dausà i Riera en la presentació del seu nou disc, Ho volem tot / Pol Fuentes

Està molt present la família en el disc?

La portada del disc és una aquarel·la de la meva filla gran, la Valentina, que farà tres anys. (Tinc una altra filla de cinc mesos, la Julieta). De fet, quan vaig escriure la cançó Pina, va ser la Valentina qui em va inspirar. A ella li preguntàvem com es deia i sempre deia Pina. La cançó és un homenatge a la infantesa, aquesta capacitat de ser presents i vius, el missatge que dono és: guarda't aquests moments de felicitat per quan la necessitis, guarda't aquesta petita càpsula que algun dia et farà falta. A més, també m’agrada molt la Pina Bausch, una ballarina i coreògrafa alemanya, un referent de la dansa.

És un disc que va començar a coure’s durant el confinament, com vas portar el fet d’estar tancat?

Era una època que ja havia pensat a tancar-me i escriure, i la pandèmia em va condicionar la intenció del disc, perquè jo tenia al cap fer un àlbum deliberadament festiu per tenir més repertori pels concerts, i el to general d'angoixa i de complicació del moment va fer que aquella festivitat se n'anés cap a un lloc més èpic, més rabiós, però més positiu també, amb més profunditat, amb més capes de dolor que no pas una festivitat desacomplexada, per tant, la pandèmia li ha donat un to més èpic en tot el disc. 

Com ha estat el procés creatiu?

Cada compositor té la seva manera de treballar. Desmitifico compondre des de “he tingut un pronto i vaig a escriure”, a mi no em funciona això,  jo m’hi poso com si fos un fuster i hagués de fer deu cadires, en el meu cas he de fer deu cançons, per tant, em guardo unes hores al dia, em poso a tocar i fent i desfent és quan surt.

La inspiració em troba treballant, normalment estic tocant i em surt una lletra vinculada a una melodia, i aquella comunió de lletra cantada, si em sembla interessant l'estiro i la converteixo en cançó.

Quin és el lloc i el moment més idoni per escoltar el disc?

En moviment, penso que corrent, al cotxe, al tren, veient com avança el paisatge.

Hi ha cançons autobiogràfiques?

Una de les cançons és una història d’un viatge a Buenos Aires, una trobada amb una persona,  jo deixo a l’aire quin percentatge de la història és real i quin  percentatge és ficció, el més bonic és que hi hagi una part de veritat, que en aquest cas és que vaig estar a Buenos Aires fa 20 anys estudiant durant tres mesos.

De les 10 cançons, 8 són en català i 2 en castellà.

M’emociono tant escoltant cançons en castellà com en català i al final el castellà m’ha acompanyat en molts moments, ja havia cantat en castellà a l’anunci d’Estrella Damm, Otra forma de vivir i en la banda sonora de Barcelona una nit d’hivern. Tenia ganes també de compondre en castellà, i va sortir de manera molt orgànica.

Et sents més còmode amb una llengua que amb l’altra?

Em sento diferent, cada llengua et col·loca en un lloc diferent. És com si canviar de llengua et portés una altra cultura i una altra manera d'explicar les coses, és curiós.  No sé si aquestes cançons fetes en català haguessin sortit des del mateix lloc.

Amb qui t'agradaria col·laborar?

Normalment col·laboro amb gent que m’agrada i amb qui hi tinc algun vincle, en aquest disc no he tingut la visió que alguna cançó l'hagués de cantar amb algú en concret, potser més endavant faig featurings amb altres artistes.

Del nou disc, tens versos preferits?

En el moment en què estic ara diria Que no corri tant la vida, de la cançó Pina; Tant de bo la vida voli més que el cos, de la cançó La vida és més que això, perquè m’agradaria pensar que hi ha alguna cosa més per sobre de la superficialitat amb la qual vivim la vida; i en tercer lloc, Omple de vida els pulmons, perquè tot és bo, és un missatge de confiar en la vida, que el que tenim és el que necessitem per seguir creixent i seguir estant vius.

El cantautor, Joan Dausà i Riera en la presentació del seu nou disc, Ho volem tot / Pol Fuentes

Tens alguna cançó amb la qual et sentis més identificat?

Potser la que m'aplicaria a mi mateix és la de La vida és més que això, perquè si en algun moment em detecto aplaudint misèries, esquivant l’amor o ignorant la mort, com diu la cançó, és a dir, si detecto que no estic connectat amb mi mateix i que no estic vivint la vida amb plenitud, em posaré la cançó per ressituar-me i la utilitzaré de pauta.

El disc tot just ha sortit a la llum, quin feedback estàs rebent dels teus fans?

La gent està connectant molt amb les històries, és un disc de cançons, no és un disc conceptual, cada cançó té la seva història, el seu espai i el seu discurs i això permet que cadascú s’enganxi amb la que connecta més. M'està sorprenent que la cançó que s’està escoltant més sigui I no tocava a terra, que potser és la cançó d'amor del disc, en definitiva, som uns romàntics.

Reps molts missatges d'agraïment i de gent interessada amb el català.

Fa molta il·lusió arribar a l'emoció del públic i que la gent es faci seves les cançons, com jo me les feia meves quan escoltava el Serrat i el Llach, i si a sobre ajuda a aprendre un idioma, a  transitar un moment dolorós de la vida, a celebrar un moment increïble que ens ha tocat viure..., m’agrada escriure cançons que acompanyen la vida, que no siguin circumstancials, fruit d'una moda, d'un entreteniment, no, que siguin cançons vives de pell.

T'agrada llegir el que es publica de tu?

És interessant, per veure com rep l'altre el que tu expliques, tu fas l'esforç de transmetre el teu món i la manera de veure'l, però depens molt de l'altre, de com ho estigui rebent, ho transmeti i ho plasmi.

 Ets conscient de la imatge que projectes?

És variable, abans donava aquesta imatge de melancòlic i ara tothom em parla d'un disc lluminós i positiu, a mi em representa més aquest disc que els anteriors, perquè en aquest disc hi ha melancolia, però també hi ha vitalitat, llum, positivitat i jo soc això. Abans jugava un rol que no acabava de ser jo i ara aquest disc és el que és el Joan.

Què et molesta que hagin dit de tu els mitjans?

A mi l'únic que em sap greu és quan algú emet una opinió sense coneixement de causa, jo soc molt amant de les crítiques constructives, les que no són constructives no aporten res, surten d'un lloc no tan sa i per tant, no m'interessen. 

Has fet de presentador, d’actor..., ara et veiem cada setmana a L’última nit del karaoke de TV3, a tu el que t'agraden són els escenaris?

El mínim denominador comú de totes aquestes professions és la comunicació. Amb la música, la diferència clau és el que el text l'escric jo, si faig d'actor, de presentador o locutor estic posant la meva veu, interpretacions o una idea original d'algú altre, en canvi, la música és el meu projecte i cada vegada més em permet parlar de la vida com jo l'entenc.

 

A la fotografia de portada, el cantautor, Joan Dausà i Riera en la presentació del seu nou disc, Ho volem tot / Pol Fuentes