L'arquitecte i poeta Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, La Segarra, 1938) ha estat guardonat amb el Premi Cervantes 2019, reconeixement que atorga cada any el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport i que està dotat amb 125.000 euros. Així ho ha anunciat el ministre de Cultura i Esport, José Guirao, en un acte celebrat a la Secretaria d'Estat de Cultura. El Cervantes va guardonar l'any passat la poeta uruguaiana Ida Vitale. Es tracta del cinquè català en guanyar el guardó, després de Juan Marsé (2008), Ana Maria Matute (2010), Juan Goytisolo (2014) i Eduardo Mendoza (2016), i el primer autor bilingüe amb una obra majoritàriament en català.
Arquitecte i poeta en castellà i català
Margarit, nascut en plena guerra civil, va viure una infantesa marcada per la misèria moral i material de la postguerra, la incertesa professional dels seus pares –arquitecte ell, mestra, ella– i els canvis constants de domicili de la família. Una experiència que va explicar al seu darrer llibre, el volum de memòries Per tenir casa cal guanyar la guerra. A Tenerife, on el seu pare va ser destinat a començaments dels anys cinquanta, Joan Margarit hi descobreix la poesia d'Antonio Machado i hi escriu els primers versos en castellà. Tot i ser fill d'una família catalanoparlant, ell mateix ha confessat que el vincle amb la cultura catalana li va arribar gràcies a la seva àvia, pràcticament analfabeta, i que, de fet, es va donar a conèixer com a poeta en castellà, abans de fer el seu pas al català a partir dels anys 80.
Arquitecte de formació, Joan Margarit és catedràtic jubilat de Càlcul d'Estructures a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitecte de Barcelona. Precisament Càlcul d'estructures és el títol d'un dels seus poemaris guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or 2005, recollits a la seva poesia completa, que li ha valgut traduccions en diverses llengües (anglès, alemany, rus, euskera o portuguès), a més de les versions castellanes dels seus poemaris en català, traduïts per ell mateix. D'entre la seva obra destaquen Joana, dedicat a la seva filla morta, Casa de Misericòrdia, Estació de França o Des d'on tornar a estimar. També ha publicat unes Noves cartes a un jove poeta i les seves memòries d'infantesa.
Guardonat amb diversos premis, entre ells el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat el 2008, el Reina Sofia de poesia iberoamericana i el Pablo Neruda de Xile, l'any 2010 va ser l'encarregat del pregó de les Festes de la Mercè, on va assegurar havia arribat l'hora de "renunciar al tipus d'unió que fa segles va convenir a les dues parts" i respectar la independència catalana si finalment "volem que la nació esdevingui una Holanda, o una Dinamarca".
El lliurament, el 23 d'abril de 2020 a Alcalá de Henares
Amb el Cervantes a Joan Margarit, el premi recupera l'alternança tradicional del guardó entre autors llatinoamericans i espanyols. Es dona el fet que en les edicions tres darreres ocasions els escriptors espanyols premiats han estat catalans (Goytisolo, Mendoza i ara, Margarit). En la passada edició es va trencar aquesta norma no escrita, ja que va ser guardonada una autora llatinoamericana després del premi de 2017 per a l'escriptor nicaragüenc Sergio Ramírez. El lliurament del Premi Cervantes tindrà lloc, com cada any, el 23 d'abril en una cerimònia que se celebrarà al Paranimf de la Universitat d'Alcalá de Henares i que, com és tradició, estarà presidida pels reis Felip VI i Letizia.
En aquesta edició, el jurat ha estat presidit per Ida Vitale i ha estat format per l'escriptor guardonat en l'edició de 2017, Sergio Ramírez; a proposta de la Reial Acadèmia Espanyola, Pau Battaner; per la presidència de l'Acadèmia Argentina de Lletres, Pablo de Santis; a proposta de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), María Luisa Sotelo; per la Unió d'Universitats d'Amèrica Llatina (UDUAL), Bernal Herrera; a proposta de l'Institut Cervantes, Raquel Caleya; per la Direcció General del Llibre i Foment de la Lectura, Eduardo Lago; per la presidència de la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE), Arsenio Escolar; per la presidència de la Federació Llatinoamericana de Periodistes (FELAP), Leticia Amato; i a proposta de l'Associació Internacional d'Hispanistes, Susan Byrne.
El palmarès dels últims anys es completa amb els noms de Sergio Ramírez (2017), Eduardo Mendoza (2016), Fernando del Paso (2015), Juan Goytisolo (2014), Elena Poniatowska (2013), José Manuel Caballero Bonald (2012) i Nicanor Parra (2011), entre altres. El 1976, Jorge Guillén, una de les màximes figures de la Generació del 27, va rebre el primer d'aquests guardons i, des d'aleshores, s'han succeït uns altres 40 premiats: 20 espanyols i uns altres 20 hispanoamericans. Únicament el 1979 hi va haver dos guanyadors, en concedir-se ex aequo a Gerardo Diego i Jorge Luis Borges. Fins ara, només cinc dones han estat guardonades amb el Cervantes en els seus 40 anys d'història: les espanyoles María Zambrano (1988) i Ana María Matute (2010), la cubana Dulce María Loynaz (1992), la mexicana Elena Poniatowska (2013) i la uruguaiana Ida Vitale (2018).