Als seus 81 anys, John Irving (Exeter, New Hampshire, 1942) està convençut que "el feixisme està de tornada a l'escenari" i també considera que la política sexual està anant cap enrere, especialment als Estats Units i en referència als drets de la dona i de la comunitat LGTBI+. Així ho ha dit aquest dimarts en una roda de premsa telemàtica per presentar la seva nova novel·la, L'últim telecadira, editat en català per Edicions 62 —i en castellà per Tusquets—. Es tracta d'una història d'amor i família que repassa els últims 80 anys i que es publica set anys després de la seva anterior obra. El llibre arriba a les llibreries el proper dimecres 4 d'octubre.
Irving és un dels narradors nord-americans més reconeguts de les últimes dècades i autor, entre altres novel·les d'El món segons Garp, El hotel New Hampshire o Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra, que va inspirar la pel·lícula de Les normas de la casa de la sidra. A L'últim telecadira i a través d'una família que desafia totes les convencions, incloses les sexuals, l'autor ridiculitza els prejudicis i fa una reivindicació d'una visió plural de la sexualitat i el gènere. De fet, ha explicat que la política sexual va cap enrere en l'actualitat. "No soc politòleg ni profeta i no puc dir per què el feixisme està a l'escenari, i sembla que hi està tornant clarament".
"No seria la primera vegada que els éssers humans no han après les lliçons de la història i tornen a ensopegar amb la mateixa pedra. Sabem que el passat es repeteix sempre", ha destacat l'escriptor, que ha assenyalat que encara que els Estats Units mai no van ser un país completament unit, "la polarització actual és tan extremada i tan variada com mai abans no havia vist". Una societat que està molt més polaritzada que en la guerra del Vietnam, ha indicat Irving, per a qui és fàcil assenyalar amb el dit "un mentider tan terrible i fraudulent histriònic com Donald Trump, però les persones que li donen suport i que estan darrere d'ell ja hi eren abans que entrés en escena, esperant que arribés un demagog xenòfob perquè es convertís en el seu portaveu."
No vaig créixer amb drets de les dones ni de l'avortament, ni del col·lectiu LGTBI; jo em vaig convertir en un aliat dels seus drets perquè és la forma en què vaig créixer
L'autor ha defensat que hi hagi "alguna cosa incòmoda o pertorbadora en una novel·la", ja que és el que empeny a llegir-la: "M'atreu aquest tipus d'incomoditat, una preocupació que t'enganxa perquè vols saber el que els hi passa als personatges." I el seu protagonista aviat s'adona que a moltes persones les molesta profundament que d'altres visquin en llibertat, mantinguin les relacions que vulguin i construeixin models familiars alternatius. El mateix autor es va interessar pels drets de les dones i de la comunitat LGTBI des d'adolescent perquè la seva mare treballava com a assistent en un centre d'assessorament familiar a joves embarassades i els seus dos germans, home i dona, eren homosexuals. "No vaig créixer amb drets de les dones ni de l'avortament, ni del col·lectiu LGTBI; jo em vaig convertir en un aliat dels seus drets perquè és la forma en què vaig créixer", ha indicat.
Aquesta última és la seva novel·la mes llarga i per a la qual va necessitar sis anys d'escriptura. Transcorre en 80 anys i en ella hi ha un personatge, el de la mare del protagonista, que incomoda perquè "sempre es passa de la ratlla i va massa lluny". Un personatge que nega que tingui res que veure amb un esdeveniment que va viure Irving amb una dona adulta quan tenia 11 anys: "Sempre dic que en aquell moment no em vaig sentir assetjat sexualment, ho vaig sentir més tard quan vaig tenir fills d'aquesta edat. Si una cosa així li hagués passat a un dels meus fills m'hauria enfurismat, però no va tenir cap efecte terrible en mi. No em vaig sentir manipulat ni abusat", ha indicat. A més, John Irving ha remarcat que L'últim telecadira no és una novel·la de comiat i ha afirmat que ja té escrits 14 capítols del seu següent llibre, però ha dit que les seves futures novel·les sí que seran més curtes: "Aquest llibre és l'últim d'un cert tipus de novel·la llarga, però no tinc intenció de deixar d'escriure", ha recalcat l'octogenari autor.