Cap altre grup sortit de Disney ha arribat a l’edat adulta amb el cap tan alt com els Jonas Brothers. Ser un fenomen adolescent no és fàcil, però encara ho és menys no caure en un tràgic intent fallit d'envellir amb dignitat. És per això que, després de més de 15 anys sobre els escenaris, tocava celebrar-ho. També per això el passat 12 d’agost de 2023 els tres germans de New Jersey van començar el seu Jonas Brothers: Five Albums. One Night. The World Tour. I després de quasi més de 100 dates per tot el món, aterraven a Barcelona com a única data única a la Península Ibérica.
Nostàlgia o autèntica devoció pel seu projecte musical? Sense haver aconseguit penjar el cartell de sold out al Palau Sant Jordi, el recinte es veia més buit que en qualsevol dels seus últims concerts. Amb poc més d’un grapat de persones a les grades i la pista a mig omplir —no hi havia pràcticament ningú envoltant l'escenari secundari— el públic estava composat per gent a la trentena que per una nit tornaven a ser adolescents, executius de Live Nation amb camises i mocassins trets de la millor foto familiar de les Pombo i Gerard Piqué a la grada VIP.
Poc va importar la quantitat de públic quan Kevin, Nick i Joe van aparèixer damunt l’escenari. L’estadi va embogir com només els adolescents dels late-2000 poden fer. Acompanyant als germans més carismàtics d’Estats Units, una banda que contava amb dues bateries, violoncel, saxo, trompetes, trombó, guitarres i teclats sense reserva. Quan ells hi van, ho fan amb tot. Celebrate! seguit de What a Man Gotta Do va ser el primer gran esclat. Després, el funcionament del concert va ser senzill, un repàs de la seva discografia per apartats. La presentació dels seus cinc àlbums, del més recent —del 2023, excusa per la que van iniciar la gira— al seu debut al 2007 amb el seu disc homònim. Una mica el que vindria a ser l’Eras Tour d’aquests tres germans.
I com una criatura que no pot esperar per menjar un bocí de pa, van començar a tocar S.O.S, el tema que els va convertir en estrelles en els moments musicals de Disney Channel. Com si es tractés d’un examen, el públic va recitar cadascuna de les seves frases sense ni un sol error. El Jonas Brothers —The Album— s’acabava d’obrir. Després de tocar els seus hits Hold On o Goodnight and Goodbye, Nick Jonas va explicar el procediment del concert: cinc discos, una nit, just per seguir amb un mashup de 6 cançons del disc. Sabien què era el que esperava el seu públic i els ho van donar. No van faltar ni Australia ni Just Friends. Calia satisfer a totes aquelles adolescents de cor que sempre els havien recolzat.
Tenint en compte que la pista estava a mig omplir, les corredisses per arribar al segon escenari de les fans van ser quelcom còmiques, però els Jonas ho van agrair amb la balada Hello Beautiful, l’emocional Take a Breath o el tema amb el que totes vam projectar enamorar-nos d’un d’ells, When You Look Me in the Eyes. I si s’ha d’explicar el so dels Jons Brothers, és fàcil fer-ho amb la cover de Year 3000 de Busted. Un espectacle de pop de guitarres amb cadències rock de rom-com americana i moments de guitarres pop-punk.
Potser començar amb els temes més esperats, i deixar la resta pel final, no va ser la millor fórmula
Potser la part menys eufòrica del concert van ser els primers temes de The Album. La nit va remuntar quan Camp Rock va aparèixer damunt l’escenari. Durant uns instants el Sant Jordi es va convertir en una gran cita adolescent, amb el gir en què, durant Gotta Find Me, Joe Jonas va llegir el gender reveal d’una de les seves fans, que ho demanava en una pancarta. Sense oblidar el moment on es van tirar samarretes a Play My Music. Potser aquesta era la nit que totes les fans de Demi Lovato estaven esperant des de fa anys.
També va tenir el seu moment el disc A Little Bit Longer. Com era d’esperar, els àlbums previs a la seva separació al 2009 van ser els que més temps ocupaven al setlist. Nick Jonas, conegut per ser el germà petit sensible, va tocar al piano de cua l’homònima A Little Bit Longer. Del disc tampoc van faltar Lovebug, amb la seva cadència de guitarres de rock dels cinquanta que va fer vibrar tot el recinte un altre cop, o Burnin' Up.
Waffle House, el seu últim gran hit, també va tenir el seu moment, tot i difuminar-se amb les projeccions que separaven cada canvi de disc sobre l’escenari. Per moments, algun dels tres perdia energia. Però arribats Lines, Vines and Trying, l’efectivitat de la balada rock Fly With Me seguia allà. A poc a poc, l’estadi va perdre entrega i la pista va quedar-se amb el públic més receptiu, corejant Much Better o Paranoid. Potser començar amb els temes més esperats, i deixar la resta pel final, no va ser la millor fórmula.
La nostàlgia va ser el motor del triomf d’uns Jonas Brothers que estaven més que preparats per fer embogir l'estadi, tot i no omplir-lo de gom a gom
I si parlem d’un Eras Tour en masculí, no podien faltar les covers sorpresa, en aquest cas d’altres artistes. De la veu de Nick i Joe Jonas vam escoltar una mena de versió no massa èpica de ...Baby One More Time. També van tenir el seu moment els projectes en solitari de Nick amb Jealous i Joe amb una versió dance de Cake by the Ocean, que va fer irresistible una persona que portava pantalons pitillo sobre l’escenari. El final de l’encadenament d’àlbums, de la mà de Happiness Begins, va ser la part menys extasiant de la nit. Però tot i tenir uns germans cada vegada més cansats, Sucker va ser una explosió d’energia total. I cal destacar que aquesta cançó va començar amb un instrumental de Seven Nation Army que va posar a l’estadi a corejar el reconeixible "loooo-lo-lo-lo-loo-looo".
La nit va tancar amb un instrumental de Leave Before You Love Me, el seu tema amb Marshmello. Després de més de dues hores i mitja, podem dir que érem pocs, però pels pocs que érem, érem prous. Tot i els canvis d’energia al llarg del concert, la jornada nocturna al Sant Jordi va ser una cita en què la nostàlgia va ser el motor del triomf d’uns Jonas Brothers que estaven més que preparats per fer embogir l'estadi, tot i no omplir-lo de gom a gom.