Si hi ha un local que va caracteritzar la vida barcelonina de principis del segle XX va ser Els 4 Gats. Un restaurant "on s'hi podia menjar i beure a tothora" i que va convertir-se en lloc de trobada de la bohèmia de la ciutat. Per allà van passar-hi Casas, Rusiñol, Picasso, Miró... Ara, la trajectòria del local és reviscuda en un elegant llibre coeditat per l'editorial Viena i l'Ajuntament de Barcelona: Els 4 Gats. Les set vides d'un local emblemàtic de Barcelona. És obra de Jordi Notó, germà de Pere Notó, un dels artífexs de la recuperació del local, que és situat a una casa construïda per Puig i Cadafalch. El mateix autor defineix aquesta obra com un llibre per veure'l, per regalar-lo, però també per llegir-lo. No s'equivoca.

Sis anys que han donat molt a parlar

El local original del carrer Montsió només va estar obert 6 anys, del 1897 al 1903. Però va generar una esbojarrada vida intel·lectual, com esbojarrada va ser la vida del seu fundador, Pere Romeu, promotor cultural, aficionat a les ombres xinesques, pilot d'automòbil, animador de cabaret, difusor de la gimnàstica a Catalunya... Per muntar Els 4 Gats, Romeu va tenir el suport de tres artistes de primer nivell: Miquel Utrillo, Ramon Casas i Santiago Rusiñol. El 1900 Picasso va organitzar allà la seva primera exposició (i un crític d'art el va deixar verd). Per les parets d'Els 4 Gats hi van passar dos quadres emblemàtics de Casas: el Tàndem, on apareixen el propi Casas i Santiago Rusiñol en una bicicleta de dues places, i Ramon Casas i Pere Romeu en automòbil. Per les taules del local hi passaven artistes com Nonell, Mir, Manolo Hugué, Ricard Opisso... Molts d'ells van pintar el bar a les seves obres. De fet, va ser un local on van desenvolupar-s'hi tota mena d'arts. A més a més d'exposicions artístiques, sempre s'hi van fer titelles, i no faltaven les actuacions en directe. I Pere Romeu fins i tot va arribar a celebrar combats de boxa al local.

Cartell dels putxinel·lis d'Els 4 Gats, elaborat per Ramon Casas. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Els temps de l'oblit

Però el local original va tenir una curta vida (tot i que perdurarà durant segles gràcies al registre que en va quedar a quadres i relats de l'època). Diuen que Romeu era un home amb tanta empenta com inconstància, i a més a més, era pèssim en els negocis. Noltó explica que a Els 4 Gats les racions de menjar disminuïen a mesura que avançava la nit, perquè Romeu era incapaç de calcular la quantitat de menjar necessària per a tothom. A partir del moment en què Romeu va deixar de regentar-lo, el local perdria paulatinament el seu caràcter. Se'l quedaria el Cercle Artístic de Sant Lluc, que hi tenia tant les classes de dibuix com les seves oficines. L'ambient bohemi d'Els 4 Gats deixaria pas a l'esperit conservador, cristià i d'ordre que imperava al Sant Lluc. Tot i això, s'hi continuaven fent titelles, com en temps de Pere Romeu. El 1936 el local va ser requisat pel PSUC per organitzar-hi un ateneu, on també s'hi van fer actes culturals i polítics. Després de la guerra es va recuperar el local com a lloc de distracció, amb titelles i altres diversions, però l'hauran d'anomenar "Cuatro Gatos". De tant en tant s'hi van fer actuacions de música en viu. Però la iniciativa no va aguantar la crisi de postguerra. Els 4 Gats va esdevenir un magatzem de vetes i fils de Confecciones Albert (una empresa de La Bisbal). Encara en queda un testimoni fefaent: l'altell que hi ha a la sala gran i que era usat per guardar materials tèxtils. Per sort, els industrials de La Bisbal no van alterar la vella estructura arquitectònica, i avui es pot combinar la decoració modernista amb l'estil de Domènech i Montaner.

El local el 1904. Foto: Institut Amatller d'Art Hispànic.

La penúltima vida d'un local

El 1978 un grup d'amics va plantejar-se la recuperació dels vells 4 Gats, amb esperit de bar bohemi, un local "progre" on s'hi pogués beure i fer espectacles. Va ser un lloc de trobada, també, de militants d'organitzacions d'esquerres i catalanistes. Amb els vents de la transició i la democratització dels Ajuntaments es va obrir el primer local just al davant de l'antic espai ocupat pels 4 Gats, perquè aquest era ocupat pel magatzem de vetes i fils. El 1981 el negoci es va poder traslladar al local històric, quan van deixar-lo Confecciones Albert. La reforma va ser possible gràcies a l'ajuda de Joan Miró que va cedir alguns quadres per financiar-ho. El període 1978-1983 és el més tractat al llibre, i recupera la vessant cultural que va tenir el local. S'hi van mantenir els titelles, però a més a més hi havia música, màgia, teatre i exposicions. Quico Pi de la Serra hi cantava un cop per setmana, però també es feien moltes actuacions de jazz. Fins i tot s'hi van gravar dos discos. La voluntat dels propietaris era recuperar l'esperit del vell Els 4 Gats, connectant el local de la transició amb el del modernisme. El 1978, amb motiu de les festes de la Mercè, van editar una petita revista, que vista amb ulls d'avui és impressionant: incloïa il·lustracions de Miró, i textos de J.V. Foix, Quim Monzó, Joan Brossa, Joaquim Molas, Jaume Vallocorba Plana i Montserrat Roig. Es van mantenir les titelles, però també es va voler repetir (amb reproduccions) la primera exposició que va fer Picasso. A desgrat de l'èxit de la seva vessant cultural, el local va tenir problemes de gestió, perquè no es va acabar de fixar l'estructura empresarial. Va haver-hi intents d'implicar-hi l'editorial Columna, però al final el projecte no va tirar endavant.

Acte d'inauguració del nou local durant les festes de la Mercè del 1983. D'esquerra a dreta: Maite Ocaña, Daniel Giralt-Miracle, Joan Ainaud, Jordi Maloquer, Ricard Alsina, Pere Notó, Mon i Teresa Trilla. Foto: J.F. Ainaud.

La setena vida

El Grup Ferrer es va fer càrrec del local que havien dut endavant fins el 1989 Pere Notó i els seus socis. "Espero que aquesta setena vida dels 4 Gats, sigui la seva vida eterna", desitja Jordi Notó. Però els nous 4 Gats estan molt lluny dels vells. Ha recuperat la decoració dels seus millors temps (fins i tot incorporant-hi reproduccions dels quadres de Picasso que havien penjat breument de les parets del local a principis de segle XX). Els menjadors constitueixen la pura reencarnació del modernisme, però d'un modernisme de cartró pedra, en el que, evidentment, no hi ha el mínim espai per a la bohèmia. Els 4 Gats són ben vius, i plens de turistes, però ja no respiren ni cultura alternativa ni insurrecció política.

Reconstrucció del claustre de Montsió a Esplugues del Llobregat, l'any 1948. Autor: Francesc Ribera. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Un llibre des del fons del cor

Jordi Notó ha fet aquest llibre amb molta dedicació, perquè toca personalment a la seva família. De fet, l'apartat més sòlid del llibre, sens dubte, és el dedicat al període 1978-1989, quan es va rellançar el local. L'autor tira del seu arxiu familiar, i aconsegueix aportar fotos de gran originalitat (com una de Miró a l'interior del local, sucant un melindro a la xocolata desfeta) i reconstruir el programa d'activitats d'Els 4 Gats dels anys vuitanta. Per altra banda, tira dels contactes familiars i aconsegueix reconstruir la vida més íntima del local a través de la gent que hi va treballar en aquella època. Per altra banda, Notó fins i tot investiga què va haver-hi al carrer Montsiò abans la inauguració d'Els 4 Gats. I recupera la fantàstica història del Monestir de Montsió, un edifici que va ser tret del centre per ser reconstruït a la Rambla de Catalunya amb Provença, i que més tard seria dividit: mentre l'església romandria a Rambla Catalunya, el monestir seria traslladat a Esplugues del Llobregat. Del vell monestir, a Els 4 Gats li va quedar un pou que proveïa d'aigua miraculosa que curava les febres. Un pou que encara existeix al restaurant. Però Noltó apunta que, ben probablement, la història del pou amb l'aigua dels miracles era una més de les múltiples estratègies de màrqueting de Pere Romeu. Tot un personatge.