Dues artistes que, tot i haver nascut en ciutats tan allunyades com Cabrils i Londres, mantenen una rica sèrie de paral·lelismes personals i creatius. Es tracta de Josefa Tolrà (1880 - 1959) i Madge Gill (1882 - 1961). No només neixen a la mateixa dècada, sinó que totes dues són capricorn del mes de gener, quelcom rellevant tenint en compte que la seva creativitat es guiava per missatges místics i estava carregada de sabers esotèrics.
Missatges místics i saber esotèric
Probablement, fins fa poc es tractava de dues figures poc divulgades, però el MNAC els dedica una exposició, La mà guiada, que dona l’oportunitat de conèixer-les. Aquesta mostra és l'ocasió perfecta per descobrir totes les semblances que hi havia entre ambdues. Per començar, cap d’elles tenia formació artística ni literària ni tampoc tenien grans pretensions amb el seu art. Per tant, per elles, la funció principal de l’art es basa a guarir i cuidar. És per això, que quan es parla de Tolrà i de Gill es diu que són mèdiums; renuncien a la noció d’autoria. A més, ambdues viuen en un context històric convuls i totes les seves obres neixen d’un dol profund que visqueren arran de patir la mort d’un fill, entre altres experiències devastadores.
Sembla mentida que no es coneguessin, per la compenetració que hi ha entre les seves creacions
Ara bé, malgrat tots aquests paral·lelismes, cal aclarir que cada una té el seu estil. Madge Gill es regeix sobretot per una pintura limitada al blanc i negre i formes petites i rectilínies, mentre que Josefa Tolrà hi posa color, sovint hi escriu frases i dibuixa formes més aviat sinuoses. Tanmateix, la mostra desplega una atmosfera on el diàleg entre ambdues artistes flueix a la perfecció. Sembla mentida que no es coneguessin, per la compenetració que hi ha entre les seves creacions. Inclús tant l’una com l’altra van dedicar part de la seva creació als brodats, una tècnica tradicionalment femenina, que capgiren radicalment.
No cal haver viscut un dol tan profund com elles per entendre el seu missatge, però totes hem tingut alguna ferida a l’ànima, sigui més o menys forta
S’ha de reconèixer la feina duta a terme per la comissària Pilar Bonet a l’hora d’aconseguir una confluència entre dues artistes que funciona com la seda. És una exposició en la qual les dones poden empatitzar amb cada una de les creacions proposades. No cal haver viscut un dol tan profund com elles per entendre el seu missatge, però totes hem tingut alguna ferida a l’ànima, sigui més o menys forta. Les obres que s’hi exposen poden contenir des de missatges pacifistes a missatges científics, però el que està clar és que totes han estat creades des d’una mirada femenina. És una exposició que no té un extens recorregut, però la visita, que es pot realitzar fins al 5 de novembre, es pot allargar per la profunditat de les obres.