L'escriptor Josep Maria de Sagarra i Castellarnau (1894-1961) és un dels més prolífics i talentosos de la literatura catalana: poeta, dramaturg, novel·lista, periodista, memorialista...  El seu nom està associat a una amplíssima geografia, que va de la Costa Brava, que va descobrir als anys vint i li inspirarien diversos textos, fins a Tahití, on amb la seva dona Mercè Devesa va ser-hi de viatge de noces, passant per Madrid, on va estudiar amb la intenció de ser diplomàtic, Berlín, on va ser corresponsal, o París, on va viure l'exili.

En qüestions d'estiueig, també se'l pot vincular pràcticament amb tots els indrets turístics de Catalunya. Per això volem parlar del darrer estiueig, que Sagarra va passar a la localitat pallaresa d'Espot. 

Sagarra amb una colla d'amics a la Costa Brava, als anys 30.

Arrels pallareses

Tot i que per banda materna, la família noble de Castellarnau, tenia vincles amb la comarca –un avantpassat seu, Antoni de Castellarnau, senyor del castell d'Araós, havia explotat les mines de la Vall Ferrera a les fargues d'Alins–, Sagarra va arribar a Espot per recomanació del notari Raimon Noguera, jurista vinculat a la Penya de l'Ateneu i a assessor de diverses institucions culturals. 

Després de tornar de l'exili, Josep Maria de Sagarra, la seva dona i el seu fill Joan, havien passat els estius al Port de la Selva, Aigua Blava, Blanes, Sant Pol de Mar, Vilanova i la Geltrú –on va retrobar-se amb un Eugeni d'Ors decrèpit–, el poble aragonès de Bronchales i, fins i tot, el parador ducal de Navas del Marquès, a Àvila.

Com explicava el mateix notari Noguera al biògraf de l'autor de L'hostal de la glòria, Lluís Permanyer, "Sagarra parlava molt de la muntanya, però per a ell la muntanya era sempre el Montseny, que coneixia molt bé de quan era jove. [...] Jo, des de feia molts anys, anava cada estiu a la Vall d'Aran. Tot allò ho tenia molt trepitjat. Jo li deia que, efectivament, el Montseny era meravellós, però que no tenia res a veure amb l'alta muntanya: El Pirineu és un món molt diferent. Aleshores, un any li vaig dir que havia d'anar-hi i que jo tindria cura d'arranjar-los-hi tot. Va venir en Josep Maria amb la Mercè i també ens acompanyava Carles Soldevila. La Hidroelèctrica era un client meu i els vaig demanar que em deixessin un jeep per fer excursions".

Sagarra collint flors a Espot

Flors, versos i gerds

Acompanyats de Noguera, el matrimoni Sagarra i Soldevila van pujar fins a Esterri per visitar els llacs. El notari recordava que l'Estany Negre l'havia entusiasmat i que en veure la posta de sol, amb la seva proverbial capacitat poètica, va improvisar uns versos: "Va dir que allò, amb els arbres retorçats, les arrels a la vista, era com l'Infern del Dant. Estic convençut que si hagués viscut més temps li hauria inspirat un llibre de versos".

A Espot, Sagarra i la seva dona es dedicaven a fer tertúlies amb Soldevila i un professor francès de l'École des Beaux Arts, passejar, recollir gerds i collir flors, i es van acostar al poble dels seus avantpassats, Alins, on l'escriptor va dedicar al poble un volum de les Memòries. Fins i tot van arribar a comprar-li un gos a un pastor, que arribats a Barcelona van haver de regalar. 

Hotel Saurat, a Espot, on estiuegen els Sagarra des de 1960

Una biblioteca d'hotel amb el seu nom

Sagarra era al poble del Pallars Sobirà quan va rebre un telegrama de felicitació de la Sociedad General de Autores, de la que era conseller. Desconcertat, l'endemà va poder llegir a La Vanguardia que li havien concedit la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio. La condecoració del govern franquista, segons la família obra del ministre d'Educació Jesús Rubio, a qui havia entusiasmat el retrat del Madrid de la seva joventut que feia Sagarra a les Memòries, va ser rebut amb acusacions de traïció cap a l'escriptor.

L'any següent, mentre Sagarra es preparava per traslladar-se a Roma, on havia d'escriure un llibre sobre la ciutat i fer de corresponsal per La Vanguardia i Ya del Concili Vaticà II, li va ser diagnosticat un carcinoma que el portaria a la mort amb 67 anys. 

El seu fill, Joan de Sagarra, ha estat un fidel estiuejant a Espot. De fet, a l'Hotel Saurat –que ha acollit els Sagarra des de fa 60 anys– s'hi pot trobar la Biblioteca Josep Maria de Sagarra, dedicada a l'escriptor i organitzada pel seu fill, on s'hi poden trobar les obres completes de l'autor de Vida privada, a més d'obres d'escriptors com Juan Marsé i Enrique Vila-Matas enviades per ells mateixos, i un gruix important de novel·les de George Simenon.

 

Foto de portada: Biblioteca Josep Maria de Sagarra. Hotel Saurat. Foto: Marc Solanes i Roca.