La llibreria Altaïr de Barcelona ha acollit aquest matí l'anunci del 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, reconeixement que Òmnium Cultural atorga ininterrompudament des de l’any 1969. El guardó s’entrega cada any a persones que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. Enguany el premi ha estat per a Josep Piera Rubió.
Un escriptor total
"Un escriptor total", així ha descrit Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, Josep Piera Rubió (Beniopa, la Safor, 30 de maig de 1947) guanyador del 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, novel·lista, poeta i traductor valencià, un dels membres més destacats de la Generació dels 70. "Piera ha estat un activista incansable de la llengua, d'aquella llengua catalana que es parlava a casa i que ell va evidenciar que també es podia escriure. Un aglutinador de generacions, des de Joan Fuster a Pantxo de Zoo, que sempre l'ha destacat com un dels més grans poetes en el nostre idioma".
Com a poeta va iniciar les seves publicacions en català a inicis dels 70 quan va ser seleccionat a l'antologia Carn Fresca de joves poetes catalans. Ja a la dècada dels 80 va publicar un dels seus llibres més celebrats, Un bellíssim cadàver barroc, destacat per la crítica com una aportació insòlita dins de la narrativa de viatges. Una obra extensíssima en què no pot faltar la cita d'Ací s'acaba tot, un viatge mental on la seva malaltia i la vella Europa, representada per l'illa de Sicília, en són protagonistes.
Un animal de paraules
"Soc molt xerrador, però després del discurs de Xavier Antich m'he quedat sense paraules", ha dit sorneguer Piera Rubió en prendre la paraula. "Quan un comença vol escriure des del realisme i des del nosaltres. Però un escriu del que sap, el que sent, d'ell mateix. Però això ha de ser compartible, perquè sense una visió col·lectiva res té sentit. I aquí és on entra la literatura i les paraules. I jo soc un animal de les paraules".
"Vaig començar escrivint històries en castellà i cançons en francès. El que no imaginava aleshores és que la llengua amb què parlava a casa, també podia fer literatura. Així va ser com va començar tot. A partir d'aquí, qui vulgui saber més de mi, que em llegeixi".
Sobre la llengua, Piera Riubó ha emfatitzat que "li podem dir valencià, català, mallorquí o com vulguem, però el que és innegable és que tots compartim un mateix idioma. Al pa, pa, al vi, vi, i al català, català". "Som una història mil·lenària, no millennial", ha tornat a fer broma en el seu discurs. "Fem llengua, cultura, sentim-la, estimem-la. Diguem t'estimo o t'estime", ha conclós recordant aquells Camals mullats de la Gossa Sorda.
Un tòpic molt cert
"Entre pandèmies i no pandèmies, feia anys que no pujava a Barcelona. Si dic que no m'ho esperava és un tòpic, però és veritat. Avui que ja m'he pres un parell de cafès, confesso que em sento eufòric. Últimament, no estava gaire vital, per la malaltia, però aquest premi m'ha dut a sentir-me, com diem els valencians, pagat. Si no l'hagués guanyat, tampoc hauria passat res, perquè ja he viscut tot el que havia de viure, però a qui l'amarga, un dolç".
Més enllà de la seva inqüestionable vàlua literària, el jurat del 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, enguany conformat per Marc Artigau, Judit Carrera, Martí Domínguez, Àngels Gregori, Ingrid Guardiola, Maria Rosa Lloret, Isidor Mari, Marta Nadal i Salvador Sunyer, ha volgut destacar el vessant cívic de Josep Piera Ruibó a l'hora d'articular des del País Valencià el sistema literari català, la seva tasca immensa en les adaptacions i versions dels poetes araboandalusos, la traducció dels poetes italians i l'actualització i la difusió dels nostres clàsscs, especialment Ausiàs March. A més d'enfatitzar també la seva participació en la creació de l'Associació d'escriptors en Llengua Catalana, el seu paper en la represa del Pen Català la seva vinculació amb els Encontres d'Escriptors de la Mediterrània, entre altres.