En el seu exercici per anar recuperant el llegat de Josep Pla, l'editorial Destino publica ara La cendra de la vida, obra que recopila el vessant de narrador de ficció del nostre gran homenot. És una de les novetats literàries més atractives d'una setmana en què també us recomanem que us submergiu en les noves entregues d'escriptors i lletraferits com Vivian Gornick, Martin Amis, Rebecca Makkai i David Cordero. I és que la vida sense llegir seguiria sent vida, però molt més avorrida.
Personalitat fonamental de la cultura catalana al segle XX, clàssic inqüestionable de les nostres lletres; de les memòries als relats de viatges o experiències gastronòmiques, a Josep Pla sempre se l'ha considerat un narrador, excels, de la quotidianitat nostrada. Ell, però, desitjava ser recordat com un narrador de ficció. El seu anhel, va manifestar en més d'una ocasió, era "posar sobre el paper, escalonades, un seguit d’escenes de la vida humana, escenes molt diverses, amb la misèria i la bellesa barrejades, alternant el vici i la virtut, la línia del sentiment i la línia trencada de la insanitat".
A partir de l'edició realitzada pel poeta i editor Jordi Cornudella, La cendra de la vida, obra publicada per Destino, recull trenta-quatre narracions que Pla va publicar com a definitives entre el 1949, quan va sortir Coses vistes, i el 1967, quan va sortir a La vida amarga. Des de ja una obra referencial per entendre el llegat de l'escriptor empordanès en tota la seva dimensió, magnitud i complexitat.
De la mateixa manera que les cançons que escoltem a cada moment tracen la nostra banda sonora existencial, els llibres que llegim acaben delineant el nostre relat vital personal. A partir d'aquesta veritat irrefutable, Vivian Gornick, una de les pensadores, crítiques i escriptores més importants del panorama nord-americà contemporani, ha modulat Comptes pendents, text editat per L'Altra Editorial amb traducció de Martí Sales, on brolla tota la seva passió per la lectura.
Unes memòries lletraferides on evoca els llibres que l'han forjat i l'han fet ser la persona que és ara. Una emotiva reflexió sobre l’impacte de les lectures en diferents moments crucials de la seva vida. Jo llegeixo, tu llegeixes i ella llegeix. Si vols ser com Vivian Gornick, llegeix.
Autor d'algunes de les referències més aclamades de la literatura anglesa en les darreres dècades: Tren de nit, Casa de Trobades, La viuda prenyada o Lionel Asbo, entre altres; Martin Amis amplia la seva bibliografia amb Des de dins, un fascinant exercici d'autoficció traduït al català per Ferran Ràfols Gesa.
Autobiografia que defuig les formes habituals del gènere, expressió escrita partint del jo més personal que ja va explorar a Experiència, Amis experimenta amb vivències i records pretèrits; perfila les figures que han tingut un impacte més profund a la seva vida (del mentor Saul Bellow a l’amic Christopher Hitchens, el seu pare, el també escriptor Kingsley Amis o la germana, que va morir massa aviat per problemes amb l’alcohol); i, sobretot i molt especialment, reflexiona sobre l’escriptura com l’art de narrar i donar sentit.
Rebecca Makkai firma una novel·la majúscula, aquesta Els grans optimistes que en la seva versió catalana ha estat publicada per Edicions del Periscopi (un dels segells que més alegries ens està regalant als que ens agrada perdre'ns entre paper i tinta) a partir de la traducció de Marc Rubió. Un relat sobre tòpics universals: amor, amistat, mort... als quals ella ha sabut aportar una declinació personal i intransferible.
Finalista del Premi Pulitzer 2019 i del National Book Award 2018, Els grans optimistes ens apropa a la vida de Yale Tishman. És l'any 1985 i estem a Chicago. Professionalment, al Yale tot li va excepcionalment bé, al seu voltant, les seves amistats comencen a emmalaltir de la sida.
Trenta anys després, la Fiona, amiga de joventut del Yale, viatja a París a buscar la seva filla desapareguda. Amb dolor, retroba el món que creia haver deixat enrere i reflexiona rememora els dies que van marcar el futur de tots aquells joves.
“Segurament va creure que aquella població de poc més de cinc-cents habitants situada al curs baix del riu Ebre, en una de les comarques més meridionals i, per tant, més oblidades del país, seria un bon lloc per començar de nou”. Un western català només podria tenir com escenari un territori tan fascinant com les comarques frontereres de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Paratges d'una bellesa feréstega on David Cordero ubica la seva novel·la Els germans Cabot.
El continent de Els germans Cabot és un western heterodox brillantment perfilat. El contingut, una novel·la tan crua com emotiva, que termina per rebel·lar-se com un homenatge a la família, als lligams indestructibles entre quatre germans i una mare. A la lluita de tots els suds del món.
