Josep Pla ha estat més considerat un escriptor de memòries, de llibres de viatges, de biografies, de reportatges i de guies geogràfiques o culinàries que un narrador. El volum La cendra de la vida, publicat per Destino en català i castellà, reivindica el Pla narrador a través de 34 narracions publicades entre 1949 i 1967. Aquestes narracions van ser creades entre 1925 i 1927 i 20 anys després Pla les revisaria i publicaria amb Selecta i Destino. "Hi ha un Pla memorialista, que fa assaig, que fa paisatgisme i llibres de viatge, però va ser un gran narrador", ha ressaltat Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla, en un acte celebrat avui l'Ateneu Barcelonès. Ha afegit que el volum demostra que Pla "té unes peces narratives breus excel·lents i que potser havien quedat poc visibles".
Josep Pla, el narrador
De quatre llibres amb què es va donar a conèixer Pla entre 1925 i 1927, tres: Coses vistes (1925), Llanterna màgica (1926) i Relacions (1927) eren en tot o en part obres de narrativa. A partir del 1949, primer a la Selecta i després a Destino, va publicar noves versions dels textos de vint anys enrere i n’hi va afegir de nous. Com explica l'editor de Destino Jordi Cornudella, Josep Pla va retallar i va enganxar, va ampliar i va suprimir, va sumar textos diferents en un de sol, va barrejar fragments de procedència i de cronologia diverses, va modificar tot el que va voler i com va voler. Amb tot aquest volum aplega, en una edició revisada 34 narracions que Pla va publicar com a definitives entre el 1949, quan va sortir Coses vistes a la Selecta, i el 1967, quan va sortir a Destino La vida amarga.
Cornudella ha explicat que després de la Guerra Civil tan aviat com la censura ho permet, Josep Pla torna al català. De fet, ha assegurat que Pla és entre els 40 i els 50, l'escriptor que va guanyar més lectors pel català. "Pla escriu llibres per publicar-los i, per tant, tenia un ull ficat en la censura i en la reescriptura de les narracions, moltes vegades el to sexual i les ironies i sàtires anticlericals o certes al·lusions a la religió queden més atenuades a les versions dels anys 20". Segons Cornudella, això ha portat a dir que les narracions originals d'abans de la guerra "són les bones". Tot i això, ha remarcat que les narracions de després de la Guerra no són pitjors, sinó que algunes fins i tot són millors.
Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla, ha declarat que hi ha lectors que encara no han llegit res de Pla que pregunten per quina obra podrien començar a introduir-se a l'escriptor. Ha reconegut que la resposta sempre ha estat molt difícil, però té clar que ara recomanaria començar per La cendra de la vida. En aquest sentit, ha manifestat que aquest volum demostra que Pla té unes peces narratives breus excel·lents que potser havien quedat poc visibles. "Si féssim un exercici de literatura ficció de 'prescindir del Pla de la boina, de la revista Destino, dels Humanots' i poguéssim trobar un lector verge que comencés a llegir La cendra de la vida, descobriria un narrador molt interessant i excepcional", ha afirmat Pla.
La Càtedra Josep Pla preveu posar en marxa l'any 2022 la plataforma 'Pla Digital'. Foto: Arxiu Destino
Un Pla digital
En el mateix acte Xavier Pla ha anunciat que la Càtedra Josep Pla preveu posar en marxa l'any 2022 una plataforma digital, que es dirà 'Pla Digital', amb articles publicats per Josep Pla entre 1917 i 1980. Aquest projecte inclourà els articles publicats per Josep Pla, escanejats i descarregables. "És una feina immensa i hem quedat desbordats perquè estem treballant amb una seixantena de capçaleres, entre diaris i revistes, i uns 7.000 articles", ha dit. El projecte de la Càtedra Josep Pla s'està fent en col·laboració amb la Fundació Pla i l'editorial Destino.
Xavier Pla ha manifestat que si poden l'any que ve obriran Josep Pla digital, que serà una plataforma amb un buscador de noms i es podran ordenar els articles per llengua i per anys. Es podrà saber per exemple qè va publicar Pla als anys 40 o quins articles va escriure sobre Berlín o Buenos Aires.
Pla ha admès que els està resultant difícil tirar endavant el projecte perquè parlen de 60 capçaleres amb articles publicats entre el 1917 i el 1980. "És impossible incloure tots els articles", ha reconegut, però sí posen en marxa la plataforma inclouran l'avís que hi segueixen treballant. Xavier Pla ha remarcat que "la capacitat de treball periodística de l'escriptor és absolutament inusual. Passa molts anys de la seva vida fent quatre o cinc articles a la setmana i no són peces breus".