Un epistolari entre dos grans noms de les lletres catalanes, Josep Pla i Francesc de B. Moll. I un testimoni sobre una relació còmplice, intensa i clau per a la trajectòria de la llengua i cultura del país en la segona meitat del s. XX. L’editorial Destino publica Còmplices per la llengua: Cartes 1948-1979, un volum que recull la correspondència entre l’escriptor empordanès i el lingüista mallorquí. L’edició compila tant una cinquantena de cartes, com una selecció d’articles, intervencions i conferències que serveix per contextualitzar la naturalesa de la seva relació.
Un testimoni sobre una relació còmplice, intensa i clau per a la trajectòria de la llengua i cultura del país en la segona meitat del s. XX
Còmplices per la llengua s’emmarca en la col·laboració entre Destino, la Càtedra Pla de la Universitat de Girona i la Fundació Josep Pla de Palafrugell, per tal de seguir publicant materials que enriqueixen la mirada sobre l’obra de l’escriptor empordanès. Després de la publicació de les correspondències amb Gaziel, Jaume Vicens Vives i Joan Estelrich, les cartes amb Francesc de B. Moll ens permeten descobrir una faceta pràcticament desconeguda de Pla: la de valedor del Diccionari català-valencià-balear.
Una col·laboració inestimable
El material recollit al llibre comprèn un període històric que s’estira durant pràcticament tres dècades. Comença amb la coneixença entre Pla i Moll a Mallorca l’any 1948, en el viatge de l’escriptor empordanès per escriure la seva guia sobre les Illes Balears. El filòleg li ensenya la seva tasca com a lingüista i recopilador de varietats dialectals, que havia començat anys abans i que provoca la fascinació de Pla. “Ell és la primera persona que anima a Moll a reprendre l’edició del Diccionari català-valencià-balear”, afirma Josefina Salord Ripoll, responsable de l’edició del volum.
Josep Pla és la primera persona que anima a Moll a reprendre l’edició del Diccionari català-valencià-balear
A partir d’aquell moment començarà, entre els dos homes de lletres, una relació còmplice i productiva, que és possible resseguir a través de les quaranta-sis cartes de l’edició. Les missives mostren una relació de compromís i fidelitat entre els dos. “Moll creu en Pla i Pla creu en Moll”, explica Xavier Pla, director de la Càtedra de l’escriptor empordanès. I afegeix que “els dos són homes de pensament però també d’acció” i que “enlloc de lamentar-se per les difícils condicions sota el franquisme, decideixen posar-se en marxa i actuar”.
Els dos són homes de pensament però també d’acció i enlloc de lamentar-se per les difícils condicions sota el franquisme, decideixen posar-se en marxa i actuar
Pla dedica diversos articles a donar a conèixer i promocionar la tasca de Moll: “Muy bien, senyor Moll, ¡muy bien!”, l’elogia en el títol d’un d’ells l’any 1968. Però sobretot li fa de valedor en els moments de dificultat. Quan el filòleg li confessa que se li han acabat els diners i les subvencions per acabar els últims volums del diccionari, Pla escriu a Josep Maria de Porcioles, l’alcalde per antonomàsia de la Barcelona franquista, per demanar-li finançament. De l’ajuntament de la capital, el projecte del Diccionari català-valencià- balear en va rebre fins a 250.000 pessetes, que van servir per a completar-lo.
És important remarcar que Pla, que té una adhesió a un idioma i una llengua que passa moments complexos i contradictoris, i també una preocupació
“És important remarcar que Pla, que té una adhesió a un idioma i una llengua que passa moments complexos i contradictoris, i també una preocupació”, afirma Xavier Pla. Per a l’escriptor empordanès, que comença el seu projecte literari en un moment en què el català s’acaba de modernitzar, “els diccionaris són importants” explica el catedràtic, que parla de la il·lusió que és possible veure en les cartes un cop el projecte ha començat a publicar-se i els volums s’han convertit en una realitat.
La connexió dels Països Catalans
La correspondència també serveix, per altra banda, per il·luminar els interlocutors de Pla en el vessant lingüística. Els tres grans filòlegs catalans del segle XX, Pompeu Fabra, Joan Corominas i Francesc B. Moll tindran tots una relació intensa amb l’escriptor empordanès. Als tres, Pla dedicarà un capítol de la sèrie Homenots i tant Corominas com Moll elogiaran el model de llengua del de Palafrugell.
Els tres grans filòlegs catalans del segle XX, Pompeu Fabra, Joan Corominas i Francesc B. Moll tindran tots una relació intensa amb l’escriptor empordanès
Per a Josefina Salord, coordinadora científica de l’Institut Menorquí d’Estudis, la relació entre Pla i Moll també il·lustra el coneixement de l’escriptor empordanès de la cultura mallorquina. “El compromís de Pla és com sempre amb tota la cultura, en aquest cas la feta des de Mallorca”, afirma. “Diu que si hem de trencar aquests aïllaments provincials, el que cal és conèixer-nos i treballar pel conjunt de la llengua i la cultura catalana”, afegeix, recordant el marc de Països Catalans el qual l’escriptor adoptarà a partir de la dècada dels seixanta. “Pla li diu a Moll: una de les coses de les quals estic més content és haver-lo conegut a vós i a Joan Fuster”, apunta.
El compromís de Pla és com sempre amb tota la cultura, en aquest cas la feta des de Mallorca
Les cartes d’entrada poden semblar descompensades pel que fa la quantitat. El volum en recull trenta-quatre escrites per Moll i dotze escrites per Pla. Però malgrat aquest desequilibri, per a Salord, el “veritable motor de la correspondència és Pla”, que sobretot durant la dècada dels cinquanta es mostra neguitós pel destí del diccionari i sovint apressa i anima Moll en la seva tasca".
Tant Pla com Moll aposten per un model d’idioma natural, gens barroc i amb molta presència d’expressions i paraules provinents de les varietats dialectals
La correspondència també serveix per mostrar la consonància sobre el model de llengua. Tant Pla com Moll aposten per un model d’idioma natural, gens barroc i amb molta presència d’expressions i paraules provinents de les varietats dialectals. Aquesta coincidència, explica Xavier Pla, fins i tot porta a l’autor “a dir que Moll és en realitat un dels millors escriptors del món cultural català”. Segons les paraules del propi escriptor empordanès, abans d’anar a dormir llegia tant el diari Le Monde com les entrades del Diccionari català-valencià-balear, les quals apreciava com si es tractés d’una delícia literària.
L’arxiu digital Pla, una realitat
La publicació de Còmplices per la llengua: Cartes 1948-1979 coincideix amb una altra gran notícia al voltant de l’obra de l’escriptor de Palafrugell. La Càtedra Pla de la Universitat de Girona ha presentat aquesta mateixa setmana l’arxiu JosepPlaDigital.cat, un portal que allotjarà en format digital i interactiu la producció periodística completa de l’autor.