Llegia, fa una setmana, els resultats de l’estudi de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials que explicava que els joves s’han dretanitzat: són més conservadors, veuen la democràcia amenaçada per les fake news i l’extrema dreta i, en menor mesura, per la immigració i el feminisme. I sorprenia perquè un dels titulars era que, en segons quines circumstàncies, no veurien malament un sistema totalitari. Fa un parell d’anys en vaig escriure un article aquí, perquè em sorprenia el que començàvem a llegir (de què pensaven i què votaven) i el que sentia a les aules. I un dia ho vaig explicar en un pòdcast (no hi anava a parlar d’això, però va sortir el tema) i em vaig espantar dels comentaris que deixaven al reel que es va penjar a Instagram (ja sé que no has de mirar els comentaris que deixen als reels d’Instagram), però entre algú que em deia que m’havia de buscar un perruquer i els que corroboraven que aquesta era la tendència, n’hi havia de molt enfadats que justificaven la dretanització per salvar de l'adoctrinament esquerranós i feminazista de les hores de classe. És preocupant. No crec que els joves visquin despolititzats, potser sí desencisats. I llavors penso: no és als vint anys que et mouen les causes més utòpiques col·locades en fila a l’horitzó? I que per això serveixen, per a caminar. No és llavors que crides que sota les llambordes hi ha el mar? No diuen que deia Churchill que qui no és d’esquerres als vint anys, no té cor i qui no és de dretes als quaranta, no té cap? També és un estereotip i sembla que ara es capgira.

Per a ells, els mitjans tradicionals no existeixen. El missatge de la dreta cala a través dels reels de TikTok

Les xarxes socials

S’ha apuntat que un dels principals problemes són els discursos que es difonen a les xarxes, que configuren la veritat del seu món. Per a ells, els mitjans tradicionals no existeixen. El missatge de la dreta cala a través dels reels de TikTok que engoleixen a desenes. Potser les esquerres no han sabut abordar temes que els amoïnen, com la crisi de l’habitatge o la immigració. La dreta i el conservadorisme els ha donat certeses o, com a mínim, malgrat la demagògia o el simplisme de 30 segons de reel, els ha donat respostes. Potser també és el fet que els seus pares tenien unes situacions econòmiques més segures; ara la seves perspectives són molt poc entusiastes i saben que segurament viuran pitjor que la generació que els precedeix. És la incertesa pel propi futur que els allunya de creure en les causes col·lectives? Farà catorze anys del 15M i d’aquell sistema de vida alternatiu a les places que pretenia esquerdar les estructures de poder. Potser els és una mica igual la democràcia si no poden progressar. És desafecció. És frustració. I en el cas dels nois, deien les enquestes, també amb el feminisme: no els convoca. Potser perquè creuen que s’ha tensat tant la corda que ara són ells que estan en una situació de desigualtat. Com si la utopia ens hagués fet caminar tant que la causa ens ha caigut per la borda. I penso: com ho fem perquè s’hi acostin els que més necessitem que creguin que també va d’ells, que els fa més lliures i no més supeditats?

És la incertesa pel propi futur que els allunya de creure en les causes col·lectives?

Passa a altres països d’Europa, com França o Itàlia. Els vam veure votant Se ha acabado la fiesta. Ho parlo amb els meus alumnes més grans, de disset anys. Em diuen que en aquests resultats hi veuen una resposta, un rebuig. La qüestió sobre el règim autoritari no la poden entendre. Em diuen que creuen que certa gent va contestar per fotre merder. M’agrada aquest punt d’innocència que en el fons corrobora la incredulitat de quan llegies el titular. Els sorprèn, em diuen, saber una mica d’història i gosar contestar això en una enquesta. Defensen molt fermament els valors de la democràcia i això que no han votat mai i no tinc ni idea de què votarien. Però també parlen de la radicalització del feminisme i de la vinculació dels delictes amb la immigració. Són enigmàtics, llestos i crítics. I sí, pensen molt diferent del que pensava jo (i potser també tu) als disset anys.