"Com cada any. Els dies previs a la cerimònia són una bogeria", confessa Judith Colell, presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català. Aquest diumenge se celebren els Premis Gaudí 2023, gran nit de la nostra indústria cinematogràfica i a la seu de l'acadèmia els telèfons no paren de sonar confirmant l'assistència de convidats. "Sempre passen mil coses en l'últim moment. I sempre hi ha els nervis perquè tot surti bé, que tot funcioni". Colell va arribar a la presidència de l'entitat ara fa un any i mig amb dos propòsits: recuperar la força productiva del sector a casa nostra i ampliar la presència del català a les pel·lícules. Propòsits que queden refermats en una collita, la d'enguany, que propulsada per l'èxit de títols com Alcarràs i Pacifiction, entre altres, ha resultat excepcional.
🟠 Premis Gaudí 2023 | DIRECTE: Última hora de la catifa vermella i la gala
Hi ha un sentiment, una sensació especial, enguany?
No. O sí (riures). Hi ha un sentiment especial perquè celebrem 15 anys de Premis Gaudí. I un sentiment especial perquè ha estat un any molt bo. Hem tingut moltes pel·lícules, molt bones, representant el cinema català en molts festivals i recollint molts premis. Pel·lícules amb un reconegut bestial. Un any d'orgull i satisfacció... Bé, dient això d'orgull i satisfacció m'he assemblat a algú a qui no em vull assemblar (riures).
Esperem que no només sigui una collita excepcional sinó que sigui l'inici d'una trajectòria molt millor pel cinema català
Una afirmació molt... reial!
Per això ho dic (riures). Diguem que ha estat un any de moltes alegries per al cinema català. I per això soc molt feliç. Però especials ho són tots els anys.
Cert, però enguany la collita ha estat excepcional.
I per això el nostre eslògan dels Premis Gaudí aquest 2023 és 'Cultivar'. Perquè si aquest ha estat un any excepcional és justament per això, perquè abans hem cultivat el nostre talent, li hem donat suport i l'hem fet créixer. Però esperem que no només sigui una collita excepcional sinó que sigui l'inici d'una trajectòria molt millor pel cinema català.
Sense Alcarràs, amb tot el que ha significat, seguiria sent un any excepcional?
Totalment. Tenim moltes altres grans pel·lícules. Aquesta mateixa setmana a l'Albert Serra li han donat tres Premis Lumière. Un año, una noche va estar a Berlín. La maternal, Suro, El sostre groc, Tadeo Jones... Ara bé, que una pel·lícula nostra hagi anat al Festival de Berlín i hagi guanyat l'Os d'Or ens ha donat una empenta molt gran. Per això Alcarràs ha estat tan important.
Totes les pel·lícules tenen cert comú denominador: totes en el seu estil són mostres de cinema d'autor.
Evidentment, hi ha grans autors rere totes les pel·lícules nominades, incloent-hi Los renglones torcidos de Dios, que no he citat abans. És el mirall del gran talent cinematogràfic que tenim a Catalunya. Però no ens hem d'oblidar que ja fa molts anys que tenim molt de talent, passa que no anava acompanyat de prou recolzament per poder liderar nosaltres els projectes. En conseqüència, aquest talent marxava fora. Ara l'important és liderar els projectes i que el talent es quedi a casa.
Les petites produccions són les que ens han donat a conèixer. No ens manca una gran producció mainstream en català que ho peti a taquilles? Una pel·lícula de crispetes en català? Una pel·lícula de, per dir un nom, JA Bayona en català?
Crec que això ara s'està fent. Han sortit unes línies pressupostàries que recolzen el cinema de grans produccions en català. De cara a l'any vinent, tindrem pel·lícules d'aquestes que denomines mainstream en català, de crispetes. Però insisteixo, trobo fonamental que el cinema català tingui varietat.
Hem d'apostar per productors independents que puguin liderar projectes. I també s'han de poder posar en marxa projectes grossos amb pressupostos competitius
Com dius, el talent sempre ha existit. El gruix industrial, també, però va deixar de produir a Catalunya.
Trobo essencial la diversitat. Hem d'apostar per productors independents que puguin liderar projectes. I també s'han de poder posar en marxa projectes grossos amb pressupostos competitius, però no únicament. També hem de tenir projectes petits i mitjans, que, finalment, són els que ens han donat a conèixer. Novament, hem de cultivar la diversitat en el nostre cinema, tant de pressupost com de gènere i d'edat. Perquè és vital donar suport als autors joves, però també hem de cuidar els cineastes que ja tenen una llarga trajectòria, però que encara tenen coses per dir.
Les petites produccions són les que estan trencant amb el tabú de que si es roda en català, les pel·lícules no tenen recorregut.
És fonamental que tinguem tots aquests autors que ens fan viatjar, mostrant el nostre cinema fora. Són ells els que participen en festivals, guanyen premis i exporten el cinema català arreu del món. Però, incidint en què dèiem abans, ara hem de fer aquest pas amb pel·lícules mainstream. I per aconseguir això necessitem que les plataformes ens donin suport, que no vegin com un problema produir pel·lícules en català. Perquè el cinema català ja no juga a segona divisió, sinó que estem competint a la primera divisió amb els grans autors europeus. Necessitem una cinematografia forta perquè ens expliqui qui som i també ho expliqui a fora.
Necessitem una cinematografia forta perquè ens expliqui qui som i també ho expliqui a fora
Els hàbits de consum han canviat. Si ara mirem cinema gairebé exclusivament a través de les plataformes, seria vital que les plataformes, sí, recolzessin el cinema català i en català.
Això també estaria bé que canviés i que la gent tornés als cinemes. El que vius en una sala és impossible de viure a casa. Hem de tornar a les sales perquè l'experiència és completament diferent a la de casa.
És com escoltar un disc a casa o anar a un concert: no són experiències excloents, però sí diferents. Però els hàbits de consum han canviat.
I és importantíssim que puguem gaudir de cinema doblat al català a les plataformes, però també que apostin per productes propis en llengua catalana.
Penso ara en Smiley... Una sèrie de Netflix, que passa a Barcelona, que ens van dir que era bilingüe, però on la realitat és que el català és testimonial.
Jo també ho crec. És una sèrie magnífica, però em va saber greu que no es parlés més català. No tenia sentit. És una producció de Minoria Absoluta, una empresa que ningú pot dubtar que doni suport al català, però ignoro quines van ser les imposicions de Netflix. Sí que sé, però, que Netflix sempre diu que no té problemes amb el català, però després jo no veig productes en català al seu catàleg. Si fan produccions en danès, suec o noruec, la lògica diu que també els haurien de fer en català. No té cap sentit. És una batalla dura. Però no ens rendim. Soc una mosca collonera que dona molt la tabarra. Hem de poder veure pel·lícules doblades al català i moltes més produccions catalanes en català.
És importantíssim que puguem gaudir de cinema doblat al català a les plataformes, però també que apostin per productes propis en llengua catalana
I les nostres institucions, recolzen el cinema català?
Totalment, des de la Conselleria de Cultura s'està fent un gran esforç. La consellera Natàlia Garriga està lluitant moltíssim per la llengua catalana en el món de l'audiovisual. Només ens falta que TV3, que ja ha expressat el desig de seguir sent el pal de paller, tingués més dotació econòmica per fer produccions.
Quina és la relació amb l'acadèmia espanyola?
Molt bona!
Abans d'entrar en detall en aquest punt... què penses de que Pacifiction d'Albert Serra no hagi estat nominada en cap categoria dels Premis Goya?
Els presidents i les juntes no tenim res a veure amb què voten els acadèmics i les acadèmiques. La gent és lliure de votar el que vulgui, tot i que trobo que és una barbaritat que no tingui cap nominació als Goya.
Dèiem que la relació és molt bona.
Durant molts anys vaig ser vicepresidenta de l'acadèmia espanyola. Amb el seu president, Fernando Méndez-Leite, fa temps que, personalment, ens uneix una gran amistat. Sí, la relació és molt fluida. Estem començant a fer coses plegats a Catalunya. Estan per la tasca de donar impuls a la indústria cinematogràfica a Catalunya. I pel que fa a la llengua, aquesta és una guerra que hem de fer nosaltres. És una junta amb una gran sensibilitat per aquesta causa, però és la nostra batalla.
A Catalunya abans es rodava molt. Ara, per temes fiscals, es roda molt més a Madrid, País Basc, Navarra, les Canàries...
És així. Hi ha hagut una caiguda en el nombre de rodatges, però aquesta també és una batalla nostra. No podem esperar que ens ajudin des de l'acadèmia espanyola o des del Ministerio. Ho hem de treballar nosaltres.
Per segon any consecutiu tenim més dones que homes nominades a premis Gaudí
Més enllà de la llengua, un fet no menor és que les dones cada vegada teniu més pes en tots els àmbits de la producció cinematogràfica, i això es reflecteix en uns Premis Gaudí en què el 53% de les nominades són dones.
Per segon any consecutiu tenim més dones que homes nominades a premis. L'altre dia vam fer la xerrada de direcció, un acte programat dins les xerrades que organitza l'Acadèmia. L'Isaki Lacuesta i l'Albert Serra no van poder venir, i tot eren dones: la Carla Simón, la Pilar Palomero, l'Avelina Prat, la Carlota González-Adrio i la Laura Sisteró, tret del Mikel Gurrea. Ara bé, si ens mirem detingudament els números, la xifra contínua sent no paritària. Pel que hem de seguir potenciant la presència de la dona en els llocs preponderants de l'audiovisual català.
De totes les iniciatives que esteu duent a terme, n'hi ha una que em sembla especialment rellevant: el Cicle Gaudí, amb què setmanalment esteu portant produccions catalanes a municipis sense sales de cinema.
El Cicle Gaudí és meravellós. Un projecte que es va iniciar amb l'anterior junta presidida per la Isona Passola i que hem volgut mantenir. Nosaltres ens vam proposar superar els cent municipis, portant-lo, principalment, a una franja del país on encara no arribava. Crec que ho estem assolint. Fins i tot ara tenim Cicle Gaudí a Andorra. És una de les activitats de l'Acadèmia que més està creixent.
Hem de tenir un projecte més contundent per portar el nostre cinema a les escoles. És el nostre públic futur i ens ha de conèixer
I la que interpel·la d'una manera més directa el públic.
Per a nosaltres és una de les claus: recuperar el públic. El següent pas ha de ser l'educació. Hem de tenir un projecte més contundent per portar el nostre cinema a les escoles. És el nostre públic futur i ens ha de conèixer.
Quantes pel·lícules veu la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català?
Les nostres, totes. Els llargmetratges i els curts. Per a mi és molt important fer-me una idea de com està el sector. Però també les veig per curiositat cinematogràfica.
Quan vas començar a intuir que aquest seria un gran any pel cinema català?
Quan vam anar a Berlín amb dues pel·lícules meravelloses. Quan vam anar a Cannes amb dues pel·lícules excepcionals. Quan vam anar a Sant Sebastià i quatre de les cinc pel·lícules de la secció oficial eren catalanes...
No m'ho diràs, però... quines són les pel·lícules que més t'han agradat? Quins títols t'han emocionat?
Vaig plorar fa poc, però va ser amb una pel·lícula belga, Close. De les nostres, no destacaré cap, perquè totes em semblen magnífiques, encara que tres o quatre sí que m'han tocat molt.
Com serà el 2023?
Un altre gran any pel cinema català. No sé títols, però ja des de la primera gran cita cinematogràfica de l'any (el Festival de Berlín), hi haurà presència catalana.