El nou llibre de Verònica Fabregat, il·lustradora valenciana, està compost per una sèrie d’estampes hivernals amb imatges divertides plenes de jocs, entremaliadures, que ens transporten a la infantesa. Il·lustradora també de Juguem a amagar-nos, Anem a la platja i La saviesa dels pobles indígenes, publicats amb Akiara Books, l’autora fa de la literatura infantil sense paraules un viatge, en aquest cas a l’alta muntanya, on els nens i nenes, i adults, poden posar-les totes. Tots els llibres signats per Verònica Fabregat estan pensats per despertar la imaginació i per observar sense pressa. Cada traç, pintant amb llapis de fusta, com els que fèiem servir a l’escola, ens presenta personatges, animalons i activitats per fer enmig de la natura.
Tots els llibres signats per Verònica Fabregat estan pensats per despertar la imaginació i per observar sense pressa. Cada traç, pintant amb llapis de fusta, com els que fèiem servir a l’escola, ens presenta personatges, animalons i activitats per fer enmig de la natura
L’observació, l’aprendre a mirar, com a punt de partida d’aquest relat, és un ensenyament per als adults, perquè aquella mirada dels nens i nenes quan observen la neu des de l’interior d’una casa, per la finestra, és difícil de recuperar. Sembla una metàfora sobre com, de vegades, hem d’aturar-nos a mirar, a escoltar, i descobrirem tot un món màgic que mai veiem perquè no els mirem amb aquells ulls d’infant. Quantes vegades de petits hem mirat per la finestra pensant que allò que estava caient del cel era el més màgic que anàvem a veure en anys? Aquells ulls oberts com focs que il·luminen els adults i són tan necessaris. Les pàgines ens transmeten la idea que els nens i nenes han de poder ser-ho amb llibertat: han de poder jugar, han de poder tacar-se jugant, han de rebolcar-se per la neu, han d’observar cérvols, han de jugar sols sense les famílies helicòpter, han de desenvolupar la capacitat de sorprendre’s... I han d’estar en contacte, en definitiva, amb la natura. Aquest contacte amb el món natural, amb el que és salvatge, travessa totes les seves publicacions.
La natura, perdre’ns i trobar-nos, una oda als futurs mini Thoreaus
Un dels llibres on la natura és més palpable és La saviesa dels pobles indígenes, fet de la mà amb l’autor Josep Maria Mallarach, un relat dedicat als pobles originaris que resisteixen al món actual conservant els seus costums i cosmovisions. Però també el contacte amb la natura és visible a Juguem a amagar-nos o Anem a la platja. En el primer, trobem set amics que juguen a l’amagatall per un bosc ple de racons i animalons, troben mussols, eriçons o conillets, rabosetes que s’amaguen darrere dels arbres o esquirols menjant fruits. Exploren el bosc de dia, però també de nit sota una gran mitja lluna. Anem a la platja és una altra aventura, un conte on els nens i nenes exploren un aiguamoll, cauen a l’aigua i cooperen entre tots per sortir-ne. Recorda la clàssica història d’estiu, però amb aroma mediterrani, i transmet que l’amistat i una bicicleta són els millors ingredients per gaudir de les vacances.
Una lectura que he fet pensant en com necessita la joventut d’avui en dia saber que un es pot perdre, però també pot tornar
A tots tres hi ha algun nen que es perd o que està una mica despistat. Tots tres obren la possibilitat que hi ha moments en què potser no trobem ràpidament el camí i ens perdem, una lectura que he fet pensant en com necessita la joventut d’avui en dia saber que un es pot perdre, però també pot tornar. A Juguem a la neu, una raboseta curiosa observa els nens passant-s’ho en gran, fent tombarelles i jugant a fer refugis de gel. L’aposta per dibuixar amb llapis de colors, una tècnica meravellosa que aporta naturalitat al relat amb colors vius, però naturals, sense artifici, és un gran encert d’aquesta il·lustradora. També ho és la de l’editorial Akiara Books per treballar amb criteris de sostenibilitat, amb una edició molt curosa però ecoresponsable. Torneu a treure els abrics, guants i esquís, que ens n'anem a la neu en abril.