Julieta acaba de publicar a mitjans de setembre el seu nou projecte musical: 5AM. "És el meu primer disc conceptual". Està ambientat a la nit i té 3 capítols diferenciats que expliquen una història de somnis i amors impossibles d’11 de la nit a 5 del matí. Als seus treballs anteriors, Juji (2021) i Ni llum ni lluna (2022) els considera més mixtapes, energies. Tota la vida ha escoltat —i li ha encantat— la música, i va ser durant la quarantena que es va posar a investigar el seu so. Aquest desembre farà un any que va deixar la carrera d’enginyeria de telecomunicacions per poder dedicar-se al 100% a la música i s’ha adonat que realment és la seva passió. "Aquest sentiment tan fort que tinc per la música no el tinc per l’enginyeria", confessa. La cantant considera que està ensenyant el seu procés i aprenentatge amb cada cançó i directe. L’amor és un dels temes principals i no s’amaga de tirar indirectes a les seves lletres, tot i que la majoria no surtin amb la temporalitat que voldria. Aquest estiu va començar la seva primera gira: Alguna Nit Tour i no ha parat d’omplir escenaris.
Com ha anat l’estiu?
Ha sigut bastant boig, ha anat molt bé. Sempre tinc il·lusió de fer un concert. Sí que a nivell de salut i d’esforç físic és el que més m'ha fet patir, perquè dorms poc, jo ballo molt i no estic acostumada a fer tant esport. Sembla que sigui una feina molt de festa i tot el contrari, a mi m’ha fet estar més centrada i intentar tenir més ordre a la meva vida.
I l'experiència de pujar dalt de l'escenari?
Va ser molt nou, ser bon artista per mi és ser bo en moltes coses: compositor, productor, estètica, lletres… El directe, personalment, és un dels pilars més importants, vull ser una bona performer i ha sigut tot un repte. He après, estic aprenent i em queda molt per aprendre. Cada concert que faig, el següent ha de ser millor, i tot el que aprenc d’un m’ha de servir per l’altre. Ho trobaré molt a faltar quan acabi la gira.
Ser bona artista per mi és ser bo en moltes coses: compositor, productor, estètica, lletres…
Quan escoltes les primeres cançons, veus molt de canvi?
En algunes coses veig una evolució. La manera de cantar la noto molt diferent, he canviat a nivell vocal. Sempre penso que guanyes i perds coses, maneres de pensar que tenia abans han canviat o creativament veig les coses una mica diferent.
Quan escrius les lletres?
Les lletres bones han sortit perquè necessitava parlar d’allò. Sóc bastant autobiogràfica, m’agrada molt escriure per entendre coses. Hi ha alguna cosa que em fa fer aquella cançó.
Un dels temes principals és l’amor. Com portes l’exposició?
No m'importa gaire, la veritat. Explico les coses d’una manera molt universal i que li passen a molta gent, a la vegada que tothom pot fer la seva història. Fins i tot jo mateixa he reinterpretat cançons meves amb el temps.
Et consideres una artista pop?
Sí, però no vol dir que tota la meva música sigui del gènere pop. El meu projecte té una mirada pop a nivell estètic: les estructures, la importància de les tornades o a nivell de gestió i performance. Però musicalment tinc moltes influències: indie, techno… També m’agrada del pop la filosofia i l’origen popular que té. Per mi, la música és comunitària, tot i que també tinc un punt molt introspectiu d’escoltar música jo sola i tinc cançons també molt intenses. Traslladar això al pop també em sembla molt interessant i, en aquest sentit, la Billie Eilish és molt referent: fa música super intimista i introspectiva, però ha aconseguit que sigui pop.
5AM és la consolidació del projecte?
Totalment, per mi era molt important, vaig arribar a pensar de posar de títol del disc Julieta, com per dir: “Aquesta soc jo”. Hi ha totes les meves cares, de gèneres i lletres. I estic aprenent fent, estic ensenyant el meu procés.
Quines influències has tingut amb el nou disc?
A nivell de producció, el reggaeton màgic i oníric de Dinamarca. A nivell de gènere acaben sent una mica involuntàries del que escolto, sóc molt esponja. Hi ha de tot: techno, pop, reggaeton…
L’anterior mixtape, Ni llum ni lluna, estava ambientat al capvespre i ara amb 5AM te n'has anat a la nit. Per què?
La música la veig nocturna, i també el meu imaginari és nocturn; dormir, llit, nit... És un llenguatge que utilitzo moltíssim. Volia fer una història que passés entre les 11 de la nit fins a les 5 del matí i per això el títol. El tema és l’amor impossible a partir de la metàfora que aquest amor passa als somnis i dura fins que acaba el somni i et despertes.
Vaig arribar a pensar de posar de títol del disc Julieta, com per dir: “aquesta soc jo”
El disc té 3 capítols: Cari, Euga de nit i Com aquell agost. Explica’m una mica la història.
Vaig agafar com a referència a la primera part la ciutat, m’inspira molt i volia romantitzar-la. A Diga’m el que sents hi ha la noia, que està a casa al piano tocant la cançó i exposa l’amor impossible. Després surt de casa i a l’Interludi amb les seves amigues decideixen sortir de festa. Van caminant pel carrer i se'n van a Cari, entren a la discoteca i després torna a casa amb el cotxe. Allà se n'adona que aquest amor només el podrà complir si entra al món dels somnis, i es queda adormida, entrem a Euga de Nit i Sueños, la primera cançó.
Quines altres cançons formen part d’aquest segon capítol?
A Avions volant viu aquest amor i és una cançó per mi supermàgica, amb un punt surrealista, perquè ja hi ha indirectes al llarg de la cançó: li posa un collaret, però sap que un dia es trencarà… Al final obre els ulls i veu que realment no era res. Al mateix capítol també tenim Si tienes frío, l'amor més negatiu. T’enxules és el moment de superenamorats, i després Euga de nit, que és una traducció de nightmare, el malson que la desperta, se n’adona que aquest amor només existeix perquè ella el pensa i no hi ha res més que això.
I el tercer capítol és ja el despertar?
Exacte, Com aquell agost és una mica l'acceptació i la part de dir: ha sigut maco el que ha durat. Jo sempre penso que és igual el que sentis mentre sentis alguna cosa i, per tant, volia donar molt valor a això. També és una mena de perdó. Enamorada de tu és una recaiguda i Oh la la és una aventura. En la darrera cançó, Com aquell agost, hi ha les cinc campanades perquè són les cinc i s'ha acabat el disc.
Tens alguna cançó que destacaries per missatge o carinyo personal, de tot el repertori?
A cada una li tinc un carinyo especial, sí que una cançó que m’ha marcat i m’encanta fer-la en directe és Ens besem. Avions volant també és de les cançons que més orgullosa estic d'haver fet mai, tant per lletra com per producció.
Has fet diverses col·laboracions, què n’extreus?
M’agraden molt, hi ha artistes super xulos a Catalunya i sempre col·laboro amb gent que admiro i aprenc molt. M'agrada veure el meu so barrejat amb el d’una altra persona que admiro. És un plaer i vull seguir fent-ho.
Amb qui en faries una altre?
Amb la Maria Hein m'encantaria tornar a treure’n una, amb la Mushkaa també… També simplement treballar juntes a l'estudi és molt guai i ho hem de fer més, ara fa poc vaig estar a l'estudi amb la Irma i l’Ariox composant i ajudant-nos mútuament.
El meu primer concert no l'oblidaré mai, em va impactar molt sortir a l’escenari de l’Heliogàbal i veure gent que no coneixia de res cantant les meves cançons
Tens algun directe que destacaries?
El meu primer concert no l'oblidaré mai, em va impactar molt sortir a l’escenari de l’Heliogàbal i veure gent que no coneixia de res cantant les meves cançons. Va ser un punt d’inflexió. Sala Barts també va ser increïble. A mi em motiva molt fer un concert i que a la gent li agradi, fa que vulgui explorar més, que vulgui millorar per donar sempre el millor als meus fans i a la gent que li agrada la meva música.
I trobes espai per compaginar el teu dia a dia amb la família i amics?
Per mi és molt important, tinc el meu nucli de sempre. Sóc molt amiga de les meves amigues i amics. El temps lliure que tinc el dedico la meva família i a ells. Em coneixen de sempre i tinc un punt introvertit amb el meu món, i m'agrada cuidar-ho.