Estàvem en un Toyota Yaris anant cap al poble. Nou hores. Pel que, fins i tot sortint a mitjanit, arribava un moment en què et menjaves una calor horrible. Però el Yaris tenia aire condicionat! Era l'únic cotxe de la família en el qual havia viatjat amb aire condicionat; el Yaris era part de la família. En els llarguíssims viatges cap al sud, el meu oncle, propietari del Yaris, fumava tota l'estona, baixant dos dits la finestreta. Ens explicava anècdotes d'una cosa que ell anomenava parkineo, bàsicament aparcar el cotxe i beure —eufemístic davant de nosaltres, adolescents perduts— “refrescos” en un polígon, en un descampat, a la porta d'una discoteca.
El Yaris estava preparat per a això: la música allà sonava fortíssim. Sortia del maleter, en comptes dels laterals o de davant. El millor d'anar en ell era poder tafanejar els CD del meu tiet. Tenia quatre fundes amb un porró de discos en cadascuna d'elles. Allà portava el Dj Kicks, molt electroclash, i alguna cosa de house. I el favorit dels cosins: la makina. Recordo la sensació d'estar escoltant una cançó pastelosa que, de sobte, trencava cap a un ritme de Gremlin boig. Només hi havia dues normes al cotxe. Calia deixar les cançons sonar senceres. Nosaltres, és clar, les volíem passar rapidíssim (ja teníem aquesta hiperactivitat millennial). I, la segona, havia de sonar peti qui peti Total Eclipse Of The Heart remix, versió no apta per a diabètics de l'original de Bonnie Tyler. Li portava –se somreia el meu oncle– "bons records".
Esperit pister
L'altre dia anava al cotxe. Ja no amb el meu oncle, ni amb el Yaris. El primer ens va deixar fa uns anys, el segon, per justícia poètica, va gripar al cap de poc temps, era un cotxe fidel. Anava escoltant la ràdio i va sonar Club, el tema que han firmat a mitges Julieta i Maria Hein (alguna cosa vam començar a intuir quan les vam veure juntes en el concert de The Tyets a la sala Apol·lo) una barreja entre eurodance (a l'inici), un gir EDM i un final gairebé més sofisticat, house (loopero) a l'estil d'Alan Walker, que funcionava exactament com les cançons infeccioses que escoltàvem baixant el poble. Exactament com aquesta reversió de Tyler. El tema tenia un esperit pister, menys hardcore que els que ens posava el meu oncle, clàssics en sales com El Cel, Pont Aeri o Chasis. Però pister igual.
La cançó té el més important per adaptar l'esperit hardcore als nostres dies, per a tots els públics: aire nostàlgic i veus addictives. El més important: tindria el Yaris approval
També servia per al parkineo. Per al ball i l'evasió. El tema que sonava el firmen, dèiem, Julieta, indispensable d'algunes de les cançons més top dels últims mesos (Clar que t'he trobat a faltar, Cari o Tu juru ju), i Maria Hein, un dels grans debuts de 2021: Continent i contingut. La cançó té el més important per adaptar l'esperit hardcore als nostres dies, per a tots els públics: aire nostàlgic i veus addictives. El més important: tindria el Yaris approval.