Ningú no va dir que envellir fos senzill. Però hi ha casos més preocupants que d'altres. No és un tema de portar mitjons amb xancletes, això ja ho ha desterrat de la demència el trap. La qüestió és com es passa de firmar la millor trilogia d'àlbums de hip-hop d'aquest segle a perdre tot el mojo creatiu i, el que és pitjor, coquetejar amb el negacionisme. En menys d'una dècada. Amb només 45 anys.
Com es passa de firmar la millor trilogia d'àlbums de hip-hop d'aquest segle a perdre tot el mojo creatiu
Fidel acèrrim a la polèmica
Kanye Omari West (Atlanta, 1977) no ha estat mai un capdavanter de l'statu quo. És un tipus que va començar a escriure poesia als cinc i que va firmar amb 36 un disc –modest, el tipus– per nom Yeezus. Una obra mestra de l'enginyeria musical, per cert, on conviuen el drill de Chicago, ciutat en la qual va viure de petit, el dancehall, o l'acid house i l'industrial. Ye, malnom pel qual també es coneix el raper, ha estat fidel acèrrim a la polèmica des del seu debut, el fresquíssim The College Dropout (2004).
Kanye West, a diferència de molts dels seus iguals, va tenir des de noi contacte amb la cultura, els viatges i la universitat
Kanye West, a diferència de molts dels seus iguals, va tenir des de noi contacte amb la cultura, els viatges i la universitat. De mare professora i pare ex Black Panther i fotògraf, des dels seus primers vint, va caminar joguinejant amb el soul i el rap. D'allà les meravelles del seu primer disc (Through the wire¡). Ràpidament va anar escalant. El seu segon àlbum ja el va firmar juntament amb cèlebres com Jon Brion o Just Blaze.
La seva recargolada fantasia negra
West i l'ambició creativa es van donar la mà molt ràpidament. Amb algunes patinades. 808s and Heartbreak (2008) és la banda sonora d'una flipada. Electre pop per a un ego desmesurat. Però el tipus es va reposar, firmant la millor triada del hip-hop del segle actual: My Beautiful Dark Twisted Fantasy (2010), Yeezus (2013) i The Life of Pablo (2016). En pràcticament un lustre, Ye va amassar una fortuna, arraso en premis (nominat 75 vegades als Grammys i 24 estatuetes aconseguides en tota la seva carrera), es va alçar a l'Olimp del rap mundial, juntament amb Jay Z... i se li va anar el cap.
En pràcticament un lustre, Ye amassar una fortuna, va arrassar en premis, es va alçar a l'Olimp del rap mundial, juntament amb Jay Z... i se li va anar el cap
Polèmiques amb Kim Kardashian a part, Kanye va començar aviat a demostrar que de la seva boca podien néixer les millors barres i també les més bastes ofenses. Com les que va regalar a Taylor Swift en els MTV Video Music Awards (VMAs) de 2009. Swift tenia 20 anys i va superar Single Ladies de Beyoncé com Millor vídeo musical femení per You Belong With Me. La jove començava el seu discurs d'agraïment i West la va interrompre: "Beyoncé tenia un dels millors vídeos de tots els temps". Després de les crítiques, el raper es va refugiar en el diví: aquest discurs –va assegurar, res menys– era un designi de Déu.
Ficant-se en jardins
A partir d'allà, va ser un no parar de ficar-se en jardins: va donar suport a la campanya a Donald Trump; va fer campanya per ell mateix en les presidencials de 2020; i va compartir teories de la conspiració antisemites davant del presentador de Fox News, Tucker Carlson. A més, també va arremetre contra George Floyd, mort, segons ell, pel fentanil. West s'ha burlat en repetides ocasions de Floyd, a més, del moviment Black Lives Matter. Tot això li ha suposat perdre contractes publicitaris amb multitud de firmes.
La seva progressiva alineació amb la polèmica ha anat de la mà d'una caiguda en picat dels seus discos
La seva progressiva alineació amb la polèmica ha anat de la mà d'una caiguda en picat dels seus discos. Jesus Is King (2019) va ser un notable justet per al web especialitzada Pitchfork, gran defensora de les publicacions del raper (My Beautiful Dark Twisted Fantasy, amb temes gloriosos com Runaway, és un dels pocs deus del mitjà musical). Entre Donda volúmen u i volúmen dos amb prou feines rasquen un aprovat justet a la plataforma.
Kanye, el cuñao'
Dies enrere, Kanye West, va continuar ampliant la palestra de declaracions de cunyat a la taula de Nadal. Va lloar Adolf Hitler. En una entrevista publicada en el programa propagandístic de teories conspiranoiques i discursos d'odi InfoWars, va negar l'existència de l'Holocaust i va tornar als comentaris antisemites. "Els nazis també van fer coses bones. [...] Hem de deixar d'insultar els nazis tota l'estona". A la taula, hi havia –gran aliat per Ye– un supremacista blanc, Nick Fuentes. Què diria el pare West... Que envellim de forma mesquina? Que per ser vell si més no fa falta sumar anys? N'hi ha prou amb deixar de banda el món, curar la por aferrant-se a qualsevol dogma per trampejar. Llocs mundans contra la fragilitat. Dels quals ni un Déu no s'escapa.