Al número 27 del carrer Atenes. Gairebé fent cantonada amb l'Avinguda del General Mitre. A l'exclusiu barri de Sant Gervasi. Avui és una sala de billars de nom Billars ARS. A finals de la dècada dels anys vuitata, coneguda com Ars Studio, una de les millors discoteques que mai ha tingut Barcelona. La sala a la que havies d'anar si volies estar al dia del que aleshores passava a l'incipient escena de cultura de club. Diuen que durant la setmana que va ser a Barcelona el mes de febrer de 1989, l'artista urbà Keith Haring, hi va anar totes les nits seduït per la música house i acid que brollava dels plats de César de Melero.
Art per a tothom
César Manuel De Melero Soblechero va néixer a Barcelona l'any 1965. Només tenia 14 quan va fer les maletes i va marxar a aquella terra promesa que aleshores era Eivissa. Amb el temps acabaria esdevenint en un dels DJs més prominents de l'illa, pare d'aquell so únic que es va donar a conéixer com balearic beat. Home rere els plats de sales de la magnitud de Ku (actualment Privilege), Amnesia, Pachá o Space, espais imprescindibles per entendre l'evolució i eclosió de la música electrònica, De Melero combinava les seves etapes a les Balears, amb residències a les discoteques més selectes de Barcelona. El febrer de 1989, quan Ketih Haring hi va entrar per primera vegada, Melero era rere els plats. Durant la setmana que va ser a Barcelona, el grafiter va pujar cada nit fins a Sant Gervasi.
Keith Haring va néixer a Reading, un petita ciutat de l'estat de Pensilvannia, un dia de maig de 1958. Estudiant d'art, va quedar fascinat pel grafiti quan va marxar a viure a Nova York. "El públic té dret a l'art, la majoria dels artistes contemporanis ignoren el públic, l'art és per a tots”, va expressar en el manifest que va signar descobrint què era per a ell l'art. A mig camí entre el pop art i l'art urbà, va ser una figura molt propera a tòtems de tots dos estils com Andy Warhol i Jean Michel Basquiat. Quan aquell 1989 va visitar-nos per participar a la fira ARCO ja destacava com un dels artistes definitius de finals del segle XX.
Coneixes Keith Haring?
Durant la seva estada a Barcelona, Keith Haring va dibuixar un mural en una plaça al cor del Raval, tot i que aleshores encara es coneixia com a Barri Xino i les seves aceres eren viver de tota mena de criatures tant estranyes com fascinants i les seves cantonades cementiris de xeringues i preservatius. Haring va optar per una paret a la plaça Salvador Seguí. Un dibuix monumental en tinta vermella titulat: Tots junts podem parar la sida. Només uns pocs mesos més tard, l'artista va morir víctima de la gran pandèmia de la dècada dels vuitanta. També va morir la seva gran obra barcelonina víctima de les moltes reformes que va patir la ciutat en el seu camí cap a les olimpíades de 1992. Coses de buròcrates visionaris. Avui dia, a tocar del MACBA, hi llueix una rèplica de l'original a la qual s'hi van a fotografiar els guiris que baixen dels creuers o dels avions de Easy Jet, creient que és l'original.
El mateix dia que Haring va pintar el seu mural al Raval, va sopar a la taverna La Parra, al 3 del carrer Joanot Martorell del barri de Sants. Després va tornar a pujar a Sant Gervasi, a ballar acid house a l'Ars Studio. L'artista nord-americà ja hi havia anat la nit anterior. “Estava punxant a la cabina i algú em va dir: ‘Coneixes Keith Haring? Està fora a la porta i no el deixen passar”, recordava el DJ en un article firmat per Teresa Sesé al diari La Vanguardia. "Vaig sortir i i allà estava ell, amb la careta de qui no el deixen entrar, les seves ulleres... Li vaig dir al porter que aixequés el cordó i una vegada dins el vaig portar a la barra i el vaig convidar a xampany”. L'endemà DJ i artista van tornar a trobar-se. De fet, va ser Melero qui va gravar en vídeo la intervenció artística de Haring al Raval.
A d'àcid
El del Raval no va ser, però, l'únic mural que Haring va pintar a Barcelona. Agraït per la seva hospitalitat, l'última nit que va ser a la ciutat es va presentar a la discoteca Ars Studio amb el mateix pot de pintura vermella amb què havia realitzat el seu mural del Raval. Es va col·locar rere el DJ i mentre dels plats supuraven beats de música house, ell dibuixava un gran home flor.
Una obra típica de Ketih Haring: una silueta humana envoltada d'unes ones que li donen cert sentit de moviment. Una obra culminada amb una A al pit del contorn. Una A d'Acid. D'acid house. I és que és així, 'Acid', com l'icònic artista nord-americà va batejar una obra que, aquesta sí, encara llueix en el seu enclavament original i que avui ha trascenditr que el Govern ha declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.