"Ho vaig fer pels lols. No hi havia cap pla de futur", explica Móglaí Bap, membre del trio de hip-hop de Belfast Kneecap, sobre el seu primer senzill C.E.A.R.T.A. (paraula gaèlica que podríem al català traduir com 'drets'). Han passat set anys des d'aleshores i el trio que completen Mo Chara i DJ Próvaí s'han convertit en el màxim exponent de la incipient escena musical irlandesa en llengua gaèlica. Alguna cosa així com els homòlegs de la nostra Banda del Pati. Un gra al cul d'unionistes i fervorosos súbdits de l'Imperi Britànic.
Una situació agònica
L'irlandès viu des de la colonització britànica una situació agònica. Segons les dades de la Central Statistics Office, l'oficina nacional d'estadística, dels gairebé cinc milions d'habitants, només 1.761.420 el parlen, xifra que suposa el 37%. D'aquests, tan sols 73.803 persones (1,55%) diuen utilitzar-lo de manera diària fora de l'àmbit educatiu i, segons l'organització Conradh na Gaeilge, únicament 20.586 (0,43%) el tenen com a llengua nativa a les àrees rurals, tradicionalment de parla irlandesa. A Irlanda del Nord la situació és encara més dolorosa: només 6.000 persones parlen gaèlic.
A Irlanda del Nord la situació és encara més dolorosa: només 6.000 persones parlen gaèlic
L'any 2017 es preparava a Belfast una gran marxa a favor de l'oficialitat del gaèlic a Irlanda del Nord. La nit anterior a la mafinestació Móglaí Bap i un amic van sortir al carrer a fer pintades en defensa de la seva llengua materna. Els va aturar la Police Service of Northern Ireland. Móglaí Bap va aconseguir escapar-se. El seu amic va tenir menys sort. El van detenir. Tancat el calabós, quan la policia es va disposar a prendre-li declaració, ell es va mantenir ferm en la seva decisió de refusar parlar en anglès i expressar-se únicament en gaèlic. D'aquella mostra de residència i rebel·lia va sorgir C.E.A.R.T.A., primer senzill de Kneecap (que es podria traduir com a tret al genoll, que era el càstig que l'IRA afligia als dissidents i traïdors) la banda de rap en gaèlic de Móglaí Bap, Mo Chara i DJ Próvaí. En un país en què l'ús de la llengua materna vinculada a la música havia quedat relegat a les formes més tradicionals, la cançó va tenir un impacte immediat entre la població més jove.
La paradoxa
Però C.E.A.R.T.A. (drets, en gaèlic) era molt més que un crit reivindicatiu a ritme de hip hop de la vella escola. Les seves rimes també sulfuraven el nihilisme d'una joventut que intuint que el seu futur era gris i precari es llançava a l'hedonisme a través del consum de les drogues i el sexe. Si els adolescents catalans tenien a la P.A.W. N. Gang, els nord-irlandesos ara tenien Kneecap. I de la mateixa manera que la P.A.W. N. Gang moltes vegades han estat minoritzats pel llenguatge amb què construeixen les seves composicions; les moltes referències al MDMA, la cocaïna, l'alcohol, el sexe... que explotaven en el text, va provocar que la RTÉ Raidió na Gaeltachta, la ràdio pública irlandesa en llengua gaèlica decidís censurar la cançó. Era una situació paradoxal: els unionistes odiaven Kneecap per la seva militància irlandesa expressada en la seva decisió de cantar en gaèlic i en certs sectors republicans odiaven Móglaí Bap, Mo Chara i DJ Próvaí perquè les seves cançons no només parlaven de l'opressió britànica.
Els unionistes odiaven Kneecap per la seva militància irlandesa expressada en la seva decisió de cantar en gaèlic i en certs sectors republicans odiaven Móglaí Bap, Mo Chara i DJ Próvaí perquè les seves cançons no només parlaven de l'opressió britànica
Aquest debat no ens és aliè a Catalunya. Setmanes enrere es va estrenar a 3Cat La banda del pati, documental que intentava retratar la irrupció i eclosió de l'escena urbana en català, la de la generació de The Tyets, Figa Flawas, Julieta, Mushkaa, 31 Fam, Flashy Ice Cream i, evidentment, els pares de l'invent, la P.A.W.N. Gang. Un dels defectes de la cinta era que insistia fins a l'esgotament en preguntar a tots ells el perquè de cantar en català. Igual que la polèmica que es va generar a les xarxes socials en què se'ls acusava de no fer bandera política amb la seva música. 40 anys després de l'aparició del Rock Català encara estem fent voltes en espirals sobre els mateixos temes. No és prou victòria que els nous grups no es plantegin cantar en cap altre idioma que no sigui el català, perquè és la seva llengua i perquè saben que amb la seva llengua poden arribar allà on vulguin?
Kneecap de pel·lícula
Kneecap van publicar 3CAG, el seu primer disc, el 2018. Ho van petar. Tres nais del Belfast catòlic havien fet més pel gaèlic amb un disc entre la població jove que anys de demandes dels polítics republicans. El seu segon disc, que igual que el primer, musicalment és brutal, ha trigat sis anys a veure la llum. Móglaí Bap, Mo Chara i DJ Próvaí van publicar Fine Art el passat mes de juny. Ara ja són autèntics herois a l'illa. La seva popularitat és tan gran que fins i tot s'ha rodat un biopic sobre la seva història, amb ells mateixos com a protagonistes i un repartiment que inclou actors de la dimensió de Michael Fassbender, un dels principals impulsors d'una pel·lícula que va triomfar en l'última edició del festival de Sundance.
Els que fan política amb l'irlandès són els que ens van prohibir parlar-lo
A casa nostra s'estrenarà el 20 de setembre. En algun lloc on conflueixen En el nom del pare, The Commitments i Trainspotting, és brutal. Hi ha una escena, cap al final del film, que ho resumeix tot. Kneecap donen un concert a Belfast, Móglaí Bap agafa el micro i clama: "Ens acusen de fer política amb l'idioma per cantar en irlandès. Els que fan política amb l'irlandès són els que ens van prohibir parlar-lo".