Kovitch és el nom musical del raper català originari de Palau-Solità i Plegamans (Vallès Occidental). Aquest juny ha publicat Simplifica, disc, que presentarà en directe a la sala Apolo de Barcelona el pròxim dimecres 28 de juny, on barreja estats d'ànim i estils musicals, amb lletres tant dolces com reivindicatives.
El cantant té una llarga trajectòria musical, va començar a escriure rap quan tenia 14 anys i ha format part de diverses formacions i col·lectius, destacant el seu pas per Homes Llúdriga entre 2016 i 2020. A més, ha col·laborat amb moltíssims artistes com Valtònyc, Lágrimas de Sangre, Sombra Alor, DJ Plan B o Erick Hervé. Va ser un dels impulsors del Rap de la Terra Vol.1, el primer recopilatori de rap en català. Kovitch barreja i experimenta amb el hip hop, el R&B, l'afrobeat i el dancehall. Aquest nou disc l'ha facturat amb la complicitat dels productors Yaron Hurter Weida i Pau Escutia.
Quan vas començar a treballar en aquest disc?
Tot just acabar Flâneur (el seu anterior EP de 2021), ja em vaig posar a escriure les primeres lletres d'aquest nou disc. És a dir, que entre una cosa i l'altra m'ha portat gairebé dos anys de creació.
Simplifica és un imperatiu potent. D'on ve?
La idea del títol se'm va acudir un bon dia estenent la roba al terrat. Sovint és difícil trobar un títol que et convenci. Ja em suposa cert esforç trobar títol per a una cançó sola, doncs imagina't per a un àlbum sencer… El que menys em convenç és que sigui un imperatiu, però em sonava bé així. És allò que quan et ve diu: "Ja està, era aquest nom el que estava buscant". El missatge és clar i senzill. Jo de vegades he tendit a complicar-me més del compte, així que és una mena de recordatori, principalment a mi mateix. Si es pot fer fàcil i còmode, per què no fer-ho?
El missatge del títol és clar i senzill. Jo de vegades he tendit a complicar-me més del compte, així que és una mena de recordatori, principalment a mi mateix
A la cançó Antes de los 30 fas referència a la covid, com va influenciar la pandèmia el disc?
La pandèmia va afectar de ple a l'anterior EP, Flâneur. Potser per això és més introspectiu, més personal, amb més crítica social. Simplifica ja és de l'etapa posterior. Sortir de tot allò i celebrar-ho. A mi em venia de gust passar pàgina, deixar enrere aquell període i celebrar la vida. I intuïa que als oients també. Per aquest motiu el disc és més festiu, més desenfadat, més ballable, en general.
Han passat dos anys des de l’EP Flaneur i 6 des de Perder el tiempo, com ha sigut el procés fins a Simplifica?
Han passat moltes coses pel mig. En el terreny musical, una de les més destacables que hi ha és el meu pas pel grup Homes Llúdriga, entre el 2016 i el 2020, que és quan es va dissoldre. No puc negar que va ser un final dur per a mi. Vaig haver de passar el dol i reprendre el meu camí en solitari en aquest món de la música, la qual cosa no és pas gens fàcil. Va ser com un reset, un començar de nou, i estic molt content i orgullós d'haver arribat fins aquí.
Hi havia algun desafiament particular en el procés de creació del disc?
És clar, sempre n'hi ha. La pressió que estigui com a mínim al mateix nivell del treball anterior, per exemple. El dubte de si el fet de barrejar tants estils musicals és arriscat, perquè pot quedar inconnex, amb poca cohesió. La decisió de comptar amb poques o moltes col·laboracions. El fet de treballar en equip amb dos productors musicals que també tenen el seu criteri, les seves opinions, els seus gustos… Que de vegades poden no coincidir tant amb els meus, entre altres coses.
Trobem cançons amb lletres personals, festives i d’altres amb toc reivindicatiu com Foc i fum. A la vegada que l’estil musical també varia. Quin ha sigut el plantejament del disc?
Sempre he tingut predilecció pels àlbums conceptuals, però aquesta vegada m’he sortit una mica de la dinàmica habitual. En comptes de buscar que hi hagués molta connexió entre cançons, he deixat que cadascuna sigui una unitat independent, que pugui parlar tant en conjunt com per si sola. Durant la creació he fluït i m’he deixat endur per allò que em venia de gust a cada moment que em posava a escriure. Si aquell dia estava més enfadat amb la situació política i social, doncs em sortia més protesta; si estava més en el mood d’expressar amor, més dolça, i si tenia ganes de diversió, ho conduïa a incitar a la festa. Tot això va totalment lligat al rotllo del beat, és clar. De vegades era la mateixa base la que em portava cap a aquell univers i de vegades demanava exclusivament una instrumental que m’encaixés amb el que volia transmetre.
Durant la creació he fluït i m’he deixat endur per allò que em venia de gust a cada moment que em posava a escriure
Has col·laborat amb molts artistes al llarg de la teva carrera musical i aquest disc no ha estat cap excepció. Com ha sigut treballar amb Las Bajas Pasiones i DJ Rosvil?
Molt agradable. Amb el Rosvil ja havia treballat anteriorment, a la cançó Por la pati del 2017, com a productor. És un amor de persona, bon valencià, molt generós i amigable. Ell acompanya a l’Erick Hervé als directes, un altre col·lega de fa anys. A Las Bajas Pasiones els vaig descobrir veient-los en concert i em van encantar. Al Trusty ja el tenia vist perquè es movia amb la Lil Russia fa temps, MC montcadenca, però a l’Edu ha estat arran de la col·laboració. Escoltant la seva música ja m’imaginava que eren bones persones, però en haver-los conegut ho tinc més que confirmat, a més de grans artistes. Un luxe comptar amb ells.
El disc té un final potent amb Unpopular opinion.
En aquest tema tenia ganes de fer alguna cosa més atrevida, una mica controvertida. D’aquí el títol, que ja és un avís a navegants. De vegades també ve de gust criticar una miqueta tot plegat, però intento fer-ho amb un toc d’humor i sense intenció d’ofendre. Només és una reflexió sobre com veig algunes coses. El postureig, les falses aparences… No pretenc alliçonar ningú, per descomptat.
El 28 de juny fas la presentació oficial a la Sala 2 d’Apolo. Et podrem veure en directe més vegades aquest estiu?
Doncs estic mirant de tancar alguna coseta més, però de moment prefereixo centrar-me en cada data concreta, tot i que segurament en caurà algun per la meva zona, el Vallès. Tinc ganes de cantar les cançons noves a aquesta sessió dels dimecres de Caníbal, a la sala Apolo. Les entrades ja estan disponibles al web de la sala. Serà a partir de les dotze de la nit. Punxarà la DJ Trapella, bona companya que ho està petant. També hi haurà sessió seva i de DJ Hochi i DJ Rule.