Mancava saber quan i ja se sap. L’1 de març, Jordi Juan rellevarà Màrius Carol com a director de La Vanguardia, segons han confirmat a ElNacional.cat fonts del Grupo Godó. El nou director arriba en el pitjor moment de vendes del diari de paper (85.495 exemplars de mitjana a finals del 2019, segons l’auditor OJD, un 11% menys que el 2018), però equipat per al desafiament digital, on té l’aval d’haver fet saltar la web del diari dels 15 milions d'usuaris únics del 2015 als 21,7 milions del 2019, segons l’auditor ComScore. La marca pesa, però també l’estratègia agressiva de posicionament de continguts a Google i d’adquisició de tràfic en xarxes socials, especialment Facebook. Aquestes mètriques permeten a La Vanguardia barallar-se amb El País, ABC i El Mundo pel lideratge entre els digitals d’informació general a Espanya.

Grupo Godó continua així el seu reajustament, iniciat a principis del 2018 en reduir el consell d'administració de vuit a tres persones —Javier Godó i els seus fills Carlos i Ana— en la perspectiva del relleu generacional al capdavant de la firma. El mateix any va reestructurar tota l’àrea comercial en una nova central de vendes —Godó Strategies— amb l’afany d’ampliar el negoci publicitari digital, va deixar en pilot automàtic el canal 8TV en suprimir-ne els programes més cars —informatius i magazins— i també va reduir fortament la despesa en sous, amb un ERO, sortides voluntàries i una rebaixa salarial general. Al grup hi treballen prop de 1.200 persones.

Un veterà

Jordi Juan (L’Hospitalet, 1963) s'incorpora a La Vanguardia el 1992 com a redactor de local. El 2009, essent director adjunt, va marxar per fer-se càrrec de la direcció de comunicació de Spanair, fins el 2012 que l’aerolínia va petar. Passa després a Intermedia, una empresa de referència en comunicació corporativa, d’on surt per fundar la firma Vitamine. El juliol de 2015, el Grup Godó el va recuperar com a director de Iniciativas Digitales de Medios, l’empresa del grup que gestionava l'edició digital de La Vanguardia. Juan ha treballat també al Diari de Barcelona el 1982, l’Avui (1984-85), El Periódico (1985-88 i 1988-90), El País (1988) i El Observador (1990-92).

Des que el diari el va recuperar, el 2015, la principal tasca de Juan ha estat l’edició digital, primer per donar-li entitat pròpia, més enllà de reproduir els continguts del paper, i després per aprofundir les sinergies amb l'edició impresa. Al gener del 2018 el van nomenar vicedirector. Un any després, La Vanguardia va iniciar la unificació de les redaccions de les edicions impresa i digital. L’operació passa per embolics semblants als d’altres diaris, amb dificultats per coordinar els processos de treball i amb competència i tensions entre els veterans del paper, que potser tenen més quilòmetres de periodisme, però també millors sous i horaris més suaus en comparació amb els que venen de la web —més joves, amb pitjors salaris i una càrrega de treball més intensa.

Relleu generacional

Entre els periodistes del diari ningú no vol dir gran cosa. Encara no és oficial. Però tothom ho sabia, tothom ho relaciona amb l’inexorable relleu generacional a la cúpula del grup —Jordi Juan és un director "acordat" entre Javier de Godó, l’actual president, de 78 anys, i Carlos Godó, l'hereu i CEO, de 53 anys— i tothom espera i especula amb els nomenaments que pugui fer Juan a l’hora de configurar el seu equip, atès que Carol ha mantingut, si fa no fa, la mateixa cúpula directiva de l’anterior director, José Antich, ara editor i director d’ElNacional.cat. En l’estratègia d’anar desenganxant-se del paper i prioritzar el digital, no serà estrany que Juan renovi els directius de la redacció per escometre els nous reptes que se’n deriven —com ara el pagament per continguts—, tal com ha passat a d’altres capçaleres.

També s’especula amb eventuals canvis en el format de la web, gairebé el mateix des de fa quatre anys, en contrast amb el lifting que poc a poc es fa de la versió impresa, malgrat no mostra cap indici de capgirar la seva caiguda en difusió i xifra de negocis, com també passa a tot el sector. Des del 2007, la difusió (venda en quioscos i en bloc més subscripcions) dels principals sis diaris espanyols s’ha ensorrat: dels 1,5 milions d’exemplars el 2007 a 451.148 del 2019. Els ingressos per aquest capítol van caure de 1.300 milions d’euros a 541 milions, un 70%.

El diari imprés no marxa, però el grup sí. Encara que estigui molt lluny de la facturació rècord del 2007, de 333 milions d'euros, des del 2010 acumula un resultat positiu superior als 45 milions. L’exercici 2018 el va tancar amb una facturació de 167,6 milions i beneficis de 6,4 milions, segons les últimes xifres disponibles. L’únic any amb pèrdues de la dècada és el 2017 (-3,5 milions). Ara mateix, l’editora del diari, La Vanguardia Ediciones, suposa prop de la meitat de la facturació del grup i la resta de participades (Godó Strategies, l’emissora RAC1 i la propietat del 18,3% de Prisa Radio-SER, la productora Veranda TV i altres) una proporció semblant —i creixent.