Una aristòcrata casada que manté una tòrrida història secreta amb un dels seus servents. Resumint-ho molt, molt, molt, aquest és el relat que se'ns explica a L'amant de lady Chatterley. Massa per a la benestant i conservadora Anglaterra d'inicis del segle XX. La novel·la més cèlebre de D. H. Lawrence, que va morir de tuberculosi només dos anys després d'acabar-la, també és la seva obra més censurada. Publicada originalment en una edició limitada el 1928 a Florència i el 1929 a París, fins al 1959 no es va aixecar la prohibició sobre el llibre als Estats Units i fins al 1960 no es va publicar una versió sense censura al Regne Unit; va ser acusada d’immoralitat i escandalosa, no només per les detallades descripcions dels apassionats encontres sexuals de la parella, sinó també per la transgressió social que suposava. Ara es pot tornar a gaudir en català gràcies a la col·lecció de clàssics Club Victòria d'Edicions Viena en una magnífica traducció a càrrec de Jordi Arbonès.
El novel·lista imaginatiu més gran de la seva generació
Novel·lista, poeta, dramaturg, assagista, escriptor de llibres de viatges, pintor, traductor, crític literari; D. H. Lawrence era un fill de la classe obrera amb esperit renaixentista. Un intel·lectual que en els seus escrits, deixant entreveure un pensament avançat al seu temps, reflexionava sobre els efectes deshumanitzadors de la modernitat i la industrialització, la salut emocional, la sexualitat i l'instint humà. Perseguit per un ideari que topava frontalment amb la societat conservadora del moment, que l'acusava de pornògraf, va haver de viure durant bona part de la seva vida exiliat, o com ell mateix deia, en un constant "pelegrinatge salvatge" que el va dur a viatjar per Itàlia, Austràlia, els Estats Units, Mèxic i França. També va haver-hi veus que el van defensar, com el seu company de gremi, E. M. Forster, autor d'Una habitació amb vistes o Passatge a l'Índia, que el va descriure com "el novel·lista imaginatiu més gran de la nostra generació". Amb tot, no va ser fins que, anys després de la seva mort, F. R. Leavis, un reputat crític de Cambridge, defensés la seva integritat artística i la seva seriositat moral, que es va començar a catalogar la seva obra dins de la "gran tradició" canònica de la novel·la a Anglaterra.
Un intel·lectual que en els seus escrits, deixant entreveure un pensament avançat al seu temps, reflexionava sobre els efectes deshumanitzadors de la modernitat i la industrialització, la salut emocional, la sexualitat i l'instint humà
Autor de ja obres imprescindibles de la literatura universal com Fills i amants, Dones enamorades o L'home que va morir, D. H. Lawrence va assolir la seva màxima expressió com a escriptor amb la publicació el 1928 de L’amant de lady Chatterley. Ambientada en els primers anys del segle XX, relata la vida de la Constance, una jove educada amb més llibertat que la majoria de les seves contemporànies, que decideix casar-se amb Clifford Chatterley, l’hereu d’una família aristocràtica, el qual, poc després del casament, marxa a la guerra i queda paraplègic. Durant els primers anys del matrimoni, la vida de la parella transcorre d’una manera acomodada i plàcida, fins i tot monòtona. Però aleshores apareix el guardabosc de la mansió familiar, l’Oliver Mellors, que desperta en lady Chatterley una sensualitat que creia extingida, i amb qui acaba mantenint una relació tòrrida. Un culebrot que va esdevenir alta literatura. Per a molts, en el moment en què va veure la llum, una obscenitat. Amb el temps, afortunadament, ha acabat ubicada com el que és, una novel·la brillant que observa amb mirada quirúrgica fets com el desig, l'emancipació de la dona o la lluita de classe.