De les poques vegades que passa, cal celebrar-ho. Allò de prosperar a la tele és gairebé un miracle. Marc Giró porta en els últims mesos diverses escalades amb el seu Late xou. De La 2 a La 1, i dels diumenges al prime time dels dimarts, i qui sap si a un futurible format diari. Merescut, sens dubte. Ja a la segona cadena de RTVE va aconseguir audiències espectaculars, fins a 400.000 espectadors. Ara, està superant el milió. El presentador, vastament entrenat en gairebé tots els mitjans catalans (bé, i llicenciat en Història de l'Art i especialitzat en moda i estil: va estar gairebé dues dècades al capdavant de Marie Claire!) amaga rere el seu personatge repentinat i de vestit un carismàtic conductor de late, o de late-late, un model del magazine de nit que està per explotar. Un tron buit. No és ni el conservadorisme professional de Pablo Motos ni el hype de David Broncano. El de Giró és més hereu de Buenafuente, amb el que va compartir, per cert, programa en La Sexta (En el aire, 2013-2015); són més entrevistes a l'ús que a La Revuelta i, per descomptat, no estan ni les coreos, ni les formigues, ni l'emprenyadora ciència d'Atresmedia.

Marc Giró vastament entrenat en gairebé tots els mitjans catalans, amaga rere el seu personatge repentinat i de vestit un carismàtic conductor de late, o de late-late, un model del magazine de nit que està per explotar

Un punk vestint vestit

Té decorat de late americà, però ell és àcid, divertit i molt còmplice. Sense la consentida deixadesa de Broncano, però per moments igual de punk que el d'Orcera. Està RTVE carregadeta de propostes de magazine per a després de sopar, després d'un llarg silenci sense apostar pel format, ja era hora que algú a Torrespaña veiés algun canal internacional i tornessin els espais d'entrevista/actuació! Que els fogons de Masterchef estan recremats de tant fer-los servir. Bé que s'imposi el format conversacional. I en aquests moments, per partida doble i en hores de màxima audiència.

Passen coses curioses per aquest fet, com repetir personatge. Impensable fa un temps veure un actor com  Pedro Alonso en dos lates d'una mateixa cadena. El gallec va anar a tots dos programes, i està bé! El famós per Berlín de La casa de papel (2017-2021), i ara de promoció per la direcció d'En la nave del encanto (2025), bé, la direcció i també la vivència de pràctiques ancestrals (bolets, peiot, condicions extremes, meditació), va estar tremendament incòmode amb Broncano i, en canvi, feliç amb Giró.

Té decorat de late americà, però ell és àcid, divertit i molt còmplice. Sense la consentida deixadesa de Broncano, però per moments igual de punk que el d'Orcera

Malgrat els histrionismes del presentador, i a acabar les seves frases. Anar enrere i endavant en el registre: "Què t'ha passat al cabell, Pedro? Aquest color de cabell?". El va moure com va voler, li va parlar en català, per què no, i el paio feliç. I tot amanit de bromes coquetejant amb el gènere, l'orientació sexual... Total naturalitat. Mateix estil, i mateixes rialles i intensitat, amb l'actriu Yolanda Ramos, que recentment li confessava que li havien diagnosticat de TDAH: "Estic molt contenta, perquè ara entenc moltes coses".

Els qui hagin decidit apostar en la pública per Broncano estan de gràcia. Se'ls ha enganxat alguna cosa de la sort del còmic, perquè han encertat per partida doble... Això de Marc Giró és entretingut i eficient: bo, bonic, quin bon gust el paio, i molt –sense entrar a fer-li el joc a la dreta mediàtica i la seva obsessió fal·laç pels pressupostos– més barat: 1,7 milions d'euros el 2024 de Late xou, pels catorze de La Revuelta.