Laura Gost (Sa Pobla, 1993) té trenta anys acabats de fer i ja s’ha fet un nom en la literatura catalana actual. Acaba de publicar Les cendres a la piscina (Proa), l’obra que l’ha fet mereixedora del cinquè Premi Proa de novel·la, un premi dotat amb quaranta mil euros. La novel·la està basada en la història d’en Sebastià, el seu padrí patern, un pagès de Sa Pobla (Mallorca) que aprofita l’oportunitat de la construcció i l’arribada massiva d’estrangers per enriquir-se i canviar de vida.
Tot i ser una escriptora molt jove, aquest no és el seu primer llibre publicat, l’any 2019 es va estrenar amb La cosina gran i dos anys més tard va escriure El món es torna senzill, ambdues novel·les molt aclamades pel públic i la crítica. El 2018 va guanyar el premi Goya al millor curtmetratge d’animació per Woody & Woody com a guionista i també ha estat premiada per les obres de teatre Seguí (2019), Matar el pare (2020), i La deliberació dels escorpins (2021). Una escriptora jove, que trepitja fort, que domina els diàlegs d’una manera magistral i utilitza la ironia en el punt just per apropar-nos uns personatges i unes vides que reflecteixen amb molta exactitud el canvi de paradigma que es va viure als anys 70 a Mallorca.
Com neix aquesta història?
A començaments d'any van morir els meus dos padrins amb deu dies de diferència, i uns mesos abans ja vaig començar a escriure-la, quan era prou conscient que la seva finitud era pròxima. Per tant, aquesta història és una voluntat de retenir alguns episodis, anècdotes i històries que havia sentit i que afectaven la seva generació, i també, de retruc, la dels meus pares i la meva.
Per què parteixes d'una nissaga familiar?
Perquè volia representar l’evolució social, política i econòmica de l'arribada del turisme a Mallorca, i fer-ho a través d'una nissaga familiar em permetia apropar-me a les històries humanes que connecten, en aquest cas, tres generacions diferents. I, per tant, explorar les motivacions, els desitjos, els dubtes i les contradiccions de la primera generació que és la que ho va viure en primera persona, i analitzar l’impacte que va tenir en la segona generació fins arribar a la tercera, que és la meva.
Pretenia explorar les motivacions, els desitjos, els dubtes i les contradiccions de la primera generació que va viure l'arribada del turisme i el boom de la contrucció, en primera persona
Quina part de verídica té la història?
El personatge central d'en Sebastià s'inspira sobretot en el meu padrí patern, que és el que vaig conèixer menys.
Han llegit el llibre els padrins?
No van arribar a llegir-lo.
És una crítica també a la construcció i el turisme de Mallorca?
No, la novel·la no pretén ser una crítica, és a dir, no m'interessava fer un judici dels personatges, simplement volia provar d'entendre, d'explicar, sense justificar, ni salvar, ni condemnar, què va poder motivar aquelles persones a actuar d'una determinada manera. I, evidentment, el lector sentirà més simpatia o més afinitat amb uns personatges o uns altres. Jo volia evitar fer una novel·la de bons i dolents.
No m'interessava fer un judici dels personatges, simplement volia provar d'entendre, d'explicar, sense justificar, ni salvar, ni condemnar, què va poder motivar aquelles persones a actuar d'una determinada manera
Els personatges femenins surten més ben parats que els masculins, no?
Sí, sobretot el personatge del Sebastià té uns clar obscurs molt més marcats. D'alguna manera, he dit que no és la meva intenció jutjar-lo, però seria bastant objectiu dir que és una persona que es mou per un pragmatisme a vegades implacable, fins i tot cínic, i que té una concepció utilitarista de les persones, també de la seva feina o de les seves oportunitats.
El protagonista d'aquesta història té una concepció utilitarista de les persones
I sobretot de les dones, no?
Exacte, de fet, aquestes tres dones representen diferents maneres d'estimar en Sebastià, diferents maneres de relacionar-se amb ell, però també, malgrat que són personatges complexos i crec que tenen força per elles mateixes, són la dona que en Sebastià creu que necessita en cada moment. En funció de cada etapa de la seva vida, decideix cercar una dona que cobreixi necessitats concretes. Però, no volia que les dones només anessin de remolc del Sebastià, sinó que també tinguessin una entitat pròpia i una personalitat rica amb matisos.
Va ser fàcil posar-te a la pell d’aquestes dones?
Va ser molt estimulant i, fins i tot, molt tendre apropar-me al personatge de la Catalina, que és la seva primera dona i que s'inspira en la meva padrina paterna, que es va divorciar del meu padrí fa molts anys. És una generació que no estava acostumada a expressar o verbalitzar sentiments, frustracions, dubtes. Jo no sé què va sentir la meva padrina, però m'agrada pensar que potser en la ficció puc donar una lògica interna al personatge que a vegades les persones no sempre tenim.
Va ser molt estimulant i, fins i tot, molt tendre apropar-me al personatge de la Catalina, que s'inspira en la meva padrina paterna, una generació que no estava acostumada a expressar o verbalitzar sentiments, frustracions o dubtes
I parlem una mica de Sa Pobla, quin paper juga?
Sa Pobla és on comença tot, és el poble on vaig néixer, però a més, dins de Mallorca, és un poble de tradició pagesa, i aquesta connotació encara se manté dins sa memòria col·lectiva. Tenia sentit que tot comencés aquí, perquè en Sebastià neix a Sa pobla, comença a fer una feina de pagès, com la majoria de persones en aquella època, i aleshores viu aquest canvi de paradigma que ho sacseja tot, i ell, a diferència d'altres que se mostren recelosos, rebutgen o se mantenen al marge d'aquestes noves possibilitats econòmiques, decideix substituir la terra pel formigó, i deixar enrere Sa Pobla i la Catalina.
Quina relació té en Sebastià amb els seus orígens?
Així com hi ha persones que quan analitzen els seus orígens ho fan amb cert orgull o cert agraïment, en Sebastià no vol un recordatori de sa persona que era, ell vol centrar-se en l'home que vol ser, en sa vida que desitja tenir. I per això hi ha sempre aquesta espurna de decepció quan mira la seva dona i ell ja està en un altre status.
La percepció de l’èxit del personatge del Sebastià i de la Catalina són molt diferents.
Sí, en Sebastià renega d'aquesta austeritat que ell entén com imposada i quan té la possibilitat de viure una vida sofisticada, pròspera i exitosa, vol que tota la seva vida, com si fos un escenari i com si la seva dona, fills, etcètera, fossin actors secundaris, s'adaptin a aquesta nova idea. En canvi, la Catalina representa el pudor, la prudència i la modèstia a una idea d'elegància diferent. Els fills també els esquitxen les noves expectatives del pare, que de sobte ja veuen que no són els fills d'un pare pagès, són els fills d'un empresari hoteler d'èxit.
Podríem dir que la relació entre la Catalina i el Sebastià és bastant tòxica?
La Catalina sent certa dependència cap a en Sebastià, n’està enamorada, però alhora és conscient que ja no pot ser aquesta companya que ell desitja. I aquí és quan apareix una decepció a dues bandes. En Sebastià lamenta que la Catalina no pugui aprofitar-se d'aquesta esplendor i opulència, i, en canvi, la Catalina mira en Sebastià i, no només no el reconeix, sinó que desitjaria poder ser la dona que ell somia. I és aquest joc de petites decepcions i insatisfaccions basades en un incompliment mutu de les perspectives.
La ironia és present sempre en els teus llibres. Pots descriure'm una mica el teu estil?
A mi m'interessen molt les persones. Més enllà de l'impacte del turisme a Mallorca, el que m'interessa és saber què feia un propietari d'hotel quan arribava a casa i es trobava sa mare que no sabia llegir, o quan se trobava la seva dona que no li podia seguir el ritme, o quan se trobava una estrangera que l'eclipsava. M'agrada molt centrar-me en aquestes subtileses. La ironia fa d’antídot contra accessos solemnes o contra massa contundències. El meu estil sol tenir una presència abundant de diàlegs que permeten, més que explicar de manera descriptiva com és un personatge, mostrar-lo només amb les seves intervencions.
La ironia fa d’antídot contra accessos solemnes o contra massa contundències
En el llibre apareixen esdeveniments històrics i els lligues amb els esdeveniments familiars. Me’n pots parlar una mica?
Sí, aquesta presència de referències històriques, polítiques i socials fa una mica de peu de pàgina contextual i ajuda a entendre alguns comportaments. M’agrada aquest diàleg entre una anècdota, un esdeveniment potser d’abast mundial com pot ser la caiguda del mur de Berlín, i alhora contraposar-ho a una vivència íntima que afecta una persona jove que en aquell moment és a la seva habitació. I aquest diàleg entre allò internacional, allò col·lectiu i allò privat m'interessa i crea un contrast i una atmosfera emocional que dona colors als capítols.
Aquest diàleg entre allò internacional, allò col·lectiu i allò privat m'interessa i crea un contrast i una atmosfera emocional que dona colors als capítols
Ets molt jove, tens 30 anys acabats de fer. Has estat premiada amb un Goya pel millor curtmetratge per Woody & Woody com a guionista, ara amb el premi Proa de novel·la. On et veus d'aquí cinc anys?
El que tinc clar és que m'agradaria seguir escrivint. Escriure és una constant. I m'ha servit per explicar-me, per fer-me preguntes, per explorar temes. És un procés que em resulta fascinant. D’aquí cinc anys m’agradaria seguir escrivint.
Sents pressió, d'alguna manera?
No sé si és pressió, sobretot és aquest desig d'estar a l’alçada. Hi ha un capítol amb uns paral·lelismes explícits amb la meva pròpia trajectòria, on apareixen dos grans temes, per una banda el privilegi que suposa sentir-te estimada, i per altra banda el privilegi de sentir que hi ha persones que demostren interès en allò que tu crees. En tots dos casos aquest privilegi va lligat a un cert vertigen, a una voluntat d'estar a l’alçada. Soc conscient que potser algú s’apropa a aquest llibre amb unes expectatives més elevades. L'únic que vull és que aquesta inversió de temps, diners i emocional valgui la pena.
No sé si és pressió, sobretot és aquest desig d'estar a l’alçada. L'únic que vull és que aquesta inversió de temps, diners i emocional valgui la pena
Aquest premi està dotat amb 40.000 euros. Ja saps què en faràs dels calerons?
Una part se'n va amb impostos, l'altra se'n va amb regals pel meu fillol, i l'altra se'n va en convidar a totes les persones que m'han dit que les he de convidar per celebrar el premi.
Tens algun projecte al calaix?
Tinc sobretot esquemes i idees de la propera novel·la. Quan acabo una novel·la, m’agrada posar-me a pensar en la següent. Més que al calaix, tinc projectes incipients.
Estàs més orgullosa d'aquesta que de les anteriors?
Crec que és la meva millor novel·la. La primera novel·la la vaig escriure amb 23 anys, i ara hi ha una depuració d'estil. Aquesta novel·la és una mica més ambiciosa, més complexa, coral, són diferents veus. També era posar-me a la pell de persones molt allunyades de la meva generació. Jo estic satisfeta amb el resultat i crec que també pot ser més transversal a nivell de públic. Crec que hi ha diferents perfils que podran connectar amb els personatges.
Crec que és la meva millor novel·la
Laura Gost ens llegeix un fragment del seu llibre Les cendres a la piscina