El diari Le Monde, el més influent de França, ha reconegut en una informació cultural que el pintor Pablo Ruiz Picasso era un "artista català". El rotatiu ha descrit d'aquesta manera el pintor nascut a Màlaga, però que es va formar artísticament a Catalunya, concretament a l'Escola de la Llotja.
El diari francès explica que el Museu de la Història de la Immigració de París ha muntat l'exposició Picasso, l'estranger, on repassa el tracte que França va donar a l'artista. "Picasso, estranger, anarquista, i per tant sospitós", resumeix Le Monde. "El museu mostra a través d'una rica exposició com l'artista català va ser maltractat per l'Estat francès i les seves administracions", afegeix.
"Sortint de l'exposició Picasso, l'estranger, el pensament que em ve al cap no és per què aquesta manera de mirar l'artista més famós del segle XX, sinó per què ara, gairebé mig segle després de la seva mort. Seria improcedent encara avui dia dir que Picasso (1881-1973) va ser durant molt de temps maltractat per l'Estat francès?", es pregunta.
Le Monde recorda que Picasso no va rebre mai la nacionalitat francesa. "Se li va negar fins a la Segona Guerra Mundial. Després, ja no li va servir de res. La fama, la fortuna i fins i tot les connexions que tenia amb el comunisme llavors el van convertir en una estrella. Els museus francesos, que fins aleshores l'havien ignorat, el van festejar per aconseguir donacions, i la pel·lícula d'Henri-Georges Clouzot Le mystère Picasso va guanyar el Premi Especial del Jurat al Festival de Canes l'any 1956", recorda.
Durant la seva estada a Barcelona, Picasso ja pintava amb un realisme acadèmic professional. Treballs d'aquesta època són Primera comunió (1896), una composició que representava la seva germana, Lola. Amb 14 anys, va pintar el Retrat de la tia Pepa, un retrat vigorós i dramàtic que ha estat molt valorat pels crítics d'art.
Picasso va començar el seu recorregut estilístic amb una fugaç experiència amb el modernisme després del contacte amb la natura que li va suposar l'estada a Horta de Sant Joan (Terra Alta), i l'amistat amb els artistes catalans aplegats al voltant dels Quatre Gats a Barcelona.
En l'aspecte artístic, el canvi decisiu del pintor es va produir quan es va integrar a les tertúlies d'avantguarda i Renaixença, i el furor modernista dels Quatre Gats. Atret per la presència i lideratge de Casas i Rusiñol, als quals admirava profundament, Picasso es va convertir en assidu dels Quatre Gats i les seves tertúlies des dels 17 anys.
Allà va abandonar l'academicisme i els estudis de la Llotja.