Malgrat que la revolució russa, de la qual ara en fa just un segle, hagi estat condemnada per la història, sempre quedaran veus que la defensin com una aportació bàsica de la història de la humanitat.

De fet, res no contradiu que la revolució bolxevic va tenir la seva influència i es podria parlar molt de les condicions dels treballadors durant el segle XX i el segle XXI en cas que, per algun tomb inesperat de la història, tot hagués estat diferent, però això no evita que el comunisme sigui avui dia, no només un posicionament polític obsolet, sinó també clarament negatiu, per no dir criminal. Si Fidel Castro deia que la història l'absoldria, pot donar per fet que el veredicte serà de culpabilitat. I amb ell, tots els de la seva ideologia.

Amb tot, quan s'apropen els cent anys de la Revolució d'Octubre, arriba a les llibreries La revolución rusa. Una historia del pueblo, de Neil Faulkner (Pasado & Presente), un llibre que parteix d'una premissa simple: Lenin era el bo de la pel·lícula, l'ànima d'un moviment que havia de dur la humanitat a una situació completament diferent, que aconseguiria que el poble, més enllà de l'entelèquia que pugui amagar aquesta paraula, arribés a una situació nova, sense dificultats i exercint el poder real en un sistema definit, ras i curt, com a "dictadura revolucionària i democràtica del proletariat i la pagesia".

Una explicació comunista de la revolució

I si Lenin era el bo, en aquesta simplificació maniquea, el dolent va ser Stalin -potser Trotsky era el lleig. Així ho dibuixa Faulkner, un historiador especialitzat en la perspectiva marxista dels esdeveniments i que va militar al PST, Partit socialista dels Treballadors de Gran Bretanya entre 1980 i 2010. És a dir, un autor comunista que prova de donar una explicació comunista a la revolució russa i que, per tant, evita cap càrrega crítica sobre els esdeveniments i troba, això sí, la coartada perfecta per exonerar el líder de la revolució bolxevic: tot allò de bo que va fer Lenin ho va esguerrar Stalin.

A partir de tres arguments que l’autor esbossa al pròleg de l’obra: el primer, que Lenin “era un demòcrata” i el partit bolxevic “un moviment democràtic de masses”; el segon, que la revolució era un “moviment popular de masses basat en principis de la democràcia participativa” i en cap cas un “cop de mà orquestrat per instaurar la dictadura”; i el tercer, que l’estalinisme va ser un “moviment contrarevolucionari” que va acabar amb “el Partit Bolxevic i la democràcia soviètica”, Faulkner fa una reinterpretació dels fets que s’allunya de la visió habitual de la revolució com l’assalt al poder d’un partit de quadres disposat a instaurar la dictadura del proletariat i que va acabar esdevenint protagonista d’un dels períodes més negres de la humanitat.

Amb tot, La revolución rusa. Una historia del pueblo és un llibre ben documentat i ben escrit que aporta noves maneres d’entendre aquells esdeveniments. Comprar la tesi de l’autor, en tot cas, ja és qüestió de cada lector.