Les dones triomfen als escenaris, i si no, que els ho preguntin a Marta Marco, Cristina Genebat o Nora Navas, que interpreten 'Les irresponsables' al teatre Villarroel i aconsegueixen exhaurir, pràcticament, les entrades cada vespre. La fórmula que van utilitzar amb 'Les noies de Mossbank Road', que també va dirigir Sílvia Munt, ha tornat a funcionar, però ara amb un text del dramaturg argentí Javier Daulte (Buenos Aires, 1963), que és, sens dubte, sinònim d'èxit assegurat. Aquesta vegada, però, Nora Navas agafa el relleu a Clara Segura, que està compromesa amb altres projectes.
D'esquerra a dreta: Cristina Genebat, Marta Marco i Nora Navas durant la representació de 'Les irresponsables' /Sílvia Poch
'Les irresponsables' és una comèdia dramàtica que parla d'amistat femenina, d'amor, i d'emocions universals, com l'enveja, la culpabilitat, la por, la desconfiança, la impulsivitat dels nostres actes, i on aquestes emocions estan a flor de pell. La història transcorre un vespre en una casa a la muntanya, podríem situar-la en qualsevol poble "pijo" de la Cerdanya, on dues germanes i l'amiga d'una d'elles hi van a passar un cap de setmana per superar un desamor.
L'actriu Cristina Genebat interpretant el paper de Favi a 'Les irresponsables'. /Sílvia Poch
Marta Marco interpreta la Lila, una dona d'uns quaranta anys que acaba de ser deixada, però segueix obsessionada amb el seu company, tant és així que en segueix el rastre a través d'una aplicació de mòbil. Cristina Genebat interpreta la Fabi, la seva germana, una dona aparentment pràctica, resolutiva, madura i sensata, i finalment Nora Navas, que és la Núria, l'amiga de les germanes, una dona conciliadora, que sempre fa el que s'espera d'ella, amb una vida més aviat avorrida i sense haver traspassat, encara, cap línia vermella.
La història escala molt ràpidament, a partir d'un incident, fruit dels excessos de la Lila, (que està sota els afectes de la medicació); la trama s'embolica i la bola es va fent cada vegada més gran, com un globus ple d'aigua que es va inflant fins que en algun moment explota i acaba esquitxant els que hi són a prop. El ritme s'intensifica, amb rèpliques a l'estil argentí, i l'espectador s'hi queda completament atrapat.
Daulte és un geni, i el seu text és fàcilment identificable, no només pel ritme picadet de la història, sinó la rapidesa amb què es recita el text, que és on resideix la clau de l'èxit, és el que fa de catalitzador dramàtic, on neixen els gags, i on sorgeix la part còmica de l'obra. Cal mencionar la complicitat entre les actrius, que claven les interpretacions, especialment Marta Marco, per la complexitat del seu personatge, que està passat de voltes, però ella aconsegueix trobar-hi l'equilibri perfecte entre la bogeria i la fragilitat.
El text se sosté amb música i imatges que ajuden a l'espectador a entendre les emocions per les quals travessen els personatges. Aporten dinamisme i ajuden a fer respirar el text, i inclús, algunes d'aquestes cançons estan coreografiades. Des del 'Cry baby' de Janis Japlin, a la mítica escena de la pel·lícula de 'The dark knight', on Joker, interpretat per Joaquin Phoenix, baixa les escales mentre sona la cançó 'Rock 'n roll' de Gary Glitter.
Fins on arribaries per ajudar una amiga? Aquesta és la qüestió que presenta l'obra, que també parla de la subjectivitat del bé i del mal, planteja la importància de sortir dels límits establerts i explorar altres fronteres, de l'amor i el desamor, de les relacions de parella i de l'alliberament d'un mateix. La Núria, en un moment donat diu: "L'amor no funciona com ens l'han fet creure, estimar fa mal perquè tenim por que s'acabi o ens els prenguin". Però, encara que l'obra plantegi totes aquestes qüestions, en el fons no busca esprémer el cervell de l'espectador, al contrari, és un text lleugerament superficial que busca arrencar les rialles dels espectadors i ho aconsegueix de bon grat.
Com diria la cançó 'What a life' de Scarlet Pleasure que tanca l'obra, quina nit!
Foto de portada: Les tres actrius en el cartell promocional de 'Les irresponsables'. / Sílvia Poch