Avui s'ha presentat en roda de premsa al Teatre Lliure de Montjuïc L'herència, la multipremiada peça del dramaturg Matthew López sobre la cultura gai i el llegat de la sida, en aquesta adaptació dirigida per Josep Maria Mestres. El muntatge, que consta de dues parts i una durada total de sis hores, compta amb Carlos Cuevas, Abel Folk, Carles Martínez, Albert Salazar i Marc Soler encapçalant el repartiment. L'obra se centra en la vida d'un grup de joves gais que viuen a Nova York el 2016, una generació després del moment àlgid de la crisi de la sida i coincidint amb les eleccions presidencials dels Estats Units que va guanyar per primera vegada Donald Trump. "Quan vaig llegir el text em va semblar impressionant. Em concernia emocionalment, políticament... I vaig veure que podia ser una gran experiència per al públic, profundament commovedora", ha explicat Mestres. Inspirat lliurement en la novel·la Howards End, d'E. M. Forster, l'espectacle n'agafa l'estructura, alguns dels temes i personatges i la presència del mateix escriptor, que Matthew López introdueix en la trama.
La lluita continua
L'espectacle arranca com un taller d'escriptura amb uns joves –en l'adaptació del Lliure interpretats per Dafnis Balduz, Ricard Boyle, Francesc Cuéllar, Carlos Cuevas, Eudald Font, Víctor G. Casademunt, Lluís Marqués, Albert Salazar, Marc Soler i Ferran Vilajosana– que no saben què escriure. A partir d'aquí, comencen a interpretar els personatges que es van inventant i la ficció es converteix en realitat, construint una història que creua la vida d'aquest grup de joves gais amb la que van viure les dues generacions anteriors –Carles Martínez, Abel Folk i Teresa Lozano–, marcades per l'impacte de l'epidèmia de la sida. "L’epidèmia i els seus estralls planen per tot el muntatge i en molts moments s’apoderen del relat", explica Mestres. "Es parla de la gent que va estar a primera línia durant l’esclat de l'epidèmia –a finals dels anys 80 i principis del 90– i com ho van viure: uns des de la por i la paralització, d’altres, des de les cures, la solidaritat i la lluita", afegeix. Carlos Cuevas explica que va decidir fer aquest espectacle "pel símbol polític, social i teatral". Dafnis Balduz confessa que "és la vegada que més representat em sento a la literatura". Carles Martínez, després de llegir l'obra, va tenir una sensació que feia molt de temps que no tenia: "Trobar-me amb un text que tot ell et dona lluminositat". Abel Folk, per la seva banda, confessa que va devorar el text, que "parla de coses terribles, però parla del futur amb esperança i això és molt extraordinari". I Teresa Lozano se sent molt agraïda: "Quan vaig llegir l'obra em vaig adonar que m'havien oferit un regal i un personatge preciós a l'edat que tinc, que són 80 anys".
Carlos Cuevas explica que va decidir fer aquest espectacle pel símbol polític, social i teatral
L'herència és una peça sobre les transmissions i els llegats materials i espirituals, que reflexiona sobre què devem als qui van viure i estimar abans que nosaltres i sobre la nostra responsabilitat envers les generacions futures. "Va de la gent que ens ha precedit en la lluita pels drets i les llibertats que gaudim ara, però que darrerament veiem perillar dia rere dia, i dels que continuen i continuem lluitant per preservar-los i expandir-los", explica Mestres. L'escenografia de Lluc Castells –construïda amb materials i mobiliari reciclat de La gavina, Tots eren fills meus, Si mireu el vent d'on ve i L'ànec salvatge seguint el pla de sostenibilitat del teatre– agafa l'ànima del taller d'escriptura on arranca l'obra i reprodueix la sala d'assaig del Lliure de Montjuïc on els intèrprets han estat assajant l'obra les darreres setmanes. El muntatge es completa amb el vestuari de Nídia Tusal, la caracterització de Toni Santos, la il·luminació d'Ignasi Camprodon, el so de Joan Camprodon i la música original d'Iñaki Salvador. L'herència té una durada total de 6 hores, i consta de dues parts que es poden veure en dies alterns –dijous la primera part i divendres la segona– o totes seguides durant el cap de setmana. "Un cop passes la barrera mental de saber que durarà sis hores, com si després en dura dotze. Tu vols estar allà, continuar vivint amb aquella gent que ja estimes, i no vols sortir de les seves vides", reflexiona Mestres. Des del punt de vista dels intèrprets, Mar Soler explica que "és com si fos una jam, tu entres i ja no pots parar, no tens temps ni de mirar el que has fet ni el que vindrà. És un acte molt bonic de presència i d'estar connectat amb tot el grup".
L'herència va de la gent que ens ha precedit en la lluita pels drets i les llibertats que gaudim ara, però que darrerament veiem perillar dia rere dia, i dels que continuen i continuem lluitant per preservar-los i expandir-los
L'estrena del muntatge comptarà amb dues activitats paral·leles. D'una banda, la sessió d'In situ Els ecos del primer cas amb el doctor Bonaventura Clotet (26/02) i, de l'altra, un col·loqui postfunció moderat per la periodista Anna Guitart (28/02). A més, el text de L'herència, amb traducció de Joan Sellent, s'ha publicat a Llum de guàrdia, la nova col·lecció de textos teatrals de l'editorial Comanegra i el Teatre Lliure. Es pot adquirir a la taquilla del teatre, a les llibreries i per internet, en format paper o electrònic. La producció original de L'herència, amb direcció de Stephen Daldry, es va estrenar al Young Vic Theatre de Londres el març del 2018. Després de la gran acollida que va tenir, l’espectacle va saltar al West End i, el setembre del 2019, la mateixa producció va creuar l'Atlàntic i va estrenar-se a Broadway. Des d'aleshores se n'han fet altres produccions a Alemanya, Suècia, Brasil, Dinamarca, Austràlia, Canadà i Japó. Ara arriba per primera vegada a Catalunya (i tot l'Estat espanyol) i es podrà veure del 20 de febrer al 16 de març a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure Montjuïc.