Què passaria si els dirigents independentistes pensessin amb el mètode d’Angela Merkel? L’excancellera alemanya usa una forma d’anàlisi basada en els estudis que va fer de Física, i això li va donar una extraordinària visió de govern a llarg termini. El mètode Merkel es basa a muntar les estratègies al revés, de forma inversa a la cronologia. “Penso les coses començant pel final, des del resultat desitjat, i avanço cap enrere. El més important és allò que s’aconseguirà d’aquí a dos anys, no el que llegirem demà al diari”, explica al llibre La cancellera (La gran odissea d’Angela Merkel) de Kati Marton (Columna). Què hauria passat si els líders independentistes haguessin començat pel final, estudiant com es podia defensar la DUI proclamada i a partir d’aquí haguessin deduït les passes anteriors? És una incògnita, però això és el que els hauria aconsellat Merkel si hagués estat a la war room.

La cancellera de Kati Marton, editada per Columna

Una segona característica de Merkel és que va fer la passa més ambiciosa per definir què significa ser alemany en una societat democràtica, un debat que va portar de cap la política germànica després del nazisme dels anys 30. Merkel va resoldre definitivament la qüestió, d’una forma que ni l’esquerra ni la dreta espanyola han fet mai amb el franquisme, on ni tan sols hi ha cordons sanitaris contra l’extrema dreta. L’excancellera va néixer a Hamburg el 1954 però el seu pare, que era pastor luterà, va ser destinat per la seva església a la DDR, l’Alemanya comunista, i allà es va criar. La DDR era llavors un estat policial sotmès al paraigua soviètic, i d’una duresa més fèrria que la de Moscou. “Fins i tot els infants havien d’intentar passar desapercebuts de l’estat que tot ho veia. La penetració de la Stasi era més profunda i estesa que la de la seva predecessora, la Gestapo. El Ministeri de Seguretat Estatal tenia 173.000 empleats, informadors inclosos, comparats amb els 7.000 del Tercer Reich. Hi havia un informador per cada 63 persones”, assenyala el llibre de Kati Marton. Merkel va ser interrogada diverses vegades per la Stasi, una d’elles abans d’anar a estudiar a la Universitat de Leipzig. Simplement per això.

Merkel és fruit d’aquesta realitat claustrofòbica de viure en un país amb dues dictadures consecutives i va fer un plantejament que també podria servir per a la violenta història d’Espanya. El llibre ho explica: “Han passat més de 75 anys des del final de la Segona Guerra Mundial, però una pregunta persegueix Alemanya fins avui: pot arribar a ser “normal” un país que va crear Auschwitz i va organitzar el genocidi sistemàtic més despietat de la història? Angela Merkel probablement respondria afirmativament, però amb reserves. Sí, però només si Alemanya continua assumint la responsabilitat com a perpetradora d’un dels capítols més foscos de la història. Sota el seu lideratge s’ha esforçat per assegurar que sigui així. Com a filla d’un pastor, creu en la feina silenciosa i persistent de la salvació diària”, detalla. Merkel es va convèncer que calia tancar aquest deute pendent després d’escoltar els discursos dels llavors president de la RFA, el democristià Richard von Weizsäcker, quan va reclamar que Alemanya s’enfrontés seriosament al seu passat nazi. Es va acostar així als democristians. Hi va ajudar el fet que estava fins al capdamunt de discursos marxistes.

Merkel va ser la primera cancellera alemanya que va ser rebuda a la Knesset, el Parlament d’Israel, des de la independència d’aquest país el 1948. La històrica visita va ser el 2008, quan a Israel encara hi havia molt recel cap al país germànic. “Sis dels cent vint membres de la Knesset havien sortit en senyal de protesta per haver escollit Merkel per parlar a l’òrgan israelià “en la llengua dels assassins””, explica el llibre. Però la cancellera va començar en hebreu: “ָAní modà lahem” (Us dono les gràcies). I va fer l’autocrítica més contundent que mai havia fet un polític alemany de la història del seu país. Una lliçó moral que va mantenir durant el seu mandat.