Lildami, el protagonista d'aquesta setmana de La cançó de l'estiu, el podcast estival musical de Revers d'ElNacional.cat, va pixar a casa meva. Va ser fa tres anys. El 2019. Ell tot just havia publicat el seu primer disc, Flors mentre visqui. Jo, per amor al mitjà i al meu poble, feia un programa a Ràdio Gelida. "Si el convides, segur que pilla el cotxe i es planta allà", em va dir Marc Isern, responsable de la seva discogràfica. Dies més tard, va aparèixer pel primer municipi de l'Alt Penedès, amb els seus gairebé dos metres de bon rotllo i extravagància divertida encapsulats en un Seat atrotinat que va aparcar davant de casa. "M'estic pixant", va confessar-me tot just després de presentar-nos. I aleshores va ser quan va pujar al pis. Una anècdota que ha acabat sent una mena de running gag amb les meves filles sempre que recordem la seva visita a Gelida. Era 2019, dèiem, i més enllà dels cercles del trap i rap, pocs eren els que el coneixien. Però ja aleshores desprenia el carisma i la confiança en si mateix que, empentat pel seu paper com a jutge del talent show Eufòria, l'organització del Maleducats, el primer festival de música urbana a casa nostra, i un single nou, 'Supermercat', que se't clava al cervell com els imants s'enganxen a les portes de les neveres, l'han dut a despuntar com un dels personatges revelació d'aquest 2022.
🎤 Els Catarres, dues multes i molts premis, nous protagonistes de 'La cançó de l'estiu'
De Damià Rodríguez a Lildami
Damià Rodríguez era (i fins que no es demostri el contrari ho continua sent) enginyer. Tenia un bon curro a la Seat. El va deixar. Era massa jove i tenia massa urgència i talent com per, amb vint-i-pocs, quedar-se estancat de per vida en una feina, per molt suculenta que fos la nòmina a final de mes. Va comprar un bitllet d'avió i amb uns col·legues va marxar a recórrer el sud-est asiàtic. Allà va descobrir el que anomena la vida pirata. Girar i crear, girar i crear, girar i crear sense parar. Ja feia anys que, dut per la influència dels grans del hip hop estatal: Violadores del Verso, SFDK... rimava. Va tornar sent Lildami amb la decidida intenció de fer de l'art de crear barres (escriure rimes) la seva principal missió vital. No l'única.
Nou disc, més tele i també ràdio
És dilluns extracalorós d'inicis d'agost. Lildami badalla. Ha dormit poc. Ha arribat a casa de matinada. Ahir tenia bolo. El cansament s'acumula. 2022 està sent un any amb pocs dies lliures a l'agenda. Novament, tot es remunta al 2019. L'any 0 en l'era Damià. L'any del seu primer disc, Flors mentre visqui, àlbum que el va catapultar a la primera fila de la música urbana nostrada. L'any que va començar a donar-li voltes a la idea de crear un festival amb un cartell que reunís el bo i el millor del rap i el trap, de casa i de fora. Una aventura que, després de dos anys de pandèmia s'ha materialitzat aquest estiu amb la primera edició del Maleducats. La resta ho ha fet la televisió i Eufòria, talent show nostrat que ha aconseguit el que semblava impossible: rejovenir l'audiència de TV3. L'operació ha estat tot un triomf. I mentre admet que ha d'aprendre a delegar: Lildami també gestiona la seva web, el seu merchandising... no deixa de maquinar. Lluny d'abaixar el ritme, en Dami ja ens avança que el 2023 el tornem a veure a la tele, l'escoltarem a la ràdio i pujarà als escenaris per presentar cançons noves. Per alguna cosa a la seva pell llueix un tatuatge amb el seu lema vital: 'imparabla'.