"Aquest llibre pot salvar vides", clama l'escriptora Edurne Portela sobre El invencible verano de Liliana (i nosaltres hem amprat la sentència per titular aquesta peça), publicat per Random House, premi Pulitzer de memòries 2024, de l'escriptora mexicana Cristina Rivera Garza. I no us imagineu quanta raó té. El també Premi Rodolfo Walsh 2022 relata en un format de diari d'investigació o més ben dit, un diari d'introspecció, la història de Liliana Rivera Garza, estudiant d'arquitectura assassinada el 16 de juliol de 1990 a Mèxic DF. Com podeu intuir, la Liliana era i és la germana de Cristina Rivera Garza, una escriptora que ha sabut fer de la tragèdia personal un relat de reparació i de reivindicació sobre la xacra dels feminicidis al seu país.
L'escriptora ha sabut fer de la tragèdia personal un relat de reparació i de reivindicació sobre la xacra dels feminicidis al seu país
La narració d'aquest text t'atrapa, t'absorbeix com una màquina del temps i et situa a tots els escenaris gràcies als testimonis. Quan acabes, creus conèixer la Liliana, creus saber dels seus amors, dels seus somnis, de les seves esperances, de les seves manies, de les seves pors. La Liliana no tenia "el perfil d'una dona maltractada", una maleïda frase que ens ha fet creure que hi ha un perfil de dona que està abocada a viure en una espiral de violència fins a la seva destrucció. I no és així, no hi ha perfil, ningú no podia imaginar el que estava passant aquesta jove estudiant d'arquitectura. Per això la seva germana, Cristina Rivera Garza, furga entre els seus diaris, pregunta i repregunta als seus amics i familiars. Com és que ningú no es va adonar que Ángel González era un agressor i un assassí en potència? Durant la narració, la seva figura, la seva presència, es llegeix com s'escolta una sirena de perill.
El invencible verano de Liliana
El també Premi Rodolfo Walsh 2022 relata en un format de diari d'investigació o més ben dit, un diari d'introspecció, la història de Liliana Rivera Garza, estudiant d'arquitectura assassinada el 16 de juliol de 1990 a Mèxic DF
"Mentre la meva germana petita feia el seu primer petó, jo entrava a la universitat", l'omnipresència de Cristina t'esquinça el cor en cada frase, l'anhel de la seva presència, la tristesa, la culpa. Vaig plorar amb cada frase de ressentiment i de buit existencial, vaig vibrar amb cada frase sobre Liliana Rivera Garza i em vaig desmuntar amb els testimonis dels pares. Recordo una sensació similar llegint Cometierra de Dolores Reyes, escriptora argentina, una novel·la que recomano també sens dubte, però amb l'advertència de la seva poètica de la víscera i de l'entranya. O també Los divinos de Laura Restrepo, escriptora colombiana. Tenim molts exemples de com les dones escriptores llatinoamericanes estan prenent la paraula, alçant la veu contra les violències masclistes i prenent el relat.
Com és que ningú no es va adonar que Ángel González era un agressor i un assassí en potència? Durant la narració la seva figura, la seva presència, es llegeix com s'escolta una sirena de perill
Una assassinada cada dues hores
A Mèxic el 2023 van ser assassinades més de 3.000 dones i moltíssims casos continuen impunes, com és el cas de la Liliana. La narració de la violència pot ser una manera de combatre-la, posar nom i cognoms a les víctimes, als agressors, també per posar-li paraules a la por, a la denúncia, a la resistència. Temps enrere ja ho va fer Emilia Pardo Bazán amb contes com El viajero, amores que quieren mal, o Dulce Chacón amb Un amor que no mate. La literatura o, més ben dit, l'escriptura pot ser una eina igual d'efectiva que la justícia. En aquest llibre us quedareu amb la pell estarrufada fins a l'última frase, amb els ulls embassats de llàgrimes i amb aquesta frase d'Albert Camus: "Em vaig adonar, malgrat tot, que al mig de l'hivern hi havia en mi un estiu invencible", un mantra ressonant al cap de la protagonista. Liliana Rivera Garza va ser víctima del patriarcat, ella no ho sabia, moltes no ho saben. Recordeu: no morim, ens maten.