L'artista i escriptor Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) ha presentat L'escrita (L'Altra Editorial), una obra que recull la seva visió del món i que compta amb sis textos i un epíleg que beuen de diferents conceptes presents a l'imaginari de l'autor. Entre aquests hi ha L'arboricultor i L'escrita, que ja s'havien pogut veure en ocasions anteriors, però també Dodona, totalment inèdit, inspirat en un viatge que va fer l'artista a Grècia per anar a veure la ubicació de l'oracle de Dodona. Segons explica Perejaume, el llibre aprofundeix en temes que ja havia tractat abans, però que li semblava que "mai s'acaben d'explicar del tot" perquè són "frescos" i permeten donar-hi una volta més per abordar-los des de noves perspectives.

Vagarejant pel món

La trajectòria literària de Perejaume es remunta al 1989 quan va publicar Ludwig Jujol. Posteriorment, van arribar altres títols com Oïsme (1998), Obreda (2003), Pagèsiques (2011), Mareperlers i ovaladors (2013), Paraules locals (2015), Treure una marededéu a ballar (2018) i El sol i les fogueres (2022), entre altres llibres. Ara l'artista i escriptor torna a les llibreries amb L'escrita, un nou recull de textos que mostren la seva manera de veure el món i que proposen una forma diferent de vagarejar per la terra i comunicar-se a través de l'art. El llibre incorpora sis capítols diferents – La taula oberta, Hidrografia, Vint-i-dues conques, Dodona, L'escrita i L'arboricultor – a més d'un epíleg final en una proposta que s'adscriu en una mena d'assaig poètic. Entre els temes que tracta, s'hi poden trobar diferents aspectes ja presents en el seu imaginari com l'escriptura, la natura, l'aigua, el paisatge, el so o la terra, entre d'altres. "Tinc una escriptura molt atapeïda, i per això em va bé que m'ordenin una mica", explica Perejaume, "l'aire d'aquest llibre prové de publicacions més antigues i recupera aspectes com la relació entre el fenomen fonètic i climàtic, però també la relació entre l'acció i la locució".

Coberta de L'escrita de Perejaume

L'escrita és un nou recull de textos que mostren la seva manera de veure el món i que proposen una forma diferent de vagarejar per la terra i comunicar-se a través de l'art

Si bé alguns dels textos – d'arrel més performativa – ja s'havien presentat en ocasions prèvies, no és el cas de Dodona, un text inèdit que es pot trobar al llibre. Aquest s'inspira en el viatge que va fer el mateix autor a Grècia, concretament a la ubicació de l'oracle de Dodona. "És el més antic i hi ha vestigis arqueològics, però sobretot literaris", insisteix. La relació entre el medi i l'espècie és un dels pilars de l'obra de Perejaume i precisament per això, lamenta que en l'actualitat sembla que s'hagi disposat a "oblidar-la". "L'home no es pot separar de la natura i, precisament, va cap aquí, però la natura ho és tot". De fet, defensa que en qualsevol dels seus oficis l'home no és "inventiu", i que l'enginy prové més aviat del medi. "El món és cada vegada més homogeni, amb menys varietat", lamenta, "i això és perquè no hi ha una relació amb la natura".