En català hi han paraules i expressions llatines usades tal com es deien fa dos mil anys (per exemple, la frase feta Mens sana in corpore sano: és tan important tindre bé el cos com la ment i l'estat d'ànim). Això potser es deu a la pedanteria dels escrivans i acadèmics dels segles XV a XVIII; però el fet és que alguns llatinismes aporten bastanta precisió semàntica, i tal vegada per això se'n diuen en el llenguatge normal i corrent.
Quantes vegades no heu dit, sentit, escrit o llegit les expressions a priori i a posteriori? Dir-ho d'alguna altra manera costa. El modus vivendi sí que pot dir-se "la manera de guanyar-se la vida", però queda més llarg. En politologia s'empra l'expressió statu quo per a indicar l'estat legal en què es troba quelcom, per exemple: Quin és l'statu quo de Puerto Rico?; rarament podem dir altra cosa (la paraula estat serviria però té altres significats, alguns de relacionats amb aquest concepte). Si es brum una cosa entre la gent i cal fer-hi referència, solem considerar-ho vox populi. Si sentiu algú que diu mutatis mutandis, està equiparant dos fets perquè considera que són el mateix; l'expressió vol dir 'canviant allò accessori que calgui canviar' (aquí hi ha el verb llatí mutare, que significa 'canviar'; en català ha donat mudar, que té aquest mateix significat). I quantes vegades no apareix l'expressió de facto? Podria dir-se de fet, però li passa el mateix que estat, mentre que de facto és molt precís.
Algunes paraules d'origen llatí són força populars, com lavabo, que en llatí significa rentaré (a partir del verb lavare 'rentar, llavar' més la terminació de futur (-b-) i la terminació de primera persona (-o)). I segur que heu sentit a parlar d'un placebo, un fals medicament que psicològicament fa que la gent es trobi millor: en llatí significa plauré (a partir del verb placere 'plaure' més les terminacions vistes adés). I què dir dels mots vídeo i àudio? Es refereixen a l'audiovisual, però en llatí signifiquen veig i sento (per l'oïda) (a partir dels verbs videre 'veure' i audire 'oir, sentir'). Per cert que, en la pronúncia popular, hi ha qui diu vidèu (aquest canvi d'accentuació també es dona molt en el castellà d'Amèrica), i així hauria de dir-se en català, perquè la tonicitat en llatí i català va diferent.
El món del dret
En el món del dret es fan servir manta expressions llatines, com que una causa està sub judice, o sigui, en els passos previs al judici i el mateix judici. També tenim l'expressió In dubio pro reo: si no es veu clara la culpabilitat d'un acusat (encara que hi hagi algun indici), se n'ha de dictaminar la innocència.
Tot plegat també ha generat coses gracioses. Però això ja no són llatinismes, sinó que podem dir-ne llatinades. Si uns fan una pífia, poden dir Cagada! o L'hem cagada! però també Cagada l'hemus!, imitant la manera de dir llatina. I hom pot crear un refrany revestint-lo de llatí macarrònic per a fer veure que prové del món eclesiàstic: Robatòrum per menjatòrum no és pecatòrum.