Buenos Aires, 29 d’agost de 1857. Fa 166 anys. La locomotora La Porteña i els sis vagons que arrossegava, feien el primer trajecte ferroviari de la història de l’Argentina. La locomotora i els vagons van ser construïts als tallers de la Railway Foundry de Leeds (Anglaterra). Però la idea d’unir Buenos Aires i San José de Flores (actualment un barri de la capital) amb un tren es va forjar en la ment de dos catalans: Felip Llavallol i Antoni Miró. Aquell primer ferrocarril va canviar la història de la jove República Argentina. El tren, com passaria també als Estats Units, es convertiria en un element protagonista de la colonització del “far-west” i del “far-south” argentins. No s’entén l’actual mapa argentí, sorgit de l’expansió cap a la Pampa i cap a la Patagonia, sense el ferrocarril, la primera pedra del qual la van posar dos catalans.
Qui era Felip Llavallol?
Felip Llavallol havia nascut a Buenos Aires el 1802 (vuit anys abans de la proclamació de la independència de Río de la Plata), en una família de comerciants originaris de Barcelona i establerts al barri català de Montserrat. Els Llavallol, que eren una destacada família d’aquella comunitat i que eren de l’elit econòmica de la colònia, van tenir un paper molt rellevant en els esdeveniments que anticipaven la revolució independentista. El pare, Jaume Llavallol del Riu, va ser un dels fundadors de la milícia urbana Miquelets de Catalunya, que va combatre contra els britànics que pretenien envair la colònia (1806-1807) i contra els espanyols en la guerra de la independència (1810-1814). Jaume Llavallol va ser capità de la 3a companyia dels miquelets, una reveladora denominació que transportava al partit austriacista català (1705-1714).
Què més era Felip Llavallol?
Felip Llavallol personificava el triomf social i professional d’aquella elit econòmica d’origen català, que després de la independència (1814) havia passat a formar part de l'elit política de la jove república. Abans de promoure aquell ferrocarril pioner ja havia estat president del Senat de l’estat de Buenos Aires (poc abans la capital s’havia constituït en un estat independent de la Confederació Argentina). Però, no podem oblidar un detall que explica, en bona part, aquell projecte ferroviari pioner. Felip Llavallol tenia formació militar, havia sortit de les primeres fornades d’oficials de la jove república, i en el moment en què es debat el projecte ferroviari (1852-1857), Buenos Aires té posada la mirada cap als territoris inexplorats de la Pampa i de la Patagonia. Llavallol va ser capaç d’albirar que el tren seria un element bàsic en aquell projecte expansiu.
Qui era Antoni Miró?
Antoni Miró tenia un perfil diferenciat però complementari al de Llavallol. Nascut també l’any 1802 i també a Buenos Aires, era fill del comerciant Antoni Miró i Canut, originari de Gerb (la Noguera) que hauria fet el camí d’Amèrica poc abans de la independència de la colònia (finals del segle XVIII), i que formaria part del mateix contingent que el balaguerí Joan Larreu (ministre del primer govern independent de Riu de la Plata). Els Miró no havien assolit el poder polític dels Llavallol, però la destacada participació d’Antoni (fill) en un projecte que requeria una extraordinària inversió, fa pensar que tenien una força econòmica i patrimonial considerable. Es podria dir que Miró tenia els diners, Llavallol tenia el poder, i el país tenia l’ambició. I a partir d’aquell eix es va forjar el primer projecte ferroviari de l’Argentina.
La societat promotora
L’any 1853 es va constituir la Sociedad Anónima del Camino de Hierro de Buenos Aires al Oeste, Segons l’investigador historiogràfic argentí Carlos Alberto Salgado, especialitzat en la història del ferrocarril a l’Argentina, aquella companyia estava participada pels catalans Miró i Llavallol, pels bascos Guerrico i Larraudé i pels anglesos Gowland i Van Praet. Segons Salgado, un passatger destacat d’aquell viatge inaugural va ser el governador de Buenos Aires (equivalent a president) Valentí Alsina, nascut a la mateixa ciutat i al mateix any que Llavallol i Miró (Buenos Aires, 1802), amic personal dels promotors catalans del ferrocarril argentí. Reveladorament, Alsina era el fill d’un heroi de la independència i fundador dels Miquelets de Catalunya (Joan), i seria el pare del pioner de la conquesta de la Patagonia (Adolfo).
El tren
El 29 d’agost de 1857 es posava en marxa el primer tren argentí i el primer, exclusivament, de passatgers, del continent sud-americà. Aquell pioner va recórrer els deu quilòmetres que separaven l'Estación del Parque (al centre de la ciutat històrica i sota l’actual Teatre Colon) i l'Estación de Floresta (a l’antiga vila de San José de Flores), en trenta minuts, la quarta part del temps que esmerçaven els carros. Alsina, màxima autoritat política de Buenos Aires (1852-1857) repetiria càrrec i Llavallol el succeiria, en capitalitzar políticament l’èxit d’aquella obra ferroviària. I, poc després, l’estadista argentí d’origen basc Juan Bautista Alberdi, autor de la Constitució argentina de 1853, diria: “El ferrocarril es el medio de dar la vuelta al derecho a aquello que la España colonizadora colocó al revés en este continente”.