Existeix alguna relació entre els independentistes de Nou Hampshire, als Estats Units, i els independentistes de l'1 d'octubre de 2017 a Catalunya? Un llibre que acaba d'arribar a les llibreries en castellà, Un liberatrio se encuentra con un oso. El utópico plan para liberar a un pueblo (y sus osos), de Matthew Hongoltz-Hetling, posa el focus en aquest curiós moviment llibertari en un dels estats dels Estats Units on més han arrelat les idees favorables al dret dels individus a alçar-se contra l'Estat mitjançant una secessió.
Entre els independentistes de Nou Hampshire i els catalans no existeix cap connexió, però el llibre recull que, per a alguns líders llibertaris, el que va passar a Catalunya, el Brexit i altres experiències independentistes (com les d'Eslovènia, Bòsnia, Croàcia i Estònia) van ser inspiradores i van reforçar els seus ideals per aconseguir la seva utopia particular: la secessió pacífica de Nou Hampshire dels Estats Units. El seu ideal pivota sobre dues idees: l'individu és amo de si mateix i el domini estatal els condemna a patir injustícies fiscals, que els roba els recursos per a una vida més feliç.
Projecte independentista als Estats Units
Aquest projecte independentista, que amb prou feines té suport, es va batejar amb el nom de Free Nation, que, al seu torn, era l'evolució natural d'un experiment llibertari a Nou Hampshire que no va acabar bé: el Projecte Free Town, l'epicentre del qual va ser el poble de Grafton. Llibertaris atrets per les idees de mínima intervenció estatal en els assumptes públics van intentar establir en aquest poble la seva manera de veure el món, la qual cosa, amb el temps, va causar problemes en aspectes com la gestió de la població d'ossos. Precisament, el llibre pren aquesta situació i els problemes derivats de la falta d'intervenció pública sobre la presència d'aquests animals com a base per explicar l'evolució del moviment.
És a la part final del llibre on es descriu l'anhel independentista i la defensa dels processos de secessió que van acabar dividint al moviment llibertari. El pas del Projecte Free Town de Grafton al més ambiciós Free Nation es va produir un dissabte de juny de 2016, quan un grup de llibertaris es va congregar davant un edifici federal a la ciutat de Manchester, liderats per un dels representants del corrent secessionista, Dave Ridley. Així va arrencar una campanya i va néixer una nova causa: el full de ruta d'una nova utopia basada en la secessió pacífica de Nou Hampshire dels Estats Units.
Tallar amb el govern federal
No era el primer intent d'aconseguir la independència. La campanya va arrencar 238 anys després d'un intent fallit a Grafton de separar-se dels Estats Units. Als nous independentistes també els movia l'interès per decretar la independència de Nou Hampshire i tallar qualsevol vincle amb el govern federal. A partir d'allà, exercint la seva sobirania, podrien desplegar un programa polític que els permetés construir el món que anhelaven: prendre decisions sobre la moneda i les criptomonedes, les carreteres interestatals, la segregació racial i la venda d'heroïna.
Sobre el projecte polític de la secessió, Ridley ha dit: "La secessió és com una cirurgia. Fa por. No ve de gust i no es fa perquè sí. Però de vegades com una cirurgia..., és necessària". Durant els fets de l'1-O a Catalunya i la repressió policial contra els votants del referèndum, aquest llibertari va mostrar les seves simpaties amb l'independentisme català. Fins i tot d'aquella època existeix un vídeo en el qual va gravar una trucada que ell mateix va fer a l'ambaixada espanyola a Washington per recriminar els fets.
La idea de secessió va causar controvèrsia entre els cercles llibertaris. Alguns membres del Partit Llibertari els preocupava que es tractés de la típica idea extravagant que els mantindria en els marges del poder. Així doncs, segons explica Matthew Hongoltz-Hetling, "per apaivagar membres com Ridley, de vegades aquests llibertaris els concedien alguna engruna política: la secessió podia ser una idea massa extremista, però l'amenaça creïble de la secessió podia guanyar-los concessions del Govern federal en una miríada de temes relacionats amb la llibertat". És a dir, el que vindria a ser una espècie de peix al cove com a consolació.
Les iniciatives d'aquest moviment van arribar a captar l'atenció dels mitjans en un moment en què els focus també es dirigien cap a la votació del Brexit a la Unió Europea. Aquest eco mediàtic va envalentir Ridley, que, juntament amb d'altres, va provar d'impulsar encara més la seva campanya secessionista. Van repartir pamflets i van organitzar festivals per la independència. Van celebrar més manifestacions secessionistes i més nombroses, inclosa una a Portsmouth, que va congregar simpatitzants de tot l'estat.
Van arribar a obrir una oficina que es va convertir en la seu de la Fundació per a la Independència de Nou Hampshire, dirigida per Carla Gericke. Pocs mesos després, el Partit Llibertari de Nou Hampshire va trencar amb el Partit Llibertari Nacional en afegir formalment a la seva plataforma oficial una mesura política a favor de la secessió. Després d'unes clàusules que definien els impostos com un robatori i el treball sexual com una expressió dels drets humans, la plataforma estatal reivindicava ara que "la gent de Nou Hampshire té el dret únic i exclusiu de governar-se com a individus sobirans, lliures i independents". "La idea s'havia convertit en part de la cultura popular; en els marges, és clar. Però era un principi", escriu l'autor del llibre.
Amb la secessió com a principal objectiu, els llibertaris van continuar presentant-se a càrrecs públics i empenyent Nou Hampshire "cap a aigües que podien resultar inexplorades o inhòspites per a la gent raonable", però, malgrat tot, no ho van aconseguir. Entre les seves propostes hi havia l'aprovació d'impostos voluntaris i la legalització total de les drogues.