Imatge superior, canvi de rètols en una ciutat alemanya al finalitzar la guerra / Wikimèdia
Va acabar la Segona Guerra Mundial a Europa el 8 de maig del 1945? Un manual d’Història respondria afirmativament, però la veritat és que les seqüeles que va deixar el conflicte es van allargar durant anys i, ben probablement, continuen en part vigents encara ara, a gairebé setanta-cinc anys de la fi del conflicte.
El nazisme va formar part de la vida de milions d’europeus durant els anys trenta i quaranta del segle XX: dels que se’n van aprofitar, dels que en van ser víctimes i sobretot d’aquells que es van deixar endur pel corrent. Esbrinar què va passar just després de la fi de la guerra però sense recórrer als grans esdeveniments i els grans personatges, sinó investigant dins les històries familiars, arran de terra, és l’exercici que s’ha proposat fer l’escriptora Géraldine Schwarz en un llibre que treu a la llum la història íntima de la seva família però, alhora, la de milions d’europeus que van viure les mateixes circumstàncies, que van conviure amb el nazisme sovint sense saber ben bé quin paper adoptar.
Géraldine Schwarz / Flammarion
Amb el títol Los amnésicos. Historia de una família europea (Tusquets Editores, 2019), l’autora demostra com es pot fer un tractat d’història a partir d’explicar allò que va viure la generació dels avis i com va repercutir en la generació dels pares.
Una autora predestinada
I és que Schwarz semblava predestinada a escriure aquest llibre. Nascuda el 1974 -és a dir, de la generació dels néts dels que van viure la Segona Guerra Mundial o, en el nostre cas, la Guerra Civil espanyola- i filla de mare francesa i pare alemany, periodista i realitzadora, ha trobat al pòsit familiar prou material per bastir una història a mig camí entre les memòries, la crònica, el reportatge i l’assaig històric en que partint dels records familiars pot explicar una visió alhora particular i general de l’Europa que va sobreviure a la Segona Guerra Mundial.
El banc dels acusats al judici de Nuremberg / Wikimèdia
La família paterna de Schwarz va estar encapçalada per l’avi Karl, un empresari que es va fer passar per mitläufer, és a dir, els que es van deixar endur pel corrent del nazisme, suposadament sense simpatitzar-hi però tampoc sense posar-se en contra. Furgant en els records però, l’autora explica com el seu avi va comprar a preu de saldo una empresa de productes petroliers als seus legítims amos jueus, els Löbmann, i com va aconseguir, gràcies al seu carnet del partit nazi, deslliurar-se d’anar al front, maniobrant perquè qui vestís l’uniforme fos el seu soci a l’empresa. Pel que fa a la família materna, l’avi també va tenir el seu paper al costat fosc com a gendarme al servei del régim col·laboracionista de Vichy.
Desnazificació desigual
A partir d’aquests antecedents, Schwarz explica en paral·lel les històries familiars i els esdeveniments que van tenir lloc durant i després del conflicte bèl·lic i en particular com els processos de desnazificació van ser desiguals. Més enllà dels vistosos canvis de retolació o els judicis de Nuremberg, la població civil va haver d’afrontar una depuració que va ser molt diferent segons les zones d’ocupació. Així, l’autora repassa com nord-americans, britànics, francesos i soviètics van abordar l’eliminació de les restes del nazisme de diferents maneres -i també com es va portar a terme el mateix procés en altres països, com França, Itàlia i Àustria, cadascun creant els seus propis mites-.
La lliçó que se n’extreu és que la feina va quedar a mitges en la majoria de casos, que sovint es van blanquejar les accions de molts col·lectius -el paper de la Wehrmacht, per exemple- i que la depuració del nazisme va començar amb molta força però que ben aviat es va començar a frenar. Més enllà de les execucions notòries, la segona fila del nazisme es va poder reincorporar a la societat amb relativa facilitat com ho demostra el fet que dels 3.400 criminals de guerra a presó el 1951, "no en quedaven més de trenta a l’estranger i gairebé cap a Alemanya Occidental al maig del 1958".
Recorrent igualment a mostres de cultura popular com ara pel·lícules o llibres, l’autora també recull de quina manera es va desenvolupar el coneixement de la magnitud de la solució final contra els jueus. De fet esmenta com la sèrie de televisió Holocaust, del 1978, va tenir un sonat impacte en la divulgació del genocidi. De fet, l’emissió a l’Estat espanyol d’Holocausto el 1979 va tenir una gran repercussió entre la societat del moment.
Societats autoenganyades
El llibre és doncs un repàs als autoenganys de les societats europees que van optar per construir mites d’oposició al nazisme -el de la résistance francesa és el més obvi-, però també és un recull de la necessitat de supervivència d’unes societats que han hagut d’encarar com superar el pitjor tràngol viscut en segles.
Sospitosos de nazisme omplen qüestionaris de desnazificació davant soldats aliats / Wikimèdia
I tot plegat des d’una narrativa clara, pedagògica i absorbent que mostra, alhora, com estirar del fil d’una història familiar pot portar a grans reflexions de caràcter més general i com Europa continua sent un projecte en construcció que cal fer principalment arran de terra.