Imatge superior: Segons abans de desembarcar a l'infern d'Omaha / Wikimèdia
El 6 de juny del 1944 ha passat a la història com el Dia D, és a dir, el desembarcament aliat a Normandia, una fita decisiva en el transcurs de la Segona Guerra Mundial. Aquella acció va significar l’assalt a l’Europa Continental ocupada pels nazis per part d’uns aliats occidentals -Estats Units i Gran Bretanya- que progressaven amb massa lentitud a la península itàlica i alhora va afavorir l’impuls definitiu per a que, en menys d’un any, l’exèrcit soviètic entrés triomfal a Berlín.
Bandera nazi capturada per paracaigudistes nord-americans / Wikimèdia
En ocasió del setanta-cinquè aniversari del desembarcament, el llibre Lo que nunca te han contado del Día D (Principal Historia, 2019), ofereix una interessant visió d'aquella acció des d’un vessant que, sense defugir els grans trets de l’operació militar, s’endinsa en el detall, fins i tot en l’anècdota, per oferir una guia més humana i destinada al gran públic de tot allò que va passar en una jornada marcada a la història.
Divulgació històrica sobre el terreny
Els seus autors, Pere Cardona i Manuel P. Villatoro, aposten per la divulgació històrica arran de terra, evidentment feta sobre el terreny però també amb un afegit que fa que aquest llibre sigui diferent a obres bàsiques sobre la qüestió, com ara El Día D d’Antony Beevor (en castellà a Crítica, 2009) o el clàssic del 1959 El día más largo, de Cornelius Ryan (en castellà a Inédita Bolsillo, 2011). Com planteja el també divulgador històric Jesús Hernández a la introducció, davant del repte dels autors de què "es pot escriure en l’actualitat sobre el Dia D que no hagi estat escrit amb anterioritat", el treball es basa en un repte: "buscar noves històries que puguin sorprendre fins i tot als grans coneixedors d’aquell episodi".
Cardona i Villatoro, autors del llibre, sobre el terreny / Principal Historia
Escrit amb passió, amb claredat i amb afany divulgador, Lo que nunca te han contado del Día D inclou doncs multitud de detalls, però també una contemporització de la batalla, amb una part destinada a desxifrar què hi ha de cert i què no en sèries i pel·lícules sobre aquells fets com ara Hermanos de sangre, Maleïts malparits i Salvem el soldat Ryan -les dues pel·lícules han estat doblades al català-.
També destaca, al final del llibre, un guia dels llocs més destacables per visitar en l’actualitat, com ara cementiris, museus, restes de fortificacions, les localitats que es van veure enmig de la batalla i, clar, les mateixes platges.
Tresors, ginys i espies
Més enllà del relat oficial dels fets històrics, l’obra s’endinsa en altres aspectes menys coneguts, com la tasca dels espies -menció especial al català Joan Pujol Garbo- i les seves feines de desinformació. Un altre exemple és l’ús que els aliats van fer dels coloms missatgers i com els alemanys van contraatacar amb una unitat de falcons ensinistrats per caçar-les -hi ha una pel·lícula d’animació basada en aquest episodi, Valiant-.
Un gaiter toca Highland Laddie en els actes del 75è aniversari
La primera dona que va desembarcar a Normandia, la periodista Martha Gellhorn; el paper del mariscal Rommel en el disseny del Mur de l’Atlàntic; els blindats tunejats per a feines específiques de demolició; el gaiter que tocava Highland Laddie a la platja d’Sword en ple combat; l'activitat de la resistència francesa; els voluntaris russos que combatien al costat dels nazis; o el tresor amagat a la bateria de Maisy són alguns dels episodis que salpebren l’obra.
Un català a Normandia
Entre els testimonis recollits pels autors, molts d’ells de veterans que encara recorden el què van viure en aquelles platges, en destaca el capítol dedicat a Alberto Winterhalder García -pare de l’escriptor Albert Winterhalder Soler-. Winterhalder pare, nascut a Lleida de pare alemany i mare espanyola, i resident durant la seva joventut a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), va allistar-se a l’exèrcit alemany. Destinat a la costa atlàntica va ser mobilitzat per repel·lir la invasió a Normandia i el 17 d’agost del 1944 va caure presoner dels nord-americans. Mort el 2010, Cardona i Villatoro recorden la seva figura i recuperen i publiquen un breu relat escrit per aquell soldat i inèdit fins a l’edició del llibre.
El mariscal Rommel inspecciona el Mur de l'Atlàntic / Wikimèdia
En resum, l'obra tracta aquells aspectes que altres llibres sobre la qüestió no han tingut en consideració, per considerar-los anecdòtics o secundaris, però que al llarg de les 400 pàgines d'aquest volum prenen nova volada amb l'objectiu, aconseguit, d'apropar el desembarcament al lector que busca, més enllà de la gran narració de l'operativa militar, sentir l'escalf humà dels protagonistes. I aprendre moltes coses, que sempre va bé.