Una Intel·ligència Artificial (IA) ha escrit un llibre a França amb el títol de "I si Roma no hagués caigut", que analitza que hauria passat si l'imperi no s'hagués esmicolat. La història ucrònica del llibre ha estat escrita per la IA a partir de les instruccions que li ha donat l'autor del projecte, l'historiador Raphaël Doan. A cada capítol escrit per la IA, Doan hi incorpora un comentari i una perspectiva històrica redactada per ell, amb elements de context per entendre millor els invents ucrònics de la IA i vincular-los a la realitat de l'antiga societat romana, segons informa France Culture.
Redacció i imatges
El text escrit per la IA incorpora fonts imaginàries, testimonis, poemes o cartes, com si fossin documents que en realitat mai van existir, i que mostren com hauria estat aquesta suposada evolució de l'imperi romà. El llibre també inclou iconografia produïda per IA, com fotografies de falsos d'objectes arqueològics imaginaris (estàtues, frescos, mosaics, ordinadors, armes, etc.), i també imatges generades per ordinador, que mostrarien objectes de l'imperi en èpoques recents. És a dir, com serien els romans en els segles recents. És a dir, com serien els romans als segles posteriors a la desaparició de l'imperi.
La màquina de vapor
El llibre explica que al segle I, encara sota l'imperi romà, Heró d'Alexandria va inventar l'eolípila, la primera màquina que va funcionar amb vapor. Però va ser considerada una joguina i no va tenir més desenvolupament fins als segles XVII i XVIII, amb la revolució industrial. I el volum es pregunta què hauria passat si Roma hagués après a fer màquines de vapor al segle I. A través d'aquest primer cas històric, Doan porta la IA a analitzar aspectes més amplis, com quin paper té el progrés tècnic en l'evolució de les societats. S'analitza d'aquesta manera si els romans haurien renunciat a l'esclavitud o donat més drets a les dones si haguessin desenvolupat l'ajuda de màquines, i si el progrés tècnic afavoreix el progrés polític, social i cultural.
Segons Raphaël Doan i també el seu editor, Arthur Chevallier, la intel·ligència artificial pot oferir nous recursos i nous mètodes de treball per als historiadors, i encara en permetrà més en el futur. Al seu entendre, la IA pot servir com a eina, i ser una ajuda per a qualsevol procés de creació o de reflexió, i així contribuir a avançar en la recerca històrica.
El concepte intel·ligència artificial va aparèixer a partir d'alguns treballs publicats en la dècada de 1940 que no van tenir gran repercussió, però a partir de l'influent treball del matemàtic Alan Turing el 1959 es va obrir la nova disciplina.