La llista dels llibres més venuts per Sant Jordi és un habitual que mai passa desapercebut el dia 23 d'abril. Des de l'any passat, no obstant això, els gremis han volgut treure-li ferro: la llista definitiva no se sap fins uns dies després i la vesprada de la diada es dona un sondeig per calmar ànims i donar algun titular al món cultural. Això és així no només per donar temps a llibreters i editors de comptabilitzar amb temps les vendes i oferir una informació contrastada, després d'alguns anys tacats per la polèmica; també passa perquè els llibres més venuts només són el 5% de la totalitat d'exemplars que es venen per Sant Jordi, i els professionals cada cop ho subratllen amb més vehemència.
🟠 Signatures de llibres per Sant Jordi 2025: horaris i on signen els autors a Barcelona
🟠 Els millors libres per Sant Jordi 2025: novetats i recomanacions per a regalar aquesta diada
Perquè hi ha llibres meravellosos que no només tracten temes necessaris, sinó que també ho fan d'una forma exquisida i amb una prosa propera, oberta i intimista fins al moll de l'os. N'és un exemple aquest llibre de dol dirigit a un pare fred i estricte que té un infart sense que el seu fill pugui confessar-li allò que no li ha dit mai: la seva veritable identitat. En aquell llit, davant d'un pare en coma i moribund, envoltat de màquines, aquest noi de 16 anys sap que s'ha d'acomiadar i que no tindrà més oportunitats per confessar-se. A través d'aquest episodi, assistim a la seva vida i som oients directes de les seves pors, el descobriment del seu desig, la vergonya i la masculinitat asfixiant que ha de sortejar.
El títol del llibre és Jo era un noi (Angle Editorial) i en poc més de 250 pàgines fa un viatge dolorós i necessari que permet entendre què passa pel cap i el cos de les dissidències sexuals, encotillades en l'heteronorma i un mur d'incomprensió. A través de l'arqueologia familiar, també de la història de l'avi i el pare, el lector queda submergit en una estructura hostil que l'autora anirà desgranant a poc a poc, i que està fortament travessada per la consciència de classe. De fet, els dos germans estudien un col·legi concertat de la part alta de Barcelona tot i viure al barri obrer de la Zona Franca, on hi havia la fàbrica Seat on va treballar l'avi.
Aquesta és la història de la dramaturga, directora escènica i llibretera Fer Rivas (Barcelona, 1994), que s'estrena amb aquesta novel·la en què posa al servei del text literari la seva autobiografia. Parla de tot el que no va dir-li al pare en vida, enfrontant-se a la rigidesa d'una figura paterna inflexible i obsessionada amb la feina. Deu anys després de la seva mort va atrevir-se a plasmar-ho de forma escrita, i tot i ser una dona trans, Rivas utilitza la veu masculina en la seva narració, i és que ella mateixa explica que va ser com a noi que va viure tot allò. Jo era un noi és un viatge a la vida adulta, un llibre imprescindible per avivar la comprensió i reflexionar.