Les Homilies d'Organyà podrien no ser el document en català més antic que es conserva, com s'ha pensat fins ara. Això sosté la investigació dels acadèmics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jesús Alturo i Tània Alaix. L'estudi d'Alturo i Alaix conclou que el Llibre dels jutges, conservat a la Seu d’Urgell, va ser escrit entre el 1060 i el 1080, gairebé un segle abans del que s’havia fixat fins ara i, per tant, se situa com el testimoni més antic que es conserva escrit íntegrament en català.
Alturo, catedràtic del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat mitjana, i Alaix, investigadora del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica, han dut a terme els últims anys una recerca en què han analitzat milers de manuscrits d’arxius i biblioteques històriques catalanes, espanyoles i de països com França, Itàlia i el Vaticà. Finalment, aquest dilluns han presentat el resultat de la seva recerca, que es cristal·litza en el llibre Lletres que parlen, publicat per La Magrana.
L’estudi que han dut a terme sobre els orígens de la llengua catalana i els testimonis més antics que es coneixen els ha permès avançar la formació del protocatalà del segle VII i inicis del VIII al segle IV. A més, estableixen un nou ordre en les obres més antigues de la nostra llengua. En primer lloc, el Llibre dels jutges i, tot seguit les Homilies d'Organyà, que es van copiar al voltant del 1220.
Textos amb el que han treballat els investigadors de la UAB sobre les primeres mostres escrites del català / Foto: ACN
Una nova visió sobre el català
Els resultats de la recerca aporten una visió nova sobre l’origen del català, amb noves descobertes sobre els testimonis escrits més antics identificats fins ara i els personatges que els van crear. Fins ara, ha explicat Alturo, la formació de la llengua catalana se situa a finals del segle VII a principis del VIII, segons el criteri del “gran medievalista i llatinista” Joan Bastardes. Tanmateix, ara, els dos acadèmics situen la formació de la llengua catalana quatre segles abans del que es coneix fins ara, al segle IV. El descobriment ha estat possible gràcies als escrits de sant Pacià, bisbe de Barcelona, on s’hi han identificat paraules i expressions com si te placet, conegut avui dia com si et plau, o subinde, actualment sovint. L’ús d’aquestes frases curtes es fa més abundant en el segle IX, segons han detallat, que és considerada l’època d’arrencada de la catalanització de l’escriptura.
'Lletres que parlen'
El llibre dels dos investigadors és un "viatge lingüístic pels punts clau que han marcat la creació i l'evolució del català escrit. Des d'una perspectiva interdisciplinària i un rigor científic màxim, els autors ofereixen una visió general i nova sobre els orígens de la llengua catalana i sobre els testimonis escrits més antics que s'han pogut identificar fins ara". El text explora els motius de l'operació per escrit de la llengua catalana, així com en el cas d'altres llengües romàniques. Els autors remarquen que tot plegat s'exposa de manera "planera, però basada en tot moment en el mètode més rigorós".