La diada de Sant Jordi del 2024 és una festivitat molt esperada per a tots els catalans. La tradició de comprar un llibre i regalar una rosa és un costum que porten practicant els catalans des de fa dècades. La ciutadania surt al carrer a passejar i a envoltar-se de l'ambient d'aquesta festivitat tan esperada. Enguany, coincideix amb la precampanya de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig i, per això, El Nacional.cat ha preparat un especial Sant Jordi amb els candidats i dirigents que s'han prestat a recomanar un llibre per als lectors que vulguin llegir.
📔 El llibre recomanat per Laia Estrada (CUP) per a aquest Sant Jordi 2024
📕 El llibre recomanat per Salvador Illa (PSC) per a aquest Sant Jordi 2024
📘 El llibre recomanat per Alejandro Fernández (PPC) per a aquest Sant Jordi 2024
📔 El llibre recomanat per Pere Aragonès (ERC) per a aquest Sant Jordi 2024
📘 El llibre recomanat per Carles Puigdemont (Junts) per a aquest Sant Jordi 2024
📚 Les recomanacions per Sant Jordi 2024 de Jaume Collboni, Jordi Turull i Oriol Junqueras
És el torn de la candidata dels Comuns Sumar, Jéssica Albiach, que ha escollit un llibre que explica una història crua, real i escrita per una periodista. L'obra és Guillem (Àmsterdam), publicada l'any 2020 i escrita per la periodista Núria Cadenes. Albiach, en unes declaracions per a El Nacional.cat, recomana aquest llibre perquè "ara estem veient que la barbàrie torna amb més força que mai a les institucions i carrers del País Valencià". "No és una novetat d'enguany, però crec que cal tenir present més que mai la memòria de Guillem Agulló", opina la candidata dels Comuns Sumar a la demarcació de Barcelona.
Albiach explica que en aquest llibre la periodista Núria Cadenes "fa un relat intensiu del pre, el durant i el post de l'assassinat de Guillem Agulló", un jove antifeixista de 18 anys de Burjasot (País Valencià) que va ser assassinat l'any 1993 per l'extrema dreta en un crim d'assassinat polític. "La part més interessant del llibre és quan demostra aquesta xarxa de col·laboració, aquesta extrema dreta i dreta extrema, que està instal·lada per tot arreu del País Valencià, des del món del futbol fins als mitjans de comunicació. Això els permet actuar amb tota la impunitat", afirma Albiach.
El cas de Guillem Agulló va ser un assassinat molt sonat, ja que va marcar a una generació sencera de joves valencians de l'esquerra independentista. "És un esgarrifós exemple de la impunitat amb què actua el feixisme, sota la protecció de les forces policíaques i del sistema judicial, i amb la vergonyosa complicitat d’una premsa capaç de manipular la realitat fins a l’extrem de presentar la víctima com a botxí", explica l'editorial del llibre, premiat amb la millor novel·la de l'any i Premi Lletra d'Or.
L'autora: Núria Cadenes
Núria Cadenes és una periodista, escriptora i activista independentista catalana, nascuda a Barcelona el 1970. En la seva faceta de periodista, col·labora en diversos mitjans del panorama dels Països Catalans i, com a escriptora, és autora de Cartes de la presó, L'Ovidi i AZ (3I4), El cel de les oques i Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià (Columna) o El banquer (1984). Guanyadora del Premi de narrativa Ciutat d'Elx, del XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa i el VII Premi Crims de Tinta per Tota la veritat (La Magrana). Ha treballat a la revista El Temps i a Acció Cultural del País Valencià.
En la seva faceta d'activista i política, ha sigut membre dels Maulets, el jovent independentista revolucionari i militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). L'any 1988, amb 18 anys, va ser detinguda a Barcelona als voltants de la Residència d'Oficials de Barcelona, juntament amb tres persones més, per la seva presumpta participació en un atemptat frustrat de Terra Lliure. Dos anys més tard, va ser jutjada per l'Audiència Nacional, tot i que va negar pertànyer en l'organització armada i en cap acció que s'hi pugui relacionar. El Tribunal Suprem, el gener del 1992, va decidir absoldre-la de l'acusació de pertinença a banda armada per falta de proves. Tot i això, el tribunal va considerar concloents les declaracions de la resta de processats que la vinculaven amb la participació de l'atemptat i va ser condemnada a 6 anys de presó, tot i que el 2006 dos dels detinguts la van exculpar.
El 1992, en haver complert 4 anys de presó, va ser posada en llibertat i va ocupar el número 2 de la demarcació de Barcelona per la candidatura de Catalunya Lliure, que no va obtenir representació. El 2010 va tancar la candidatura de la demarcació de Girona de la coalició electoral Solidaritat Catalana per la Independència, que encapçalava el president del Barça, Joan Laporta. Un any més tard, la va ser escollida secretària nacional de Formació i Atenció als Adherits de la formació independentista. El 2013, va ser elegida presidenta de la formació.