S'aproxima Sant Jordi 2024 i, a la vegada, cada cop són més a prop les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig. Un dels dies més esperats per tots els catalans coincideix en un clima de precampanya electoral i en un context en el qual els candidats dels partits cada cop agafen més protagonisme a mesura que s'aproximen uns comicis clau per al futur del país. Cada any, com és habitual, els líders polítics fan les seves recomanacions o, fins i tot, escriuen i publiquen els seus texts. Per això, El Nacional.cat ha preparat un especial Sant Jordi amb els candidats i dirigents que s'han prestat a recomanar un llibre per als lectors que vulguin llegir.
📚 El llibre recomanat per Jéssica Albiach (Comuns Sumar) per aquest Sant Jordi 2024
📕 El llibre recomanat per Salvador Illa (PSC) per a aquest Sant Jordi 2024
📘 El llibre recomanat per Alejandro Fernández (PPC) per a aquest Sant Jordi 2024
📔 El llibre recomanat per Pere Aragonès (ERC) per a aquest Sant Jordi 2024
📘 El llibre recomanat per Carles Puigdemont (Junts) per a aquest Sant Jordi 2024
📚 Les recomanacions per Sant Jordi 2024 de Jaume Collboni, Jordi Turull i Oriol Junqueras
El primer cas és el de la candidata de la CUP, Laia Estrada. La diputada que encapçala la llista dels anticapitalistes a la demarcació de Barcelona, que ha estat una de les veus més crítiques contra el projecte del macrocomplex d'oci del Hard Rock que s'ha d'instal·lar entre Vila Seca i Salou, recomana l'obra Les Forces Motrius de la Revolució (Tigre de Paper i Lo Diable Gros). Aquest llibre escrit per Joaquim Maurín és el darrer de la col·lecció 'El Fil Roig'. Segons la diputada cupaire, l'obra de Maurín "ens permet entendre no sols per què la Guerra Civil va ser inevitable, sinó quines són aquelles qüestions que ni el franquisme ni el règim del 78 foren capaços de resoldre".
Estrada recomana la reedició d'aquest llibre, impulsat i traduït per Xavi Milian, Roc Solà i Albert Portillo. L'epíleg va a càrrec de l'anticapitalista valencià Jaime Pastor. Estrada també posa sobre la taula que l'obra de Maurín defineix "un programa que quasi cent anys després, i salvant les distàncies, manté gran part de la seva vigència". "L'alliberament nacional, la democratització de la societat, la garantia i conquesta de drets per a les classes populars", reivindica la candidata de la CUP.
El llibre inclou la publicació dels articles que Maurín va escriure originalment en català a la premsa del Bloc Obrer i Camperol, juntament amb la traducció al català d’un llibre de Maurín, La revolució espanyola. Tal com explica l'editorial Tigre de Paper, és un llibre escrit a finals de 1931, amb la Segona República ja proclamada, que passa revista a totes les mancances del nou règim. "La monarquia era als ulls de Maurín la clau de volta de la dictadura de classe de la burgesia, i aquest fet, que el republicanisme tradicional semblava incapaç de comprendre, era totalment evident per al moviment obrer", expliquen. Aquí trobem compresa la tesi segons la qual la revolució democràtica només la pot emprendre una coalició de forces motrius: la pagesia, el proletariat i els moviments d’emancipació nacional.
L'autor: Joaquim Maurín
Joaquim Maurín i Julià (Bonança, 1896-Nova York, 1973) va ser secretari general de la CNT entre el 1921 i el 1922 i secretari general del POUM entre 1935 i 1936. Va passar per la presó el 1922 i va ser diputat a les Corts Republicanes espanyoles entre el 1936 i 1939 en el Front d'Esquerres. Va fundar la Federació Comunista Catalanobalear, que agrupava els comunistes de Catalunya i les Illes i s'integrà al Partit Comunista d'Espanya. Tot i això, va mostrar discrepàncies amb el partit espanyol per la qüestió nacional catalana.
En sortir de la presó, la Federació va convergir amb el Partit Comunista Català per donar lloc al Bloc Obrer i Camperol, de la qual Maurín fou elegit president el 1931. Això va passar a l'Aliança Obrera el 1934, amb qui va participar en els fets del 6 d'octubre del 1934, quan el president Lluís Companys va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Això desembocà en una petita revolució (Aliança Obrera no va mobilitzar ni un miler de persones en no tenir el suport de la CNT i la Unió de Rabassaires) i en l'empresonament del Govern de la Generalitat. De fet, Maurín va tornar a la presó a causa d'aquests fets, i és que els pocs recursos i les divisions estratègiques (Estat Català volia la independència i Aliança Obrera una revolució) va provocar el fracàs de la declaració.
En sortir de la presó el 1935, va aconseguir confluència amb l'Esquerra Comunista i el POUM, amb el qual, com a secretari general, s'integrà al Front d'Esquerres. L'esclat de la Guerra Civil el va sorprendre a la Corunya i va haver de fugir cap a Catalunya, però va ser detingut a Jaca (Aragó). Se'l va tenir per mort durant mesos, però després de la guerra va ser jutjat i condemnat a 30 anys de presó. El 1947 el van indultar i es va exiliar a Nova York, on va morir el 1973.