En un cèlebre passatge de Si una nit d’hivern un viatger, l’escriptor Italo Calvino va afirmar que, entre altres coses, les llibreries són un univers particular on l’acumulació de tants llibres permet naufragar-hi com dins d'un mar. Ho comento a tres dels germans Fàbregues en entrar a La Llar del Llibre, la llibreria que des de fa dècades regenta la família, però la resposta d’un d’ells em fa recordar de forma flagrant on soc i quin pa s’hi dóna. “Mar? Això al barri marítim de Sabadell, allò que en diuen Barcelona. Aquí, d’aigua, res: només llibres i bones maneres”.
Per molt que sigui la ciutat amb l’aeròdrom més important de Catalunya, per sort vaig aprendre fa anys que la millor forma d’aterrar a Sabadell és per la via de la dialèctica. Malgrat no tenir cap vincle personal, laboral ni administratiu amb Sabadell —com potser tampoc n'hi tens tu, "hipòcrita lector, germà meu"—, un senyor de Terrassa que vaig tenir de mestre quan feia Filologia Catalana a la UAB va ajudar-me a comprendre que la ciutat d’Albert Pla no és la capital del Vallès Occidental, però tanmateix descobrint-me la Colla de Sabadell em va ensenyar que indubtablement Sabadell és la capital de Catalunya. I, per extensió, probablement la capital del món, tot i que cap estudi d’una gran universitat americana ho hagi demostrat encara. Ara, a més, sé que en aquesta capital mundial declarada ahir Capital de la Cultura Catalana 2024 hi ha una àgora cultural amb el naming més sincer que he conegut mai.
Carles Fàbregues, Miquel Fàbregues i Joan Fàbregues a La Llar del Llibre de Sabadell, inaugurada l'any 2011. (Laia Hinojosa)
Un negoci nascut entre onades
“Semblem els germans Dalton, però en comptes de ser uns lladregots, venem humanisme en fascicles”, diu Carles Fàbregues Farrés, el més petit d’aquesta nissaga de llibreters que des de fa més de mig segle viu de i per a els llibres a Sabadell. “Humanisme i llibres de cuina, de papiroflèxia o de posicions sexuals arribades del Japó”, comenta amb sornegueria en Miquel Fàbregues Farrés, un dels altres germans, per treure una mica de ferro a l’assumpte i entelar de forma considerable el filtre agosarat d’idealisme amb el qual les meves ulleres, massa sovint, no em deixen veure amb claredat el món. “La història comença dalt d’un vaixell, potser perquè qui ho inicia tot, el nostre avi Joan, no era pas de Sabadell, sinó de Menorca. No es pot ser perfecte, ja se sap”, comença a explicar-me Joan Fàbregues Farrés, el més gran dels germans i amb més de quaranta anys d’experiència a l’esquena en el noble ofici de vendre llibres.
Som al primer terç del segle vint i Joan Fàbregues Victory (l’avi) treballa a la companyia Transmediterránea. Lector compulsiu i home de lletres, es guanya la vida com a gerent en una editorial que es diu Apolo i després d’haver editat diversos llibres, mentre veu que la família va creixent, crea una distribuïdora de llibres: la primera comanda l’entrega a la llibreria Catalonia el 18 de juliol de 1936. Passa el que passa, Joan Fàbregues s’exilia a França, malviu al mateix camp d’Argelers on Agustí Bartra situa el Crist de 200.000 braços i a principis de la dècada dels quaranta aconsegueix tornar a Barcelona, on reprèn el negoci de la distribuïdora. Primer, amuntega els llibres en un pis del carrer Cardenal Casañas; més endavant, al carrer Petritxol, on compra l’empresa amb el nom d’Hogar del Libro S.A.
El menorquí Joan Fàbregues Victory, fundador de la distribuïdora Hogar del Libro S.A., amb el seu fill Miquel Fàbregues i la seva jove, Anna Farrés, l'any 1959. (Arxiu La Llar del Llibre)
L’any 1957 el fill de Joan Fàbregues, Miquel Fàbregues, acabat de casar i sense haver fet els trenta anys, sent la inefable atracció tel·lúrica que Sabadell provoca a tots els catalans de bé i decideix engrandir el negoci familiar relacionat amb el món dels llibres comprant una petita però històrica llibreria sabadellenca, fins a aquell moment propietat de Joan Sallarés. Qui era, però, Joan Sallarés? Un escriptor, poeta, editor i llibreter local cabdal en la vida intel·lectual sabadellenca de la primera meitat del segle vint, que va arribar a ser delegat de la Comissaria de Cultura de la Generalitat de Catalunya durant la II República i la Guerra Civil.
Sabadell, llar de la llar dels llibres
Ara que ja ens hem situat, seguim. Hi va haver un temps en què l’actual plaça Major de la capital emocional de Catalunya es deia malauradament Paseo General Primo de Rivera, i van ser els temps en què allà, en un local petit, Miquel Fàbregues va erigir-hi Hogar del Libro, sucesor de Sallarés, una llibreria que amb els anys s’aniria convertint en part imprescindible de la vida cultural i literària sabadellenca mentre l’altra part de l’empresa, la distribuïdora, passaria en dues dècades del carrer Petritxol al carrer Bergara fins a acabar, a la dècada dels noranta, a la Casa de la Misericòrdia del carrer Elisabets, últim emplaçament d’Hogar del Libro S.A. com a empresa distribuïdora abans de la seva desaparició.
Primera llibreria Hogar del Libro, sucesor de Sellarés, a Sabadell. (Arxiu La Llar del Llibre)
Si a Barcelona la distribuïdora ocupava una parròquia, a Sabadell durant tots aquells anys la Llar del Llibre vivia un trasllat l'any 1967 a un local més gran i, més tard, l'any 1975, va reobrir el local inicial, però enfocat als llibres de butxaca. L’obertura més important, però, arriba l’any 1980, amb una botiga al centre comercial Baricentro, i més tard, a principis dels noranta, amb una llibreria d'idiomes a Sabadell. Aquella història iniciada per un avi a bord d’un vaixell Transmediterránea es feia cada vegada més viva i més gran, ara en mans dels seus nets, que des del darrer terç del segle vint són els comandants del negoci familiar fundat per l’avi, Joan, i el pare, Miquel. Compromesos amb la cultura sabadellenca i, evidentment, amb la cultura catalana, a principis del mil·lenni La Llar del Llibre va ser una de les llibreries que, juntament amb La Gralla de Granollers o el Cau de Lletres de Terrassa, van sumar-se a Robafaves per intentar aglutinar esforços i salvar la mítica llibreria Catalonia de Barcelona, que finalment va abaixar la persiana l’any 2013.
Referència cultural de Sabadell, des de l’any 2011, sis anys després de la mort de Miquel Fàbregues, La Llar del Llibre compta amb la llibreria històrica a la plaça Major i, també, amb un espai immens al centre de la ciutat que expressa de forma perfecta la diferència etimològica entre la paraula casa i la paraula llar: la primera, segons el diccionari, designa “l’edifici on viu algú o alguna cosa”; la segona, en canvi, es refereix a “l’espai on algú hi està a gust i té la tranquil·litat ideal per viure”. “Cada dos per tres ens truca gent fent-nos comandes per la Casa del Llibre, que és la competència, però quan els diem que som La Llar del Llibre i que som de Sabadell, els dubtes s’aclareixen de pressa”, comenta Àngels Fàbregues, l’única dona llibretera dels germans i responsable de La Llar del Llibre petita, la de la plaça Major.
Hogar del Libro al centre comercial Baricentro de Barberà del Vallès, l'any 1980. (Arxiu La Llar del Llibre)
La vocació de vendre i de fer llibres
Des de l’any 2017, a més, La Llar del Llibre no només ven llibres, sinó que també en fa: en els últims quatre anys, ja són set els volums sobre la història local de Sabadell editats per aquesta humil editorial que l’any passat va editar L’any que ve no l’altre, un homenatge al llibre de Francesc Trabal editat fa un segle i que, sense por de ser agosarats, és una mena de Bíblia apòcrifa per a tots aquells que sabem que Sabadell és molt més que una ciutat.
Àngels Fàbregues, a La Llar del Llibre de la plaça Major de Sabadell. (Laia Hinojosa)
“En una llibreria tant hi pot haver un llibre de Ramon Llull editat fa quaranta anys com pot haver-n’hi un de receptes del Karlos Arguiñano, i no dubtis que el segon sempre tindrà més èxit que el primer” comenta en Carles, que té molt clar que hi ha persones que entren en una llibreria com aquell qui entra en un forn perquè vol un croissant per berenar i n’hi ha, en canvi, que hi entren per tal de passar-hi mitja hora on el món exterior quedi reduït a un simple decorat rere la porta. En aquest darrer any coronavíric, La Llar del Llibre ha hagut de fer front al repte de seguir sobrevivint malgrat les restriccions sanitàries i la pandèmia, però precisament la demanda de llibres ha permès que aquest vell negoci amb més de 65 anys d’història hagi seguit resistint l’embat del temps.
“Durant el confinament hi va haver dies que feia cent quilòmetres amb la Vespa amunt i avall repartint llibres a la gent”, confessa en Carles, a qui son germà Miquel li diu, amb ironia, que “mentre ell feia de pizzero de llibres, nosaltres obríem cada dia per seguir tirant endavant el negoci de manera online, tot i que la venda en línia no sigui sostenible a nivell mediambiental”. “Entenem la llibreria com alguna cosa més que una botiga de llibres”, conclou en Joan mentre respon la trucada d’un client —o futur client— que pregunta per telèfon si poden mirar d’aconseguir-li un llibre estranyíssim de trobar. “Farem tot el possible, l'hi trobarem”, sento que li diu amb la seguretat, el convenciment i la serenitat d'un cirurgià abans d'operar. Amb el compromís, en fi, de qui té per vocació aconseguir apropar els llibres als altres.
Joan Fàbregues a La Llar del Llibre del carrer de les Valls de Sabadell. (Laia Hinojosa)
M’acomiado dels quatre germans confessant-los que no soc de Sabadell, no treballo a Sabadell, no m’allito amb ningú de Sabadell i que, fins i tot, celebro abans un gol del Girona que del Sabadell en un derbi català de Segona, però que escriuré un reportatge que serà una oda d’amor a Sabadell, ja que fa molts anys, un matí, des d'algun pis de la Rambla, vaig veure una sortida de sol preciosa al costat d'algú especial i vaig comprendre que estimar Sabadell no és una opció vital, sinó una obligació moral. A una cocapital de comarca hi ha d’haver, per nassos, una llibreria. A una capital de país aquesta llibreria hauria de ser, com a mínim, una casa, un mas o fins i tot un palau. Però si parlem de la capital del món, indubtablement aquesta no es pot conformar amb un simple edifici amb llibres emmagatzemats: a la capital del món ha d’haver-hi una llar per a llibres. I a Sabadell, sens dubte, això es compleix.