El gran subministrament de novetats literàries per part de les editorials, acompanyat d'uns lectors que cada vegada tenen més ganes de fugir de les pantalles, cada cop genera més universos narratius on reflexionar i desenvolupar un esperit crític. A part de la rentrée del mes de setembre, el primer trimestre de l'any és un dels moments més prolífics pel que fa a la publicació de noves lectures, i ara que s'acaba l'any és un bon moment per fer un cop d'ull a quins llibres en català arribaran els primers mesos de l'any 2025 a les llibreries.
🟠 15 llibres del 2024 recomanats per regalar aquest Nadal
🟠 36 concerts a Barcelona que t'has de marcar al calendari aquest 2025
Els llibres en català que arriben aquest 2025
-
Florence, la indòmita (Columna) — Joan Manuel Soldevila, 8 de gener
Una novel·la històrica emocionant sobre un amor prohibit, les tensions socials i culturals, i les repercussions de la guerra. Ens traslladem a la Figueres de 1899, on Florence Hastings, vídua del pastor protestant Carlos Núñez, viu una vida tranquil·la dedicada a l'ensenyament i a la seva missió religiosa. Tot canvia quan coneix al capità Fèlix Codina, un metge castrense de passat èpic que no comparteix les seves creences religioses. El dilema moral entre la seva fe, la memòria del seu marit i el desig apassionat per en Fèlix la posarà a prova.
-
Victorian Psycho (La Campana) — Virginia Feito, 9 de gener
Torna l'autora de La señora March amb un thriller brillant i fosc. El senyor i la senyora Pounds han contractat Winifred Notty perquè compleixi el rol de la perfecta institutriu victoriana: farà classes als seus pupils (francès i costura a Drusilla i àlgebra i història al petit Andrew) i els explicarà contes abans de dormir. Però Ensor House i els seus habitants amaguen més perversions i secrets que la pertorbada senyoreta Notty, capaç de convertir-ho tot en una situació macabra. Però què li ha passat perquè un matí de Nadal tot es converteixi en un moment esfereïdor?
-
Anna K. (La Segona Perifèria) — Martí Rosselló, 13 de gener
La Segona Perifèria torna a editar una novel·la d'una importància cabdal per la literatura catalana contemporània: Anna K. de Martí Rosselló, 25 anys després de la seva primera edició a Quaderns Crema i 15 anys després de la mort del seu autor. Amb epílegs de Tina Vallès i Borja Bagunyà, es tracta de l'única novel·la publicada de Rosselló —va trigar 11 anys en acabar-la—, que va ser una de les revelacions d'aquell Sant Jordi i que va ser traduïda al francès.
-
El gat ens espera al marge (Empúries) — Marc Vintró, 15 de gener
El guanyador del premi Mercè Rodoreda amb Unes ganes salvatges de cridar ens porta una novel·la que fa un retrat d'una crisi de parella i vital en un futur pròxim de decadència ecològica. Els protagonistes són la Nono i en Joel, una parella amb una llarga vida conjunta al darrere que decideix marxar de Barcelona i traslladar-se a un entorn més silenciós. El canvi de vida ve acompanyat d'un gat, que s'anirà colant en les seves rutines i que farà evident les diferents ingerències que els condicionen.
🟠 Els 15 millors llibres catalans del 2024, segons la redacció de Revers
-
Vitralls (Proa) — Lluís Calvo, 22 de gener
Es tracta del nou llibre de poemes de Lluís Calvo. Vitralls, com tots els seus llibres, és una obra ambiciosa i ben estructurada, formalment i intel·lectualment. I és que el vitrall deixa passar la llum però un no veu què hi ha més enllà, a l’altra banda. També és el cas de tants misteris de la vida, que patim o gaudim, però n’ignorem l’origen i el sentit.
-
Si una família (Angle Editorial) — Alba Dalmau, 22 de gener
Poc podia imaginar la Paloma que treballar com a auxiliar de vol canviaria tant la seva rutina a terra. Amb els pares jubilats abandonant-se a una vida hippie a Mèxic i amb un tiet diplomàtic a l’ambaixada de Moscou, el retrobament amb una coneguda de l’institut —vint anys després— trencarà la seva soledat. Però serà en Marcel, un apicultor desmanegat, i la seva mare, Simona, una iaia amb mal humor i un passat corprenedor, qui canviaran el rumb de la seva existència i l’endinsaran en un món familiar completament nou. Alba Dalmau proposa una novel·la fantasiosa que descabdella la institució de la família i les relacions familiars.
-
El futur és una petita flama (Proa) — Jordi Nopca, 22 de gener
Tenir un fill et canvia la vida. Per a la parella de joves protagonistes d’aquesta novel·la, l’arribada del petit serà un trasbals i alhora una alegria que marcarà el seu dia a dia, al qual s’aniran afegint els maldecaps de la tornada a la feina i la creixent inestabilitat política i social del país. Nopca, que va guanyar el premi Proa per La teva ombra, proposa una novel·la sobre la paternitat que combina l’emoció i la ironia.
-
I vaig deixar de dir-te pare (Edicions 62) — Caroline Darian, 22 de gener
El testimoni excepcional de la filla de Gisèle Pélicot, escrit com un diari, des del moment en què la policia li notifica que ha descobert que el seu pare ha drogat i violat la seva mare durant una dècada i ho ha filmat i compartit amb altres homes. Durant la investigació, Caroline Darian s’assabenta que ella mateixa també ha estat víctima de submissió química. Com pot ser que tants homes corrents participin d’aquest joc pervers? Què fas quan de sobte el pare que estimes es converteix en un monstre?
-
Manifest delictiu (Edicions del Periscopi) — Colson Whitehead, 27 de gener
Corrupció, especulació i incendis, Colson Whitehead reprèn la Trilogia de Harlem amb una història sobre una ciutat assetjada per la violència i els discursos contraculturals. Manifest delictiu és una sàtira policíaca capaç de fer reviure l’univers i les pulsions d’un dels barris més vibrants dels anys setanta als Estats Units, escrit metòdicament per l’autor d’El ferrocarril subterrani i Els nois de la Nickel, premiat dues vegades amb el Premi Pulitzer
-
A l'altra banda de la por (Proa) — Marta Orriols, 29 de gener
La Joana té l’estímul i la incertesa d’un càrrec nou com a responsable de la restauració i conservació de les obres d’art del MNAC, dos fills adolescents que comencen a fer la seva i, anys després de la separació, la petició de divorci de l’exmarit, que vol casar-se amb una dona de qui espera una criatura. Mentre s’ocupa de les obres d’art que el temps ha malmès, li revé a la memòria un home amb qui va passar dues nits ja fa anys, però que no ha oblidat mai malgrat la distància geogràfica que els separa. Una reflexió sobre el pes del passat, i en qui ens convertim mentre busquem el nostre lloc al món.
-
Sau (Males Herbes) — Ferran Garcia, 29 de gener
Dues històries condemnades a trobar-se, dos fils entrellaçats que es busquen sense saber-ho. A principis del segle xx, els Sala de Bruc tornen a la plana de Vic des de les seves plantacions de Guinea, portant amb ells dues esclaves i un fantasma. Anys més tard, al poble de Sant Romà de Sau, a punt de desaparèixer sota les aigües del Ter, una mort fa que dos amics ensellin els cavalls i cavalquin cap a un destí incert per corriols on passat, present i futur es barregen. La nova novel·la de l’autor de Guilleries és la gran història d’un amor prohibit.
-
La intrusa (L'Altra Editorial) — Irene Pujadas, 29 de gener
Amb una mirada irònica i una prosa neta i original, plena de sentit de l’humor, Irene Pujadas explora l’absurditat i la impostura en un viatge interior ple de sorpreses. El seu nou projecte s'endinsa en la Diana, que esperonada per les opinions d’amics i família, i amb l'objectiu de resoldre una difuminació física que denota certes incongruències internes, s'anima a emprendre un viatge cap al seu món interior.
-
La maternitat de Himmler (Edicions 62) — Caroline de Mulder, 5 de febrer
Una immersió original i impactant en l’Alemanya nazi des del punt de vista de les dones que, com la pel·lícula La zona d’interès, retrata la banalitat del mal des dels marges. Trasllada al lector a la Baviera de 1944, quan els rumors de la guerra amb prou feines arriben a la primera maternitat nazi, creada per Himmler el 1936. El personal de la maternitat fa tots els possibles per oferir un ambient harmoniós a les mares i criatures dels membres de les SS. Allà treballa l’Helga, una infermera modèlica que cuida les dones embarassades i els nadons.
-
Un veí ben estrany (Edicions de 1984) — Joan Esculies, 5 de febrer
Quan el senyor Folch creu que morirà havent-ho vist tot, un veí nou arriba a la urbanització de l’extraradi de Barcelona on viu. Per mitjà de les visites que li fa, el vell solitari prova d’esbrinar qui és el jove desconegut. Mentre l’assassinat d’un noi immigrant trasbalsa l’estabilitat del poble i altera la pau del carrer, Folch desgrana allò que en sap, de les seves esperances, desigs, pors i frustracions. I requereix l’ajut del lector per esbrinar qui és en realitat l’estrany i si ell té alguna responsabilitat en allò que succeeix.
-
El jo que no mor (Columna) — Ferran Torrent, 5 de febrer
Ens traslladem a l’any 1966 i l’hotel Metropol de València rep visitants de tota mena, des d’Ava Gardner, farta de la vida a Madrid i de la hisenda espanyola, que hi arriba disfressada de milionària, fins a un agent soviètic que torna a la seva ciutat natal amb una missió secreta. Ferran Torrent torna amb una novel·la on ningú és qui diu ser.
-
Orbital (Edicions 62) — Samantha Harvey, 5 de febrer
L’experiència de sis astronautes en una estació espacial durant 24 hores i 16 òrbites. Giren a bord de l’Estació Espacial Internacional i duen a terme una tasca vital, però a poc a poc es comencen a preguntar: què és la vida sense la Terra? Què és la Terra sense la humanitat? La fragilitat de la vida humana omple les seves converses, les seves pors, els seus somnis. Tan lluny de la terra, i mai no se n’han sentit tan a prop i protectors.
-
El llibre de les germanes (Anagrama) — Amélie Nothomb, 5 de febrer
Al bell mig d’aquesta història s’hi troben les complexes relacions entre pares i fills, els vincles entre germanes i els trastorns alimentaris. Però, per sobre de tot, s’hi explora l’enorme impacte de les paraules que pronunciem, que poden ferir o sanar, i que tenen tant poder com nosaltres els hi atorguem. Amélie Nothomb s'ha convertit en una de les autores en llengua francesa més populars i amb més projecció internacional.
-
Peripècies (Columna) — Maria Barbal, 12 de febrer
La vida de l’Anton Bellart fa un gir inesperat quan el seu primer llibre té èxit. Un editor ambiciós i pràctic l’empeny a escriure una novel·la i l’ajuda a introduir-se professionalment en el món literari. També li presenta la Sílvia Cors, una amiga i escriptora que ja ha trobat el seu camí creatiu. L’Anton es casa i aviat tindrà un fill mentre es bolca en la nova vida, però arriba un moment en què comprèn la dificultat de compartir la creació i l’àmbit personal. Llavors s’aboca a tot d’accions que el fan perdre’s en un laberint del qual li caldrà sortir. Una novel·la que explora amb mestria les llums i ombres de l’ofici d’escriptor i la seva complexa relació amb el món editorial.
-
Jo era un noi (Angle Editorial) — Fer Rivas, 12 de febrer
Un noi de 17 anys entra a l'habitació d'hospital on el seu pare està inconscient i moribund. Té l'última oportunitat per explicar-li tot el que fa tants anys que li oculta: la seva homosexualitat, la seva veritable identitat i per què sempre ha sentit por i vergonya davant seu. Jo era un noi és un llibre de dol i d'autodescobriment on el narrador s'explica davant del seu pare, i de pas davant de si mateix.
-
Dones sense homes (Empúries) — Cristina del Puerto-Peix, 12 de febrer
La novel·la comença el dia que la Tina abandona l’Elisenda, la narradora. Han estat juntes 6 anys i se’n va amb un home. El món de l’Elisenda ―de dones sense homes― s’enfonsa, però a través de la seva narració assistim a la construcció d'aquest món des de l'adolescència fins al dia fatal. Un debut que posa tots els sentiments damunt la taula.
-
La hipocresia solidària (Folch & Folch) — Agus Morales, 18 de febrer
A partir d’una comparativa entre la situació dels refugiats de les guerres d’Ucraïna i l’Afganistan, aquest text ens ofereix una anàlisi profunda sobre les estructures de poder i influències polítiques de què depèn la gestió de les guerres i dels seus asilats. A través d’entrevistes, cròniques i relats, Agus Morales, periodista i investigador, ens ofereix una àmplia visió sobre els processos migratoris que causen tots dos conflictes armats, sobre la logística dels èxodes i sobre les desiguals ajudes humanitàries que s’ofereixen als refugiats per culpa dels vincles geopolítics que perpetuen la misèria o l’auxili depenent dels seus interessos i prejudicis.
-
Somiàvem una illa (Univers) — Roc Casagran, 18 de febrer
El guanyador del Premi Sant Jordi arribarà a les llibreries a mitjans de febrer explicant la història de la Carla, que necessita endreçar la seva vida i reconnectar amb les coses importants després d'un fort sotrac. Per aconseguir-ho, haurà de viatjar molt endins de si mateixa, i molt enfora, també, a un munt d’illes que l’ajudaran a veure la vida des d’una altra òptica. I mentrestant, viurà i intentarà pujar dos fills encara petits, ser una bona parella per a l’Òscar i una bona amiga per a la Nora.
-
A cent trenta per la nacional (L'Altra Editorial) — Guillem Sala, 19 de febrer
Quan la Maria rep una trucada de la Tere després de trenta anys de no veure’s, el passat li cau a sobre com una llosa. Què deu voler, ara, aquest coi de Tere? L'autor d'El càstig torna amb una història realista i costumista sobre un retrobament que no és com s'esperava.
-
Les orquídies del mal (La Campana) — Núria Bacardit, 20 de febrer
Aquesta història, escrita per la periodista de TV3, barreja l'especulació urbanística per l'avenç de les fotovoltaiques, la corrupció de la política catalana i una investigació científica que podria descobrir el tractament de l'ELA mitjançant unes curioses i rares orquídies que només creixen en aquesta vila. Un misteri que implicarà tots els habitants de l'Albada, pagesos i ramaders que passaran a ser possibles víctimes o sospitosos.
-
La balada del vell món (Pòrtic) — Oriol Canosa, 26 de febrer
Quan l’escriptor i llibreter Oriol Canosa tenia 23 anys, ara en fa més de vint, va deixar la feina, va posar quatre coses en una motxilla i va començar a caminar. Sis mesos i 3.000 km més tard arribava a l’Acròpolis d’Atenes després d’un llarg i accidentat aprenentatge. La seva història connecta el lector amb un mateix, però també amb la natura i amb els nostres avantpassats, que no tenien altra manera de desplaçar-se.
-
Cor fort (Univers) — Sílvia Soler, 4 de març
'Fer el cor fort' és una expressió que les dones han sentit i fet servir des de fa moltes generacions. L’han rebut com una consigna i, de manera explícita o no, l’han transmès a les filles. Fer el cor fort és el que s’espera d’una dona, una actitud davant de la vida que barreja resignació i valentia. Aquesta novel·la arrenca als anys cinquanta, amb una jove Teresa que es queda embarassada sense voler-ho i decideix ser mare soltera. L’anirem seguint mentre crea una família i acaba sent un referent per a les generacions posteriors. És la història d’una dona que ja no pot més.
-
Els xiprers (Columna) — Jair Domínguez, 5 de març
L’autor explora la complexitat de la condició humana amb una sensibilitat excepcional sense renunciar al seu estil vibrant i sarcàstic. Es tracta d’una novel·la vibrant que explora la vida en una urbanització aparentment tranquil·la, però plena de secrets i tensions. "És una novel·la sobre les particularitats de la vida adulta. Som a finals del 2025; els fills dels boomers han tingut fills i els estan educant d’una manera mai vista en la història de la humanitat: tenen tot el que volen, ningú els pressiona, cap autoritat plana sobre ells. Quina vida els espera als fills més cuidats, vigilats i protegits de tots els temps?", reflexiona Domínguez.
-
Poesia completa (Edicions de 1984) — Emily Dickinson, 5 de març
Emily Dickinson no és només una de les més grans poetes d’Estats Units: és també una figura mítica. L’originalitat sorprenent del seu estil va condemnar la seva poesia a l’oblit durant tota la seva vida, però els audaços experiments prosòdics, la visió tràgica i l’amplitud de les seves exploracions intel·lectuals i emocionals li han valgut des de llavors el reconeixement internacional com a poeta de primer ordre.
-
La vida del llibreter A. J. Fikry (Edicions del Periscopi) — Gabrielle Zevin, 10 de març
Aquesta novel·la no és, només, sobre les segones oportunitats i el valor de la lectura. És una història tendra i sorprenent que ens parla de la capacitat que té la literatura per omplir-nos la vida. És un al·legat de la necessitat de l’ésser humà de viure acompanyat i deixar-se endur per la imaginació. La història d’A.J. Fikry omplirà el cor de tots aquells que estimen —potser fins i tot encara sense saber-ho— el valor de les paraules. Escrit per l'autora del fenomen Demà, i demà, i demà, també editat per Edicions del Periscopi.
-
El llibre daurat (Univers) — Lluís Llach, 11 de març
Què conté que sigui tan valuós un llibre custodiat en secret al llarg de generacions? Des del segle XIII als confins d'Occitània fins a la cartoixa d'Escaladei al segle XVI, El llibre daurat ressegueix la història que comença amb l'Arnau Feiner i el seu fill Genís i l'ideal que persegueixen: curar els malalts. Per fer-ho pretenen combinar els remeis tradicionals que coneixen les dones amb el nou saber mèdic que s'obre pas a les universitats. El cantautor signa una novel·la que reivindica el paper fonamental de la dona en la tradició.
-
La passada a l'espai (Destino) — Manel Vidal, 12 de març
Aquesta és una obra imprescindible per als amants del futbol que combina anàlisi detallada, anècdotes personals i reflexions culturals. A través de les seves pàgines, el comunicador, guionista i cocreador de La Sotana ens transporta a un viatge per les seves experiències i reflexions sobre alguns dels futbolistes més icònics, partits memorables i la seva trajectòria dins d’aquest món. S'hi trobaran moments històrics, com la remuntada del Barça contra el PSG o la final de la Champions a Berlín el 2015, així com anècdotes en primera persona.
-
Que morin els fills dels altres (Males Herbes) — Roser Cabré-Verdiell, 12 de març
Amb una prosa magnètica, entre el nervi del conjur i la invocació més evocadora, Que morin els fills dels altres narra una metamorfosi. La d’una dona que comença sent una mare poruga i una esposa abnegada, per acabar assumint un coratge que és ben seu, i que l’uneix a les bruixes de totes les èpoques i de totes les contrades. Com ja feia a Aioua, Roser Cabré-Verdiell continua descabdellant la institució familiar, el desig i els límits del sentit comú a la recerca del propi poder.
-
A un costat i a l'altre del mirall (Navona) — Ennatu Domingo, 18 de març
Seguint l'estiu narratiu del seu anterior llibre, Domingo fa viatjar els lectors amb ella en un relat nòmada a través de diferents països entre Europa i Àfrica. L’autora rememora des de la seva estada com a voluntària en un camp de refugiats de l’ONU a Grècia fins a la seva estada a Maastricht, on va viure i treballar com a politòloga investigadora. Passant per països de l’Europa central i africans com Zàmbia, Kenya, Etiòpia, Zimbabwe i Senegal, construeix un trencadís amb reflexions sobre què significa viatjar sola com a dona negra i quines són les diferències de fer-ho des d ́Europa cap a l'Àfrica i des d’ Àfrica cap a Europa.
-
Palestina des de dins (Ara Llibres) — Cristina Mas, 18 de març
Un llibre periodístic que combina la geopolítica amb les històries personals per conèixer, des dels seus inicis i de primera ma, tot el que cal saber sobre un conflicte llarg i amb moltes arestes. Cristina Mas ha tornat a Israel i Palestina per escriure una part del llibre sobre el terreny i poder conèixer en persona les històries que hi explica.
-
La dona del segle (Columna) — Toni Cruanyes, 19 de març
Toni Cruanyes ofereix una visió íntima dels canvis socials i culturals que han marcat la història recent de Catalunya. El periodista rescata la història de les dones de la seva família. Més enllà dels records d’infància d’àvies i ties, s’endinsa en la psicologia de tres noies joves, nascudes als anys 1900, 1929 i 1954, que en un moment determinat de la seva vida han de prendre una decisió que les marcarà per sempre. És la restitució de la memòria de dones valentes i treballadores, silenciades en un món dominat pels homes.