És un buit mediàtic interessant i contradictori. Per detectar-ho només cal veure, per exemple, les famoses llistes de recomanacions de lectures per Sant Jordi, una desfilada de propostes que sovint donen informació a pes en comptes de fer una cerca exhaustiva sobre quines lectures mereixen qualitativament una publicitat extra. Però la llista és un format que funciona; un win-win entre la oferta i la demanda que permet que lectors i lectores puguin descobrir títols sense necessitat d’invertir-hi el temps que, molts cops, no tenen. Se n'han vist de tota mena copsant els cercadors: de llibres de gènere fantàstic, de misteri, llibres per a millennials o per la generació zeta, llibres que enganxen, curts, d’autors autòctons, de poesia o d’esport, però sempre hi ha un sector relegat que mai veu les seves necessitats solucionades. Què passa amb els no catalanoparlants que volen introduir-se en la literatura de casa nostra i no saben per on començar?
Catalunya és un país que llegeix. És una afirmació objectiva: segons dades del baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibre a Espanya el 2022, difós per la Federació de Gremis d’Editors, un elevat 68,7% de catalans inverteix el seu temps lliure en la lectura. Això suposa un augment de gairebé 10 punts en una dècada. Però l’informe també aporta una altra dada interessant: la majoria d’ells prefereix fer-ho en castellà. De fet, aproximadament només 1 de cada 3 catalans llegeix habitualment llibres en català. D’aquest còctel estadístic també en podem treure la següent conclusió: que un, quan és lector o té ganes de llegir-se un llibre però no sap (o no domina) el català, sempre tendirà a fer-ho en la seva llengua d’origen o, per defecte, en una segona llengua que conegui. Però no és la lectura una via d’entrada a la nostra cultura que val la pena potenciar? Hi ha molts títols ideals perquè persones no catalanoparlants puguin introduir-se a la cultura catalana, però segurament els experts del sector del llibre i la llengua són els millors referents per fer aquestes recomanacions. Per això els ho hem preguntat.
Com saber triar un bon llibre per introduir-se en la literatura catalana?
Per Francesc Xavier González Cuadra, president del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i cap de col·lecció i adquisicions al Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, a l’hora de fer una tria el més important no són els cànons ni les lectures més famoses o més venudes: “Al nouvingut a la nostra cultura se li ha d'oferir sempre qualitat literària”. Però una de les principals distincions que cal fer a l’hora de fer aquesta tria acurada i qualitativa és saber quin és el nivell d’alfabetització que té l’usuari; no és el mateix parlar de persones que s’enfronten per primera vegada a la llengua catalana, com les persones migrades, que de persones que ja tenen un bagatge i un cert nivell. En la mateixa línia es posiciona Albert Segarra, docent i filòleg que exerceix des de fa vint anys com a professor de Llengua catalana i literatura a l’ESO i al batxillerat: “La realitat dels tipus de lectors que aprenen una segona llengua és molt heterogènia, tant com la realitat o perfils de lectors dels catalanoparlants: hi haurà qui tindrà un hàbit lector en la llengua d’origen i n’hi haurà que no en tindrà cap; per tant, les lectures han de ser substancialment diferents per als uns i per als altres”.
Ho matisa González Cuadra quan diu que per aquells nouvinguts que no provenen de llengües romàniques funciona molt bé endinsar-se en la literatura catalana a través dels clubs de lectura fàcil que s’organitzen a demanda a les biblioteques públiques. No són clubs de lectura a l’ús, sinó espais comunitaris dirigits per un conductor en què se solen fer lectures en veu alta amb volums de literatura adaptada. “En la literatura adaptada els llibres tenen una sintaxi o una gramàtica molt més fàcil, de 'subjecte, verb i predicat' i sense elements subordinats, amb petits glossaris i amb una lletra més gran que s’acompanya amb més imatge perquè la comprensió lectora sigui millor”, explica. I, evidentment, es tracta d’un servei totalment gratuït.
Francesc Xavier González Cuadra: "Al nouvingut a la nostra cultura se li ha d'oferir sempre qualitat literària"
El president del Col·legi Oficial de Bibliotecaris recomana el format conte per començar a llegir en català i cita la seva particular tríada d’or per iniciar-s’hi: Pere Calders, Quim Monzó i Sergi Pàmies. “Aquests autors tenen una meravellosa qualitat de confecció, literàriament són bèsties: tenen un llenguatge molt planer, amb un toc subtil d’humor que representa molt bé la idiosincràsia catalana, a part de tenir una sintaxi i una gramàtica molt ben treballada”, concreta. També per Clara Queraltó, escriptora, filòloga i docent, el conte funciona de meravella per aprendre la llengua. “Són unitats de ficció breus i tancades que trigues poc a llegir senceres i que, en cas de treballar a l’aula, pots llegir en veu alta i en una hora de classe”, diu, però també recalca la importància de pensar en textos ambiciosos, tot i que assumibles. Per Queraltó, bones apostes per introduir-se en la lectura en català són El cant de la joventut (Labutxaca) de Montserrat Roig, sobre el sexe i el pas del temps; els contes urbans i irònics d’Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (Quaderns Crema) de Monzó o els Vint-i-dos contes (Edicions 62) de Mercè Rodoreda, totes elles obres d’autors canònics de la literatura catalana contemporània.
I si un lector volgués continuar nodrint-se amb noves lectures per anar pujant de nivell, què vindria després del conte, segons González Cuadra? Seguint el seu criteri i experiència en el món del llibre, novel·les de Josep Pla com El carrer estret (Destino) serien bona opció per continuar ampliant l’hàbit literari en català. També reivindica la figura de Joan Perucho com a precursor en l’àmbit del realisme fantàstic en la literatura catalana amb obres com Llibre de Cavalleries (La Magrana) o Les aventures del Cavaller Kosmas (Labutxaca); El món d’Horaci (Empúries) de Vicenç Pagès Jordà; o, ja de nivell més avançat, noms més actuals com Irene Solà o Núria Bendicho, amb una narrativa que etiqueta de prèmium per tenir una complexitat més accentuada.
També hi ha llibres més pedagògics que poden ser un bon primer tast a la llengua abans d'abocar-se a devorar oracions i paràgrafs. La filòloga Valentina Planas, membre de La incorrecta, creu que el seu Catalanament (Montena) és ideal per aprendre paraules i passar-s’ho bé mentre “recuperes paraules d'abantes, descobreixes diferents maneres de dir 'titola' o 'parrús' i aprens anglicismes per a boomers”. És una proposta plena de vocabulari amb apel·latius amorosos, renecs, dites populars, embarbussaments, paraules intraduïbles i amb passatemps i activitats per posar a prova el nivell de català de cada usuari. Planas també destaca la novel·la curta Carta a una desconeguda (Petits Plaers) de Stefan Zweig i L’art de portar gavardina (Quaderns Crema) de Pàmies.
Què recomanen els llibreters?
Però què en pensen els qui estan al voltant de les prestatgeries per atendre les peticions i demandes dels lectors? Iolanda Batallé, escriptora, editora i directora de la llibreria Ona Pau Claris, destaca la secció Catlit Experience que tenen a les estanteries, amb grans autors de la tradició literària en català —tant del Principat com de les Balears o València— traduïts en altres idiomes, també amb una secció de poemaris bilingües. Batallé considera que la poesia és una manera ideal d’endinsar-se en la lectura catalana, i posa com a exemple els poemaris de Montserrat Abelló o de Maria Mercè Marçal, que poden trobar-se en català i anglès, així com les obres d’altres autors nostrats com Joana Raspall, Miquel Martí i Pol o Joan Margarit. “Em sembla una manera preciosa d’anar aprenent català”, diu.
Des de la llibreria La Impossible de Barcelona, uns dels llibres que recomana la llibretera Mireia Perelló Compte és Primavera, estiu, etcètera (La Magrana) de Marta Rojals, perquè “dona una visió diferent de la literatura i la llengua catalana en tractar-se d'una obra ambientada al sud del país i que compra l'ús d'alguns mots no utilitzats al català més normatiu que s'estudia sense dificultar-ne en cap moment la lectura fluida i la comprensió”. Una altra opció que valora positivament és Les pereres fan la flor blanca (Raig Verd) de Gerbrand Bakker, per la seva narració fluida, amb molts diàlegs i de lectura senzilla.
La triple aposta d’Àlvar Masllorens, llibreter de la llibreria La Temerària de Terrassa, és per Ara no miris (Viena) de Daphne du Maurier, Ara que estem junts (Labutxaca) de Roc Casagran i En braços del pare (La Temerària), que signa ell mateix. La primera proposta es caracteritza, en paraules de Masllorens, com “un llibre molt intel·ligent i amb una trama molt ben bastida des del primer moment; ni la sintaxi ni el vocabulari no són gens enrevessats, i és una bona porta d'entrada a una lectura amable, no dificultada per possibles entrebancs lingüístics”, mentre que la segona és un llibre planer en la construcció sintàctica que no deixa de costat les expressions col·loquials habituals, ideals perquè els nouvinguts a la lectura en català comprenguin el context i se’l facin seu. En aquest sentit, la seva novel·la estaria a un nivell superior de complexitat, amb una sintaxi més dificultosa que demana més lentitud de lectura. Al seu torn, Quim Jubert, llibreter de La Cultural de Vilafranca del Penedès, també posa sobre la taula el nom de Quim Monzó com un dels autors claus per començar a connectar amb la literatura del nostre país.