Els resultats de la comprensió lectora entre els més petits a Catalunya ha suposat un daltabaix a moltes cases, però si una cosa té la literatura és la capacitat d'acabar sorprenent i generant sinergies al lloc més inesperat. Des de la pandèmia que la bona salut dels llibres s'ha materialitzat amb un major subministrament de novetats literàries per part de les editorials, acompanyat d'uns lectors que cada vegada tenen més ganes de fugir de les pantalles i introduir-se en nous mons per descobrir. A part de la rentrée del mes de setembre, el primer trimestre de l'any és un dels moments més prolífics en quant a la sortida de noves lectures, i ara que s'acaba l'any és un bon moment per fer un cop d'ull a quins llibres en català arribaran els primers mesos de l'any 2024 a les llibreries.
🟠 35 pel·lícules internacionals i catalanes que ompliran els cinemes el 2024
Una vintena de llibres en català per aquest inici de 2024
-
Li diré Llibertat (La Campana) — Joan Bibiloni, 11 de gener
En Tomeu neix l'any 1893 dins una família de pagesos de Mallorca on ell és el major de vuit germans. La vida al camp entre finals del segle XIX i principis del XX no és gens fàcil: la població passa penúries i la societat és molt tancada. Quan el protagonista compleix divuit anys, el seu pare el fa fora de casa després d'un fort enfrontament i es veu forçat a embarcar-se cap a Cuba en un vapor mercant. Però no ho fa tot sol: l'acompanyen la seva egua Llibertat i un jove jornaler, fill de forasters. Una llarga rondalla, que n'inclou dotze de més curtes, i que ret homenatge a la cultura mallorquina a través dels ulls de Joan Bibiloni, que durant 38 anys ha exercit la medicina rural a Sóller (Mallorca).
-
La ferida imaginària (Les Hores) — Berta Dávila, 17 de gener
Aquesta és la història de dues parelles de germanes distanciades, dos peixos taronges i una oca domèstica. I també és el relat dels habitants del poble gallec de Soutelo, prop de Viveiro. Falta poc perquè es produeixi un eclipsi solar total, però sembla que a cap de les protagonistes li importa massa, perquè estan massa submergides en la seva pròpia foscor. L'autora gallega Berta Dávila signa una novel·la que parla de la recerca de consol i de com pal·liar les ferides de l'existència.
-
Fins a l'última pedra (Males Herbes) — Berta Creus, 18 de gener
Explica la història d'un foraster que arriba a un llogaret abandonat per trobar-hi respostes. Mentre passeja entre les cases en ruïnes, topa amb una vella esquerpa que sembla que hagi perdut el cap. L’home, confús, vol ajudar-la, però ella l’envia a escoltar les pedres. Aquest és un llibre fet de veus antigues, d’històries que retrunyen pels carrers desballestats del que en altre temps va ser un poble ple de vida. Amb una llengua rica i una capacitat d’evocació extraordinària, l'autora barreja intimitat i llegenda, drames que passen de portes endins i misteris que s’amaguen a les profunditats del bosc, en una novel·la de contes que vol ser memòria i somni d’una de tantes comunitats desaparegudes.
-
Nena, dona, altres (La Segona Perifèria) — Bernardine Evaristo, 22 de gener
Guanyadora del Premi Booker 2019, Nena, dona, altres va ser definida pel jurat del popular guardó de les lletres angleses com "una lectura imprescindible sobre la feminitat i l’Anglaterra contemporània, una novel·la impressionant i ferotge sobre les vides de les dones negres britàniques, les seves lluites, dolors, alegries, anhels i amors. L’estil d’Evaristo és apassionat, afilat, ple d’energia i humor. No hi ha ni un sol moment ensopit en aquest llibre". Amb traducció de Núria Busquet Molist, per davant del lector hi passen una dotzena de dones amb el seu bagatge, contradiccions i punts de vista per teixir un relat comú.
-
Una novel·la comercial (Edicions de 1984) — Ponç Puigdevall, 24 de gener
En aquesta novel·la, el sentit de la vida familiar adquireix una dimensió grotesca. La placidesa d'un estiu a Sant Feliu de Guíxols s'omple de tensions hostils. La Teresa i els seus dos fills constaten dues fatalitats: que la por que alguna cosa s'esdevingui és més insuportable que l'esdeveniment mateix i que l'ànsia d'una herència pot distorsionar la família. Aquesta és la quarta novel·la de l'autor.
-
Ofert a les mans, el paradís crema (Anagrama) — Pol Guasch, 24 de gener
Després de guanyar el Premi Llibres Anagrama 2021 amb Napalm al cor, Pol Guasch ha escrit un llibre en què cada dosi de dolor té el seu revers fulgurant, i cada desenllaç augura un nou començament. Desordenada com la memòria, fosca i lluminosa alhora, Ofert a les mans, el paradís crema és melancòlica com només ho pot ser assistir a la fosa en negre de la joventut del món. Una novel·la profunda sobre l’amistat en un món abocat al col·lapse a través dels ulls de la Rita i en Líton.
-
Els dies robats (Proa) — Blanca Busquets, 24 de gener
En un petit poble del Pirineu s’atura el món per una alerta mundial. Un grup de persones vingudes de llocs diversos fan un recés dedicat al ioga i al pilates en una casa a prop del poble i es veuen obligades a allargar indefinidament l’estada arran d’una ordre governamental. L’aïllament i la incertesa fan que entre aquests personatges d’edat, tarannà i recorregut vital diversos s’estableixin unes relacions inesperades, que se sumen als lligams amb alguns habitants del poble, que mantenien en silenci episodis i ferides del passat encara ben vives.
-
L'aire de les coses (Ara Llibres) — Pep Antoni Roig, 29 de gener
L’aire de les coses narra el descobriment de Josep Maria Espinàs, un escriptor tan reconegut i únic com poc llegit per les noves generacions. Pep Antoni Roig es rebel·la contra aquest greuge, i a través d’una immersió als propdecent llibres i milers d'articles publicats per l’Espinàs,es troba de cara amb una lectura que el transformarà, l'ajudarà a entendre's a ell mateix i crearà també un diàleg permanent entre la Catalunya d’ahir i la d'avui.Una aproximació íntima, personal i sensible a la figura de Josep Maria Espinàs que reivindica el fil que ens lliga i construeix amb qui ha contribuït a construir la història del nostre país.
-
Solito (Edicions del Periscopi) — Javier Zamora, 29 de gener
Amb traducció de Marta Marfany, Solito és la història d’un nen que ens guia amb la mirada neta a través d’una experiència que li deixarà una empremta per a tota la vida. És el trauma de la immigració com no ens l’havien explicat mai. És una ruta que es comença sol però que només es pot acomplir amb l’ajuda de les persones que van apareixent pel camí. Aquesta novel·la és la humanitat necessària; la família inesperada. Es tracta d'una història basada en la pròpia experiència de l'autor, que va haver d'emigrar als Estats Units quan tenia només 9 anys.
-
Matar el director (Navona) — Bru Rovira, febrer
El periodista Bru Rovira signa una novel·la trepidant, en què la intriga policíaca i les conspiracions del món de la informació es donen de la mà en una sàtira sobre l'estat actual del periodisme. José Llopis, director del diari Las Notícias, mor de sobte en ple Paral·lel de Barcelona. El seu cadàver és descobert amb l'himne de la Internacional inscrit amb una navalla per tot el seu cos, un fet que alimenta la premsa sensacionalista. A partir d'aquest fet, l'autor crea una novel·la on, precisament, el crim més greu és contra el periodisme.
-
Expedició al sostre de vidre (Rosa dels Vents) — Marta Duran i Araceli Segarra, 8 de febrer
El sostre de vidre és una llosa que impedeix que les dones puguin assolir la igualtat en tots els àmbits. És perillós perquè no el veiem, i tot i que sembli sòlid, el vidre es pot trencar. Aquesta és la premissa de la qual parteix Expedició al sostre de vidre, escrit per l'alpinista Araceli Segarra, primera dona del país en assolir el cim de l'Everest, i Marta Duran, empresària i docent; un llibre que pretén compartir eines i elements de reflexió per qui no es conformi, decideixi lluitar contra el que no és just i arribar al cim triat.
-
Violència en tres actes (La Magrana) — Jenn Díaz, 8 de febrer
Seguint amb la igualtat per bandera, aquest és un llibre contra la violència masclista i els abusos de poder perpetrats per una societat plenament patriarcal. Als divuit anys, l'escriptora Jenn Díaz va patir violència masclista, tant física com psicològica. A través del seu propi testimoni, explica que el seu procés de víctima ha estat llarg i silenciós per l’estigma que acompanya la paraula "víctima", per tots els estereotips que hi havia al voltant i per no haver-se reconegut com a tal durant molts anys.
-
Mai és una paraula molt lletja (Ara Llibres) — Maria Climent, 12 de febrer
En un llibre íntim i d'una profunditat aclaparadora, Maria Climent comparteix la seva llarga travessia fins a la maternitat amb una crònica sòbria i commovedora que posa el tema de la infertilitat al centre del debat. L'autora ens explica la seva història real amb la seva primera obra de no ficció, un assaig valent amb el qual Climent vol desmuntar estigmes i trencar tabús perquè la infertilitat deixi de percebre's com un problema de dones per esdevenir un problema d'àmbit global.
-
Tot el que no sigui morir-se (La Magrana) — Marc Sarrats, 15 de febrer
Marc Sarrats, un dels humoristes catalans més irreverents, presenta els seus respectes davant la Mort i riu de la incomprensió, els ritus, les barreres emocionals, el dol i la seva mercantilització, i, en general, del sofriment davant l’últim misteri de l’existència. Ho fa teixint deu relats entorn de la mort i d’un mateix tanatori. El comiat al primer punki del Poblenou, les tàctiques d’un comerciant funerari sense escrúpols, la mort d’una jove influencer o la recerca d’un anell que ha anat a parar al difunt equivocat.
-
Salvem Catalunya (Pòrtic) — Anna Teixidor i Xavier Torrens, 21 de febrer
Un assaig que investiga els orígens i les expectatives del fenomen de Sílvia Orriols i Aliança catalana. Una de les conseqüències dels atemptats del 17A a Barcelona i Cambrils i la gestió política posterior és la creació d’un projecte ideològic que s’articula en una nova formació: Aliança catalana, que ha obtingut l’alcaldia de Ripoll i un protagonisme mediàtic creixent. Tot plegat en tan sols sis anys, valent-se d’una societat traumatitzada pels atacs, recelosa davant el veïnat arabomusulmà, disgustada amb la gestió de l’administració i frustrada pel col·lapse del Procés.
-
La passadora (Columna) — Laia Perearnau, 21 de febrer
Torna Laia Perearnau, autora de Francesca de Barcelona, amb una novel·la històrica impressionant. Ens situem als anys quaranta, amb diferents històries que s’aniran encreuant fins a confluir en el moment en què tot un grup de fugitius, liderat per la Sol Mentruit, travessarà els Pirineus per fugir dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Com que ha estat testimoni d’un assassinat, la Sol ha de fugir del seu poble, Bescaran, i refugiar-se entre un grup de contrabandistes a Andorra. Allà entrarà en una xarxa d’evasió on farà de correu per portar documentació sensible al consolat britànic de Barcelona.
-
Estimat idiota (Rosa dels Vents) — Cristian Olivé, 22 de febrer
En un món aparentment tràgic en què cada cop costa més connectar amb algú, què passaria si l'Adrià continués buscant, obstinat i a contracorrent, un amor de conte de fades que potser ja no existís? Si el romanticisme més convencional es troba en perill d'extinció, l'Adrià serà un supervivent o un pobre idiota? Contradictori i immadur, el nostre protagonista voldrà recuperar en la vida adulta l'adolescència que no va poder tenir de jove perquè l'hi van prendre, però no es rendirà en la seva particular recerca de l'amor vertader, encara que hagi de trobar-lo a Grindr o de matinada a la discoteca. Una novel·la ideal pels romàntics apassionats que vulguin destruir prejudicis.
-
El Federal (Proa) — Sebastià Alzamora, 6 de març
Després de causar furor i guanyar premis amb Ràbia, Sebastià Alzamora torna amb una novel·la d’acció vibrant i alhora de caràcter intimista, protagonitzada per dos personatges històrics: el revolucionari Pere Caimó i la primera sindicalista catalana, Isabel Vilà. El Federal és una història emocionant sobre l’enfrontament entre els ideals de llibertat i justícia social i els privilegis dels vells senyors,
-
Ocàs i fascinació (Club Editor) — Eva Baltasar, 6 de març
Després del Tríptic format per Permagel, Boulder i Mamut, Baltasar torna amb una nova proposta literària. En aquesta ocasió, amb una nova història que estarà dividida en dues parts, així com el seu títol: l'ocàs i la fascinació. En paraules de la pròpia editorial: "L’ocàs, en què una jove a qui han fet fora del seu pis, i que es troba en la intempèrie més absoluta, aprèn a sobreviure netejant les cases dels altres. I la fascinació: un deliri gòtic i un final que et deixa amb un pam de nas".
-
Deu lliçons per salvar el català (La Campana) — Carme Junyent, 7 de març
Deu lliçons per salvar el català és una tria dels articles que la lingüista Carme Junyent va publicar en les últimes dues dècades al diari Vilaweb. El llibre recull la seva visió sobre la immersió lingüística, les seves reflexions sobre les polítiques lingüístiques i la seva opinió sobre el que ha de ser una llengua inclusiva. El llibre ret homenatge a la trajectòria de la lingüista, que va morir fa pocs mesos, i que el 2020 va interpel·lar els parlants amb el llibre El futur del català depèn de tu. El lingüista i escriptor Jordi Badia ha fet la tria dels textos i la periodista Assumpció Maresma n’ha escrit el pròleg.
-
Vull fer-te algunes preguntes (Edicions del Periscopi) — Rebecca Makkai, 11 de març
L'autora revisita el gènere del true crime i n’ensenya les costures en aquesta novel·la de prosa brillant i propulsiva que explora l'ambivalència de la culpa i la complexitat de la veritat, a més de qüestionar la morbositat. Tot comença quan la Bodie Kane, que té un pòdcast d'èxit, es veu abocada a recordar l'assassinat de la seva companya d'habitació vint anys després. Quin paper hi van tenir, ella i la resta dels seus companys? El veritable assassí és l’home a qui finalment van declarar culpable?
-
Assaig general (Amsterdam) — Milena Busquets, 11 de març
Aguda, íntima i vital, Busquets torna amb una col·lecció de trenta relats i articles inèdits, incloent una continuació del seu èxit internacional També això passarà. L'autora continua amb la seva missió d'explicar el món a través de la seva vida i les seves experiències com a persona privilegiada vivint en un lloc privilegiat. Escrita durant el transcurs d'un any, Assaig general és una narració profunda i frívola, divertida però alhora trista, valenta i meticulosa en l'art de l'observació.
-
Punxa de temps (Empúries) — Raimon, 13 de març
L’evolució d’un cantant i home de cultura atent als canvis del país i del món durant la segona meitat dels vuitanta, anys de màxima creativitat. Dels dietaris dels anys vuitanta, Raimon n’ha extret uns textos que constitueixen un relat que reflecteix el seu dia a dia com a músic, cantant i intel·lectual compromès amb el país. Si el volum Personal i transferible abraçava el principi de la dècada, el nou volum recull els següents anys, en què la seva figura i les seves reflexions, relacions i vivències capturen l’evolució personal i col·lectiva.