Un altre any caracteritzat per l’abundància i diversitat de veus literàries pel que fa els escriptors i escriptores catalans. Malgrat els greus problemes de distribució a les llibreries que han tacat els últims mesos, el 2022 ha estat un any de remarcables debuts literaris en novel·la, com és el cas de Nicolau, d’Antoni Veciana, i també de desplegament d’autors consolidats, que tancant trilogies, reeditant-les o endinsant-se en les escletxes del gènere han farcit el mercat de propostes més que interessants. Tot seguit us portem una selecció de 10 llibres catalans de ficció del 2022, un recull de novel·les catalanes que, si bé no són les úniques destacades, si que són imprescindibles d’aquest curs literari.
🟠 Els 10 millors llibres catalans de no ficció d'aquest 2022
🟠 Els 10 millors llibres de no ficció estatals i internacionals per acabar el 2022
1. Guilleries (Males Herbes), de Ferran Garcia
La plana de Vic, al segle XIX, i l’última guerra carlina. Aquests són els escenaris d’aquesta espècie de western de bandolers nostrats que combina de forma magistral la violència i la bellesa. Ferran Garcia construeix, a base de paisatges boscosos i pobles petits i opressius, un univers narratiu fascinant, que va molt més enllà de la simple successió d’aventures i que s’endinsa en temes com la culpa o al redempció.
2. L’atzar i les ombres (Comanegra), de Julià de Jòdar
En aquesta monumental trilogia, Julià de Jòdar reconstrueix la història de la classe obrera de perifèria durant les primeres dècades del franquisme. En un barri de Badalona de perdedors de la Guerra Civil, les tres novel·les construeixen un gresol de vides de barri amb voluntat universal i un homenatge a un indret i temps a través de la memòria.
3. Ràbia (Proa), de Sebastià Alzamora
Un escriptor fracassat i la seva gossa, la Taylor, enmig d’un poblet mallorquí devastat pel turisme. Són els protagonistes del que és, sens dubte, un dels llibres del 2022. Partint d’un episodi viscut per ell mateix, Alzamora retrata i reflexiona sobre un dels estats anímics per antonomàsia des de la Ilíada: la ràbia.
4. Nicolau (La segona perifèria), d’Antoni Veciana
Una de les sorpreses de l’any literari. Nicolau és una narració marinera que a estones recorda una rondalla popular, i que explica la història del noi que es transforma en peix després d’una maledicció materna. Veciana l’explica amb un català ric, farcit d’expressions populars tarragonines, que farà navegar el lector entre gadegans (escamarlans) i barretets.
5. Tots els mecanismes (Proa), de Melcior Comes
Un cas de corrupció de caire familiar a cavall entre Barcelona i Mallorca. I un desplegament exuberant de recursos narratius. Comes ofereix en aquesta novel·la una versió acolorida i mordaç del funcionament dels cercles de poder, de la recerca obsessiva de la veritat i de la foscor de la condició humana.
6. Mamut (Club Editor), d’Eva Baltasar
Tancant la trilogia iniciada amb Permagel i Boulder, Mamut narra una deserció. La protagonista, embarassada, abandona la "brutícia" de la ciutat per buscar amb salvatgia l’abraçada d’una vida rural. A la novel·la hi torna a ressonar amb força la veu narrativa descarnada i crua que va atrapar els lectors amb els dos primers títols.
7. Les altures (Empúries), de Sebastià Portell
La sorprenent història de l’artista noucentista Ismael Smith omple les pàgines de Les altures. A través de la trajectòria d’aquest particular (i queer) pintor i escultor, explicada de forma coral, Portell reflexiona sobre l’interès del fracàs i la construcció i destrucció de les carreres artístiques.
8. Benvolguda (Columna), d’Empar Moliner
Una crisi de parella i una crisi provocada pels indefugibles estralls de l’edat. La Remei, protagonista de Benvolguda, ha d’enfrontar-se a la realitat del pas del temps, mentre es debat amb la certesa que el seu marit s’enamorarà d’una noia més jove. L’àcid sentit de l’humor de Moliner recorre una novel·la que li va merèixer el Premi Ramon Llull 2022.
9. 1969 (L’Altra), d’Eduard Márquez
Un collage torrencial d’informes policials, cartes i articles de premsa per retratar l’any en què el franquisme es va començar a esquerdar. Entre l’assaig, el documental i la novel·la, 1969 és un llibre viu i ambiciós en el qual l’autor, que hi ha treballat vuit anys, pretén construir un fresc total d’una època.
10. Els irredempts (LaBreu), de Cristina Garcia Molina
Tres històries de lluita col·lectiva contra les opressions de la família, de la societat o dels confins d’un mateix. La prosa tallant de Cristina Garcia Molina brilla en aquest llibre breu però ple de substància que confirma els bons auguris que va crear amb Silenci a taula (Premi Ciutat de Badalona 2014).